CAPELLA DE SANT JOSEP ORIOL DEL MAS DIUMER/ CASA CORBELLA DE CARDEDEU. EL VALLÈS ORIENTAL

El Crisant Palau publicava una postal de la Casa DIUMER, al terme de Cardedeu, a la comarca del Vallès Oriental, publicda per l’Angel Toldrà Viazo, del que explicàvem que va néixer a Barcelona el 17 de maig de 1.867, i al que hem d’agrair haver portat a Catalunya al Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943)

l’Angel Toldrà Viazo va desenvolupar una intensa activitat econòmica com editor, la seva tasca ha esdevingut indispensable pel fa al coneixement de Catalunya – i àdhuc del REINO DE ESPAÑA, on es coneixia al Roisin com el ‘fotógrafo catalán’ - en el període previ a la mal dita sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República, ignomínia que la dictadura qualificaria de “Guerra Civil” , va lliurar l’ànima al Senyor l’1 d’octubre de 1.956, a l’edat de 89 anys.

http://postalsantigues.cat/atv-el-pioner/

http://www.ramonorga.com/Postals/roisin/index.html

Havia retratat aquest edifici l’any 2013:
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/06/can-diumer-cardedeu.html

Patrimoni Gencat el descriu com; edifici aïllat, amb planta en forma de L i coberta a dues vessants. Té un pati interior, tancat, i tot el conjunt fa una gran quadrat. El mur que tenca el pati té una coberta i una barana coronament. Hi ha un gran portal d'entrada amb la data de 1857, gravada a la pedra del coronament. Hi ha una torrassa rodona cantonera d'un tres metres de diàmetre, amb una escala de cargol a l'interior que serveix per accedir a la terrassa. Dins del pati tenim dues façanes, la frontal, plana amb portal de llinda plana i bancs de rajola ambdós costats. Al primer pis hi ha quatre balcons-finestres de llinda plana, i dues orles enmig. Al segon pis tenim tres finestres més senzilles i un balcó que distorsiona la simetria del conjunt, així com dues finestres de tipologia diversa. La façana lateral, també de planta baixa i dos pisos, és molt més senzilla i destaca el segon pis, format per una galeria oberta amb voltes de mig punt, donant-li un aire neoclàssic. Donant a l'exterior, sobresurt un gran balcó al primer pis, cosa que reforça el llenguatge neoclàssic

Llegia que a l'interior hi ha o hi havia, una capella en honor de Sant Josep Oriol, que es va hostatjar algunes temporades al mas els anys 1700-1702.

Demanarem ajuda al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (Arxiu Gavin ) , ubicat al Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, a la comarca de la Noguera.

Rebia un email del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) Capella Oratori de Sant Josep Oriol, Casa Corbella , abans Can Diumer, Cardedeu, Vallès Oriental, data fotografia 15-VI-1985

El cognom Diumer – com una hipòtesis – podria tenir el seu origen en la condició de ‘domer, domaer’ d’alguns dels seus primers habitants / usuaris/ propietaris ?.

Sortiu de casa, gaudiu de Catalunya, feu-ho seguint les mesures bàsiques, higiene de mans, distància de seguretat, mascareta, ..., dissortadament la Covid.19 no estarà controlada en les properes setmanes i mesos, i per als humans, dia passat, dia perdut, oi?.

“ LA BOMBONERA” DE LA GARRIGA ESTÀ A LA VENDA.

Cecília Reig i Argelagós va ser la promotora de la casa ubicada al número 3 del Passeig, coneguda com “ la Bombonera” que dibuixava de forma magistral la Carme Pecanins Luna. Ens agradarà tenir de la trajectòria vital de la Cecília Reig i Argelagós a l’email castellardiari@gmail.com

Obra de 1910, de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937)
Patrimoni Gencat ens explica que es construí amb algunes modificacions respecte del projecte inicial. En una primer moment constava de semisoterrani i planta baixa. Posteriorment, s'hi afegí una planta sota coberta i s'hi aixecà una torre. La casa està estructurada entorn d'un pati. El basament o sòcol de l'edifici és fet de pedra més o menys irregular, abraçat per una sanefa de ceràmica verda amb peces llises i en relleu. La resta de la façana és estucada en verd i blanc. Una potent cornisa barana (sota la qual hi ha una sanefa d'esgrafiats i al damunt una barana de forja) corona la primitiva edificació. Així mateix, les obertures són emmarcades per esgrafiats d'un delicat dibuix floral. Les persianes de llibret tenen també uns fins motius florals. És la primera vegada que a les obertures Raspall utilitza arcs de mig punt, el·líptics, i carpanells i una obertura ovalada. Pel costat de ponent té una tribuna o galeria amb vitralls emplomats. Va ser construïda alhora que la Torre Iris o poc després.

Llegia que la Bombonera es va restaurar l’any 1990, i malgrat la proximitat temporal, només fa 30 anys, no trobava cap menció de l’autor de la restauració, sou pregats de fer-nosho saber a l’email castellardiari@gmail.com

La casa està o estava a la venda, la Covid.19 ha suposat una frenada brutal de l’activitat econòmica especialment en el sector immobiliari.

https://www.lavanguardia.com/local/gran-valles/20181211/453513911625/casa-modernista-garriga-bombonera.html

https://blog.monikarusch.com/ca/2018/12/01/la-bombonera-la-garriga-barcelona-monika-rusch/

https://www.youtube.com/watch?v=7Q-WLvjASgk

Si teniu interès en la Carme Pecanins Luna, o en alguna de les seves obres, sou pregats de fer-nos arribar un email a castellardiari@gmail.com i li farem arribar.

Esperem tenir ocasió d’anar presentat alguna de les obres de la Carme Pecanins Luna, com il·lustració a les nostres publicacions.

Cuideu-vos molt, seguiu les instruccions dels experts, i confieu en la intercessió de la Mare de Deu de l’Ajuda, per poder superar la Covid.19

ESGLÉSIA DEL CASTELL DE BIOSCA, ADVOCADA A SANTA MARIA. LA SEGARRA. LLEIDA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de les runes de la que fou l’església del Castell de Biosca a la comarca de la Segarra, advocada com bona part de les esglésies dels territoris recuperats als àrabs a Santa Maria.

Per accedir-hi cal travessar l'interior del poble per la part de ponent, pujant pel carrer Pasterola. A poc més de cent metres de l'última edificació s'ha de girar a la dreta en direcció al cementiri. Des de la corba abans d'arribar-hi, caldrà caminar un centenar de metres fins a l'antiga església del castell, on cal extremar les precaucions per circular-hi a causa de l'estat tan ruïnós de les restes.

La primera notícia d'aquesta església és del 1093, any en què Berenguer de Brocard, castlà del lloc, va fer un llegat testamentari de dues unces per al campanar de santa Maria de Biosca.

L'any 1100 l'església de Santa Maria de Biosca i altres del seu terme foren donades a l'església de Solsona per Pere de Brocard. L'any 1102 l'església fou consagrada.

L'església de Santa maria de Biosca fou la parròquia de la vila fins al començament del segle XVIII, època en la que s'edificà una nova església parroquial al centre del poble, sota la mateixa advocació.

Durant els darrers temps s'hi veneraven els sants màrtirs Abdó i Senén, segons titulars de l'església.

L'església fou sobrealçada al segle XIX i va esdevenir una autèntica torre semicircular integrada a la moderna fortificació.

Durant la mal dita primera guerra Carlina (1833-1840) el castell de Biosca fou destruït pels carlins el 1837 i, posteriorment, el 1839, reedificat pel capità general de Catalunya Ramon de Meer i Kindelán, baró de Meer, (Barcelona, 11 de gener de 1787 - Madrid, 5 de novembre de 1869)

Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici d'una sola nau, hi ha dues capelles laterals amb volta de creueria. Al mur sud, hi ha quatre capelles obertes al mur.

L'absis semicircular, amb arcuacions llombardes i bell aparellat, fou sobrealçat al segle XIX i integrat en la fortificació.

