Sota la casa i a prop del camí que va a les masies Salat i Homs, s'hi troba la capella advocada a Sant Roc , tota de pedra i amb una portalada gòtica, un frontó i una petita rosassa a la façana principal.
La coberta és una volta de mig punt amb absis rodó.
Demanava imatges del interior al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) i amb catalana puntualitat rebia un email, amb una imatge datada el 26-1-1975 del interior de la Capella de Sant Roc dels Boscos de Joan Farré, al terme de Valls, a la comarca administrativa de l’Alt Camp – nosaltres fem servir els mots catalans, sobirà i jussà, que tenen un sentit més precís -, està clar que no ser ALTO , ni BAJO per circular per Catalunya , oi?.
La imatge no deixa dubtes en relació a la dessacralització d’aquesta capella.
Can Joan Ferré
Envoltada per una paret de tanca, en entrar al recinte interior, a la dreta, trobem una casa de masovers i les cotxeres i, a l'esquerra, l'immoble de la família.
Temps enrere, la propietat era coneguda com el «tancat de Dasca».
L'edifici consta de baixos i de dues plantes més. Al sud i a l'oest hi ha una àmplia zona porticada que dibuixa a la planta una «L»; tres arcades corresponen a la façana principal (la sud), quatre a ponent i una a llevant.
A la façana principal, al primer pis, tenim tres portes balconeres que a la llinda disposen de quatre elements escultòrics; a la segona planta hi ha dues finestres àmplies i rectangulars i una arcada que correspon a una terrassa coberta.
La façana oest té dues portes balconeres i una finestra al primer pis i dos arcs desiguals a l'extrem dret que són de la terrassa ja esmentada. A la façana de llevant no hi ha cap element d'interès; en tot cas, I' aspecte integrador amb la flora existent. La façana situada al sud, en aquest cas, podríem considerar-la com la principal, en certa manera, perquè (igual que la majoria de les altres masies) hi ha la porta d'accés i dues finestres a la planta baixa; al primer pis hi ha tres finestres rectangulars, molt més ampla la del mig, que té fins i tot un ampit; a la segona també hi ha tres finestres, petites les situades als costats i rectangular i apaïsada la central.
Temps enrere va ser coneguda com «Ca la Verdasca» i, més endavant, com «Ca l'Albert Dasca».
http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=3&&txt_tipo_busqueda=dl&txt_busqueda=&txt_correo=S&txt_id_desc_ud=1488314
file:///C:/Users/Antoni/Downloads/277673-380076-1-SM.pdf
No trobava cap dada del promotor, ni de l’autor d’aquell edifici religiós, sou pregats de fer-nos-ho saber, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.. a l’email coneixercatalunya@gmail.com
En el magnífic treball del Josep M. Buqueras Bach L'ARQUITECTURA DELS MASOS DEL BOSC DE VALLS s’esmenta també l’ ERMITA DE SANT LLORENÇ , que descriu Patrimoni Gencat a https://core.ac.uk/download/pdf/39097502.pdf
Diria que l’havíem visitat amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, 2 de de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada