dimecres, 28 d’agost del 2019

IN MEMORIAN . ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA DE TAULAT. BARCELONA


http://veoveo2.blogspot.com/2011/08/esglesia-santa-maria-del-taulat-4.html

La "vella"    església de l'Assumpció de la Marededéu, mal dita Santa Maria del Taulat, juntament amb altres esglésies locals, havien estat destruïdes en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.


https://i.pinimg.com/originals/ad/6a/49/ad6a499d77493d9cc590efe81e09012f.jpg

La nova església, la rectoria i les escoles parroquials havien d'ocupar el seu emplaçament original a la unió dels carrers Marià Aguiló i Pujades. De fora, l'església té un aspecte apropiadament urbà, amb una dignitat sense pretensions, tot té un ben endreçat toc de lleugera i seriosa seguretat.

Les superfícies de la paret són senzilles i les finestres suaument neoromàniques. Les dues façanes principals del carrer es troben en l'alt i elegant campanar, que està coronat per una bonica cúpula de columnes primes.

El campanar, que contrasta bé amb la massa sòlida de l'església, està intel·ligentment col·locat per a ser vist com un punt de referència des de diverses direccions.

A l'atri de l'església s'hi entra pel carrer Pujades: a una banda hi ha el baptisteri, a l'altra un accés que porta a les escales del campanar. Només quan un passa per l'àmplia nau s'adona de l'envergadura de l'església, de 28 metres de longitud, ben bé 18 metres d'amplada i 10,55 metres d'alçada, i seients per a més de 1.300 persones. Més enllà, l'ampli cor té espai per a uns altres 300. La petita capella del Santíssim Sagrament és al costat de l'Evangeli de l'altar major i al costat de l'Epístola hi ha la sagristia. Una completa explicació dels trets interns pot ser trobada a La Vanguardia del 21 de març de 1950. Les obres es van iniciar el 1945 i van ser finalitzades el 1950.



El cost total incloent-hi la rectoria i les escoles va ser de 4.000.000 de pessetes i el contractista va ser Joaquim Batlle, del Poble Nou. La Vanguardia va elogiar calorosament tant l'església com l'arquitecte en referir-se a "un templo notable por su belleza y proporciones" i "Esta bella realizacion arquitectónica llevada a cabo por el prestigioso arquitecto Don Mariano Romaní Rius ( Barcelona, 23.01.1900 + 11.12.1966 ) ".

Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial.  Afirmar però que el bon Déu només ENTÉN la llengua castellana, és sacríleg, ho digui, qui ho digui.

Hi ha coses, que a 87 anys de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , ja cansen, entre altres aquesta denominació misògina de la  Marededéu, o la cantarella vomitiva de  la “ Guerra Civil”, està molt ben documentat que  el GLORIOSO ALZAMIENTO, el finançava Juan March Ordinas (Santa Margarita, Baleares, 4 de octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962), i el va BENEIR Isidro Gomá y Tomás (La Riba, 19 de agost de 1869-Toledo, 22 de agost de 1940), que moriria en  “ estranyes “ circumstàncies.

Que l’Assumpció de la Marededéu de Taulat  , elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor, passats llargament més de 300 anys d’esclavatge, allibera el teu poble !!!!



El paral·lelisme entre l’alteració de la història feta pel govern d’Israel, i el que feia primer la dictadura franquista, i manté encarà la “ democraciola” és colpidor.

https://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/la-massacre-silenciada-per-construir-el-passat-heroic-disrael/noticia/3225224/

Em sap greu haver d’insistir – encara – en aquest punt de l’alteració de la història, voldria parlar NOMÉS del Patrimoni Històric de Catalunya.  Com deia, tot cantant,  Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940 ) Qui perd els orígens perd la identitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada