Llegia que l’autor del magnífic edifici neoclàssic va ser el mestre d’obres Jeroni Granell (Barcelona, 1834 - 31 de desembre de 1889), pare de l’arquitecte Jeroni Francesc de Paula Granell i Manresa, i fill del mestre d’obres Jeroni Granell i Barrera.
Les cròniques diuen que era un edifici construït entre mitgeres, de planta baixa i tres pisos. La composició de la façana molt plana, simètrica. Totes les obertures són ornamentades amb relleus clàssics i frontons barrocs. La balconada de ferro forjat al primer pis i la resta de balcons amb balustre a nivell de pla de façana. Tractament de la façana amb estucs, formant dibuixos lineals emmarcats per línies d’imposta i coronat amb una cornisa detallada.
Presidia l’entrada al Círcol Egarenc una majestuosa escalinata de marbre amb barana de forja de doble accés, amb una escultura central de fosa que representa un indi americà. La joia principal de tot l’edifici era el gran sala de ball conegut popularment com a «Saló dels Miralls», pels grans miralls que penjaven de les parets. La decoració neoclassicista era obra del mateix, Jeroni Granell Mundet i la pictòrica de Francesc Soler Rovirosa (Barcelona, 24 de juny de 1836 - 27 de novembre de 1900). Era una sala rectangular, on en un dels seus fons estava destinat a un petit escenari. L’edifici tenia sala de lectura, biblioteca, sala de jocs i una fonda restaurant regentada per Joaquim Saló que, al poc d’inaugurar-se, posà en marxa el servei d’habitacions.
El templet dels jardins / Proc. Rafael Aroztegui
També en aquesta gran reforma va incloure la transformació dels patis en uns magnífics i espaiosos jardins romàntics que arribaven fins el carrer de Sant Pau.
Aquest jardins incloïen un gran quiosc o templet pels músics.
El cost de la reforma va ser 400.000 ptes.
Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco Guerra, contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II república, el Círcol Egarenc ja no recobrà les seves antigues funcions d’entitat recreativa. Pagava el preu d’haver estat una entitat catalanista.
L’edifici fou lliurat «oficialment» al Frente de Juventudes . L’entitat acollí durant 40 anys les activitats dels joves falangistes, així com la seu d’Eduación i Descanso.
Els baixos estaven ocupats pel restaurant Victòria
Als anys cinquanta, es va construir una pista poliesportiva al bell mig dels jardins, on feien les seves activitats els equips del règim i on es van organitzar els Jocs Esportius Escolars.
Als anys setanta, una immobiliària va arrasar els bells jardins substituïts per un bloc d’edificis.
Això comporta la destrucció d’una part del magnífic casal amb la «Sala dels Miralls», inclosa.
Terrassa aconseguia assolir el nivell de misèria moral de Sabadell. Avui allò del “Senyor de Terrassa, i l’home de Sabadell”, sona exòtic, oi?.
http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2013/08/el-circol-egarenc.html
Estem confinats per convicció,us recomanen però que si sobreviviu a la pandèmia, poseu Terrassa, el Vallès Occidental, ,.., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.
Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu, Alexander Boris de Pfeffel Johnson,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.
Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”
Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada