Patrimoni Gencat ens diu : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1880
Ramon Miravall i Dolç (Roquetes, 1/08/1940), explica que la torre s'anomenà torre de Llaver al segle XII i fou lliurada per Ramon Berenguer IV a Roger Despuig com a centre d'una explotació agrícola; el topònim "Torre Despuig" apareix documentat al 1580.
L’Enric Bayerri i Bertomeu (Jesús, 1882 - 23 de setembre de 1958) ens diu que es parla de la torre d'en Corder com a una torre de vigia aixecada sobre les runes d'una torre romana. Eludint als Castells Catalans, la família Corder assolí el relleu en la vida tortosina i al 1382 el ciutadà Pere Corder s'encarregà de l'estància del rei Joan I a Tortosa.
Els Corder o Cordera són una de les famílies més destacades de la Tortosa baix medieval, a causa del poder que van començar a establir des de feia temps enrere. Sabem per exemple que a Vinaròs van haver-hi per aquells temps persones procedents del mateix llinatge, com demostra el nom de l'antic carrer de Na Cordera. És molt factible que el referit Cordera procedirà de la línia tortosina. D'acord a l'historiador Beguer "des de temps antiquíssims hem trobat domiciliada a Tortosa la família Corder. L'any 1373 el Consell Municipal designà a Pere Corder, perquè inquirís sobre quin dia arribarien a la ciutat els ducs de Girona". Podem entendre d'acord als diferents enllaços matrimonials que van anar establint, que els Corder van ser membres importants dins de l’aristocràcia local que va viure a la ciutat, ocupant oficis religiosos com el de mossèn, o d'altres àmbits propis de l'administració, com serà el de procurador, regidor i diferents càrrecs dins del Consell municipal. Llinatges com els Pinyol, Despuig i Soldevilla són només algunes de les famílies que van establir llaços familiars. Creiem que els orígens d'aquesta família és remunten als primers segles de presència cristiana a Tortosa, motiu que explicaria la seua proliferació ja ben entrat el segle XIV.
Francesc Carreras i Candi (Barcelona, 1862-1937) defensa que l'origen de moltes torres medievals es deuen a fars/torres de guaita i bada del període ibèric.
Torre de planta quadrada unida a un petit mas, d'uns 6,5 metres de costat, per una alçada de quasi 20 metres. Resten els murs portants, ja que els nivells interiors es troben ensorrats. És massissa i esvelta i de maçoneria amb cantonades ben repicades seguint les filades horitzontals ben delimitades. Les textures dels murs son irregulars, ja que el morter fa de reompliment entre pedres a uns llocs i d'arrebossat a uns altres. La porta d'accés es troba a un nivell elevat, construïda per obertura de mig punt, adovellada i de carreus amb orientació ests; les altres obertures originals són petites espitlleres i la façana sud hi ha dues obertures (posteriors), molt grosses. El remat superior de la torre es troba incomplert i es poden apreciar uns petits forats ben repartits, probablement per allotjar mènsules o estructures de fusta, pedra... de caire defensiu.
Poseu a l’agenda fer un tomb per aquestes terres com més tard abans de l’estiu de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada