Retratava al Josep Oivé Escarré a la Font del Lleó de Caldes de Montbui, de la que ens explica Patrimoni Gencat ; que la part més antiga de la font és el cap del lleó per on surt l'aigua.
Les primeres dades de la seva construcció es troben l'any 1581. El 1822 fou renovada considerablement, i la seva última restauració fou realitzada l'any 1927 per l'arquitecte de la segona generació modernista Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937 )que fou durant molt de temps arquitecte municipal de la vila de Caldes, i l'escultor Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) (es pot apreciar la inscripció del seu nomde la font), essent aquesta última renovació, la més important i la que dóna nom a la imatge actual.
Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937 )
Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933)
Antigament es deia Font dels Escaldadors, ja que a part de tenir un ús públic tenia un ús professional, la dels escaldadors de vímec. Al costat de la font i seguint l'antic traçat del torrent de Salser, hi havia unes basses per a fer l'oli. La primera bassa la va fer construir en Ramon Berenguer III a principis del segle XII. Aquestes basses es deien: Bassa del Rei i Bassa de Sant Joan, i actualment és probable que es trobin sota el carrer de Joan Samsó.
Se situa a la Plaça del Lleó, centre neuràlgic de l'antiga i actual vila, formant part de la zona més monumental de la població. Està envoltada d'una arquitectura fonamentalment d'aquest segle, força heterogènia, a causa de les nombroses reconstruccions i restauracions. La plaça limita amb els carrers de Joan Samsó (Forn), Barcelona, Santa Susanna, Pont, Vic i Nou. El nom de la plaça de la Font del Lleó fou donat per l'Ajuntament l'any 1979, encara que antigament i en diverses ocasions ja se'n digué, perquè en la plaça hi havia la Font del Lleó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada