Al Joan Dalmau Juscafresa, li agrada esbrinar la història dels indrets, aquest fet comporta SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, una recerca biogràfica, que en moltes ocasions acostuma a ser complicada i sovint decebedora.
https://www.yumpu.com/es/document/read/13124241/cataleg-bens-ajuntament-de-castell-platja-daro
En ocasió de retratar el mas Sitjar, a la coma , a Castell- Platja d’Aro, descobria als lletraferits germans Joan Sitjar i Bulcegura, (1828-1900)i Joaquim Sitjar i Bulceguar , La Bisbal (31/03/1820 – 9/02/1885), als que dedicava una monografia “Castell d'Aro al cor : Joaquim i Joan Sitjar” Jordi Vinyoles i Boadella.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=165892
Trobàvem més dades del Joan que del Joaquim :
http://www.revistadegirona.cat/recursos/1985/0113_068.pdf
https://www.yumpu.com/es/document/read/13124241/cataleg-bens-ajuntament-de-castell-platja-daro
L'any 1 888 , Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig de 1845 - Vil·la Joana, Vallvidrera, Barcelona, 10 de juny de 1902) li dedicava el Ilibre de poemes «Patria» amb aquestes pararies: «A don Joanet Sitjar, cor d'ángel de l'Empordá».
I quan l'any 1901 , el 15 d'agost, Verdaguer presideix el Certamen bisbalenc, té emotives paraules per Joan Sitjar que havia mort el 1900: Com enyoro -diu el poeta al Discurs Presidencial- i trobo a faltar en la colla deis amics la noble i simpàtica figura d'en Joan Sitjar, qui acaba de baixar a la sepultura! A no haver-ho disposat Déu així, a ell devíeu fer asseure en aquesta cadira i encara que sols hagués recitat la «Llegenda de Sant Eloi», que sempre tenia al cap de la llengua ja tenia la primera palma del certamen.
Verdaguer no es limita a una evocació convencional; en fa una descripció personal que avui és per a nosaltres històrica i valuosa: Me sembla que el veig, encara no fa un any. amb son barret de gairell mig cobrint sos cabells blancs. somrient sempre com un noi que no ha passat cap pena. Me sembla sentir aquella conversa senzilla i poètica, versada amb aquella veu que sonava a l'orella, segons imatge d'en Delpont, «com una remar d'aigües de muntanya quan resquitllen entremig de penyes i cingleres».
Quan al topònim Sitjar, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa el significat “ clot profund’ , “ paratge on es troben un seguit de foses o falles del terreny”. El Joan Dalmau Juscafresa que retratava la casa ens podrà confirmar en el seu cas si es donen aquí, aquestes circumstancies.
https://books.google.es/books?id=DPvPCgAAQBAJ&pg=PT151&lpg=PT151&dq=toponimia.+sitjar&source=bl&ots=YF60xOGK0v&sig=ACfU3U2rOWGPP0R9SeeP6a_hh1Re1KzSNQ&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjDrvHY6YrnAhXB2-AKHdOVD5sQ6AEwAXoECAkQAQ#v=onepage&q=toponimia.%20sitjar&f=false
Joaquim Sitjar i Bulceguar , La Bisbal (31/03/1820 – 9/02/1885).
Joaquim Sitjar i Bulceruga amb els seus articles de contingut polític
https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4848/TRPF4de6.pdf?sequence=4&isAllowed=y
«A don Joanet Sitjar, cor d'ángel de l'Empordá»
http://www.revistadegirona.cat/recursos/1985/0113_068.pdf
Per descomptat, agrairem com sempre, la vostra col·laboració a l’emil coneixercatalunya@gmail.com per ampliar i àdhuc precisar, aquestes dades.
Castell-Platja d’Aro, Catalunya , us ho agrairan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada