Enlloc es fa esment de la capella de la casa, de la que em feia arribar imatges el Pere Julia Subirana, i a la que dedicarem un post properament.
Això en un país, catòlic, apostòlic i romà, sembla quasi impossible, oi?.
El Pere Julia Subirana publicava un parell de fotografies, una del exterior de la capella i l’altra del interior, intueixo que la imatge és la de la Mare de Déu del Roser.
Imatge de la Mare de Déu del Roser
Em demanava confirmació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , que en confirmava l’advocació a volta de correu electrònic.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/goigs-la-mare-de-deu-del-roser-can.html
https://rotaryterrassa.files.wordpress.com/2017/03/excursic3b3-masia-de-can-tobella-del-cairat.pdf
La paraula Tovella, segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 ), ve del mot tova, però no en el significat de maó o rajola, sinó com a femení de tou, que per a l’eminent filòleg, vol dir “indret fondo, clot buit” (Onomasticon Cataloniae, volum VII, pàg. 332), i “el sentit antic i més propi fou “buit de dins” i també “porós, esponjós, cavernós”, i es formà tornant adjectiu el ll. TÖFUS “turo, pedra calcària, porosa”, que sonoritzant normalment la “F” passà primer a tovo i d’aquí a tou.
“L’origen de tot plegat –escriu després de posar diferents exemples- és indubtablement el ll. TÖFUS, que designava menes o espècies minerals de naturalesa porosa, esponjada, bonyeguda i cavernosa, una mica com la que anomenem la tosca, o com el turo de certes deus, o del subsòl de certes terres” (Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, vol VIII, pàgs. 671-672).
Recordo que la nostra mare coneixia diferents llocs de can Tovella on havia anat a buscar terra d’escudelles; no sé si hi té res a veure aquesta mena de terra, que n’hi abunda.
També la Maria de can Tobella (Maria Tobella Marsinyach) em diu (5.11.2016) que cap a la font del Racó i al Corral Vell en amunt hi ha molta pedra tosca, que fins i tot n’havien vingut a buscar per decorar jardins.
https://espeleoworld.com/c/cova-n-7-de-can-tobella
https://rotaryterrassa.files.wordpress.com/2017/03/excursic3b3-masia-de-can-tobella-del-cairat.pdf
La paraula Tovella, segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997 ), ve del mot tova, però no en el significat de maó o rajola, sinó com a femení de tou, que per a l’eminent filòleg, vol dir “indret fondo, clot buit” (Onomasticon Cataloniae, volum VII, pàg. 332), i “el sentit antic i més propi fou “buit de dins” i també “porós, esponjós, cavernós”, i es formà tornant adjectiu el ll. TÖFUS “turo, pedra calcària, porosa”, que sonoritzant normalment la “F” passà primer a tovo i d’aquí a tou.
“L’origen de tot plegat –escriu després de posar diferents exemples- és indubtablement el ll. TÖFUS, que designava menes o espècies minerals de naturalesa porosa, esponjada, bonyeguda i cavernosa, una mica com la que anomenem la tosca, o com el turo de certes deus, o del subsòl de certes terres” (Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, vol VIII, pàgs. 671-672).
Recordo que la nostra mare coneixia diferents llocs de can Tovella on havia anat a buscar terra d’escudelles; no sé si hi té res a veure aquesta mena de terra, que n’hi abunda.
També la Maria de can Tobella (Maria Tobella Marsinyach) em diu (5.11.2016) que cap a la font del Racó i al Corral Vell en amunt hi ha molta pedra tosca, que fins i tot n’havien vingut a buscar per decorar jardins.
https://espeleoworld.com/c/cova-n-7-de-can-tobella
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Goigs a la Mare de Déu del Roser de Can Tobella...
ResponEliminahttps://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/goigs-la-mare-de-deu-del-roser-can.html