QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE “ LA CASA DE L’AMO” , I DEL CENTRE RECREATIU DE L’EMPRESA HEMALOSA. SANTA MARIA D’OLÓ, EL MOIANÈS.

No trobava cap dada de l’autoria de l’edifici de l’ Avinguda Manuel López, 4, a la pàgina de l’Ajuntament de Santa Maria d’Oló llegia ; ... després que Hemalosa pagués l’església nova, el Centre Recreatiu i construís dues torres destinades a l’amo de l’empresa, una de les quals és l’actual ajuntament.

Patrimoni Gencat, ens diu ; casa entre mitgera de planta rectangular, amb coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana. Té tres plantes. Es tracta d'un edifici amb una estructura absolutament simètrica, amb tres obertures per planta. A la planta baixa un portal dona accés a una estreta escala amb un arrambador decorat a base de rajola de ceràmica amb decoracions florals, que acondueix a les actuals vivendes. El primer pis és central per una tribuna prolongada amb balcó. La seva cobertura fa de balcó a l'obertura central del pis superior.

L'edifici és coronat per quatre pilars ben rematats i units amb panys de paret, coronats amb forma centenària. Totes les obertures són rectangulars i coronades amb un arc former de totxo. Són interessants les baranes de ferro cargolat, decorades amb florons estampats.

Aquesta casa tenia doble accés: des del carrer i directament des de la fàbrica. En el moment en que deixà d'ésser vivenda del propietari de la fàbrica es féu una divisió per plantes i s'eliminà l'accés des de la fàbrica. Avui l'edifici és plurifamiliar.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17152

Sabem que l’arquitecte que aixecava l’església era Manuel PUIG JANER (Monistrol de Montserrat, 16 de febrer del 1899 + 1965/ ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , del lloc i data del seu traspàs , i si fos possible una fotografia )

Sabem també que l ’arquitecte Ignasi Mas i Morell (Barcelona, 1881-1953) signava el aprojece de l’antiga fàbrica Borràs, ara Sauleda.

Està clar que la factura d’aquest edifici, la del Centre Recreatiu, i la d’alguns immobles més de Santa Maria d’Oló, palesen que els seus autors tenien un ‘nivell’ que permet suposar-los una formació acadèmica com arquitectes. Tant clar però, com que no disposa Santa Maria d’Oló d’un Catàleg de Patrimoni, ni pel que sembla de la ‘sensibilitat necessària’ vers el seu patrimoni històric.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cal_Manant

Ens encantarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com dades dels autors dels notables edificis que s’aixecaven a Santa Maria d’Oló entre les darreries del segles XIX i la primera meitat del segle XX.

Catalunya us ho agrairà, i encara que avui potser no els ho sembla el Consistori de Santa Maria d’Oló, també, també.