IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’ARCALIS. SORIGUERA. EL PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) explica l'origen del topònim d'Arcalís a partir d'unes arrels preromanes que donen el basc Erkaritze, a partir del qual, per dissimilació, evoluciona fins a la forma actual. “Lloc d'arbusts”.

L'antiga escola és a l'extrem nord-oest del poble, el primer edifici que hom troba en arribar al poble.

El fill d'Arcalís que arribà a tenir més anomenada fou Josep Ponsico i Prat, de Casa Lliser, conegut amb el renom de Lliser d'Arcalís. Fou un lladre de camí ral, cap d'un grup de bandolers que assaltava els traginers i comerciants que arribaven a la comarca a finals del segle XIX. Sobre el poble de Gerri de la Sal i l'ermita d'Arboló s'alça la Roca del Lladre: un mirador immillorable sobre la vall de la Noguera Pallaresa des d'on els homes de Lliser vigilaven el pas de viatgers.

Lliser d'Arcalís arribà a crear-se una notable fama a tota la comarca; tanta, que se n'expliquen força històries, que no es pot arribar a esbrinar si foren certes, o bé fruit de la imaginació popular. Visqué fins a primeries del segle XX, i es diu que després de la seva mort, ningú més fou batejat amb el nom de Lliser, almenys a el fill d'Arcalís que arribà a tenir més anomenada fou Josep Ponsico i Prat, de Casa Lliser, conegut amb el renom de Lliser d'Arcalís. Fou un lladre de camí ral, cap d'un grup de bandolers que assaltava els traginers i comerciants que arribaven a la comarca a finals del segle XIX. Sobre el poble de Gerri de la Sal i l'ermita d'Arboló s'alça la Roca del Lladre: un mirador immillorable sobre la vall de la Noguera Pallaresa des d'on els homes de Lliser vigilaven el pas de viatgers.

Lliser d'Arcalís arribà a crear-se una notable fama a tota la comarca; tanta, que se n'expliquen força històries, que no es pot arribar a esbrinar si foren certes, o bé fruit de la imaginació popular. Visqué fins a primeries del segle XX, i es diu que després de la seva mort, ningú més fou batejat amb el nom de Lliser, almenys a Arca el fill d'Arcalís que arribà a tenir més anomenada fou Josep Ponsico i Prat, de Casa Lliser, conegut amb el renom de Lliser d'Arcalís. Fou un lladre de camí ral, cap d'un grup de bandolers que assaltava els traginers i comerciants que arribaven a la comarca a finals del segle XIX. Sobre el poble de Gerri de la Sal i l'ermita d'Arboló s'alça la Roca del Lladre: un mirador immillorable sobre la vall de la Noguera Pallaresa des d'on els homes de Lliser vigilaven el pas de viatgers.

Lliser d'Arcalís arribà a crear-se una notable fama a tota la comarca; tanta, que se n'expliquen força històries, que no es pot arribar a esbrinar si foren certes, o bé fruit de la imaginació popular. Visqué fins a primeries del segle XX, i es diu que després de la seva mort, ningú més fou batejat amb el nom de Lliser, almenys a Arcalis, quina l'església parroquial està dedicada a Sant Lliser.

Continuem esperant a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, al Pallars Jussà, i a la resta de Catalunya.

file:///C:/Users/Usuario/Downloads/Mem%C3%B2ria_i_normativa_espec%C3%ADfica._Baix_Pallars.pdf

Que perd els orígens, per identitat.