SANT FERMI DE LA COLÒNIA TORRAS DE FLAÇÀ. GIRONA

El Xavier Burcet Darde, publicava una imatge de l’ermita de Sant Fermi de Flaçà, dit també de la Colònia Salvador Torras Domènech, situada a l’entorn de la Capella del Sant , just on s'acaba la plana i comencen els alzinars de la part més muntanyosa del municipi, a l'altre costat de la zona esportiva. Es tracta d'un agrupament de cases unifamiliars que en els seus orígens albergaven els treballadors de la fàbrica i que entorn dels anys 90 es va vendre.

L'any 1945 l'arquitecte Pere Benavent de Barberà i Abelló (Barcelona, 8 d'agost de 1899 – Barcelona 12 de setembre de 1974), director i gerent en aquells moments de la Paperera Torras, realitzà una important reforma a la capella, allargant-la pel cantó de l'absís.

Aquestes obres es realitzaren paral•lelament a la construcció de la Colònia, per adaptar l'antiga ermita a les noves necessitats.

Flaçà, des de fa segles té una especial veneració vers Sant Fermí, patró també de Pamplona, de la importància d’aquesta devoció, , segons s'explica en una crònica que es guarda a l'Arxiu Parroquial, arribaren a Flaçà el 10 de desembre de 1678, algunes relíquies regalades pel municipi de Pamplona. Aquestes relíquies van desaparèixer l'any 1936 en els dies dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra l el govern LEGÍTM i DEMOCRÀTIC de la II República

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/04/goigs-sant-fermi-patro-de-flaca-girones.html

Reproduïm de la descripció tècnica : Edifici de planta rectangular amb absis. A la façana principal, rematada per un campanar d'espadanya, s'hi obra la porta d'entrada amb marc de pedra i llinda plana, en la qual hi ha esculpida la data de 1579 i un dibuix amb tres creus representant un calvari. En aquesta façana hi ha adossat un porxo a dues aigües amb cairats i sostinguda per tres columnes de carreus e pedra amb basament i capitell molt senzills. Sobre la porta d'entrada hi ha fornícula, amb un arc de mig punt, que conté una imatge mutilada de fusta del sant.

Ara que ‘la nova normalitat’ us permet sortir de la vostra ‘regió sanitària’, poseu Flaçà, Girona , Catalunya a la vostra agenda. NO ho ajorneu, dóna tota la sensació que vivim en un miratge que es pot acabar sobtadament. Mascareta, distància de seguretat i evitar tant com us sigui possible les aglomeracions.

Ens precedia l’any 1917, el Josep Salvany Blanch, Capella de Sant Fermí a Flaçà

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/4743/rec/1

Darrerament els articles sobre Patrimoni han estat considerats OFENSIUS I/O PERILLOSOS per FACHAVOX que ens ha “ estirat les orelles “, i ens amenaça amb tancar-nos la pàgina. Si això succeís – no deixarem de publicar en llengua catalana -, el nostre infinit agraïment a tots els que ens llegiu o ens heu llegit al llarg d’aquest anys.

 El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

El Diumenge  9.6.2024  - i  en qualsevol contesa electoral - eviteu triar  als “ caïnites “ ,  fàcils de reconèixer, son els que fan costat als genocidi dels palestins, ,   els  que conreen l’odi a les minories,  els que justifiquen la subordinació de les dones, i adhuc la seva mort, els que   callen davant de la injustícia, l’explotació,  el narcotràfic, el tràfic de persones, --, els que criden contra la pau, la concòrdia , el perdó,.... 

Que Sant Fermí i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gironins,  ,   amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians , bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.