Conserva la volta primitiva, probablement del segle XII.

Cuideu-vos molt, seguiu les instruccions dels experts, i no deixeu mai de sortir a conèixer Catalunya

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA DE CANEJÁN I DEL SEU FILL IL·LUSTRE FRANCISCO DÉO DEÓ. ARAN. LLEIDA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

El Valentí Pons Toujouse , autor del blog MODERNISME m’enviava una fotografia de l’edifici que havia aixoplugat l’escola pública de Canejan, i que acull avui bona part de l’activitat social i cultural del poble.

Dèiem en un post anterior; l’arquitecte Ignasi de Villalonga Casañes ( + 1970 ), va ser probablement l’autor de totes o la major part de les escoles de la Val d’Aran, promogudes pel pròcer , Diputat de la Vall, i batlle vitalici de Caneján D. Francisco Deó Deó, casat amb Teresa Medán y Sandará.

http://www.nautaran.org/castellano/info/B7A11046CF9C4132BCC0BCFF5CBEEC05.asp

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/02/escoles-de-la-val-daran-anteriors-la.html

Costa, posar blanc sobre negre, el patrimoni vinculat a l’educació anterior a la dictadura franquista, regim infame , que inoculant el virus de la “inèrcia perniciosa”, quasi aconseguia el seu objectiu d’aturar el progrés.

Ens agradaria rebre una imatge fotografica de Francisco Deó Deó, i les dades relatives al seu naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Afegiu-vos a la nostra recerca, Catalunya us ho agrairà.

IN MEMORIAM. EDIFICI DELS ESTUDIS DE TALAIXA. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA. GIRONA.

La pandèmia de la Covid.19 suposava un impediment greu a la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, en la nostra tasca necessitem contactar amb les persones de mes edat, i preguntar-los on era l’escola , o les escoles abans de la mal dit guerra civil, està clar que els darrers testimonis vius son un col·lectiu de risc, oi?.

El Joan Dalmau Juscafresa feia recerca d’informació de masia del Vilar de Talaixà , que estava situada a mig camí entre la Vall d'Hortmoier i el poble de Sant Martí de Talaixà.

A principis de segle Cèsar August Torras Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923) escrivia sobre aquesta masia: "...gran i antiga casa pintorescament situada sobre el camí. Té una capella annexa. En son gran menjador hi ha penjats per les parets notables exemplars d'àligues, ducs, xutes i tota llei d'aus carnisseres, caçades en els cingles del voltant. Els amos de la casa, que sols hi viuen a temporades, i als qui pertany a la vegada el Vilar d'Oix, són en extrem amables, cavallers i hospitalaris."

La masia del Vilar de Talaixà i la seva capella – de la que no en coneixem l’advocació - son avui una ruïna total.

Tirant del fil trobava l’edifici que havia acollit els estudis, cal recordar aquí que l’any 1918 – coincidint amb la pandèmia de la grip espanyola - a la zona hi habitaven prop de 130 persones.

A la dècada dels 80 dels segle XX Rodrigo Gómez Rodríguez ( Huelva , 26 de setembre 1914 + Barcelona , 26 de desembre de l'any 2000), va adquirir les ruïnoses edificacions de Talaixà per reconstruir-les i fer una cantina, i que a aquest fi, cedia l’edifici dels estudis al Centre Excursionista d'Olot per construir un refugi excursionista.

http://www.ceolot.cat/casa-talaixa/?fbclid=IwAR3BOJzoUDnAy5ACjNHXUE3eVAE7P-2FMyZI0BkTesc4HQELGr0olW6eprs

Ens agradaria trobar imatges de la masia del Vilar de Talaixa de la seva capella abans de la seva ruïna , sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com

I per descomptat trobar l’explicació de la ruïna de la gran i antiga casa pintorescament situada sobre el camí. Té una capella annexa. En son gran menjador hi ha penjats per les parets notables exemplars d'àligues, ducs, xutes i tota llei d'aus carnisseres, caçades en els cingles del voltant. Els amos de la casa, que sols hi viuen a temporades, i als qui pertany a la vegada el Vilar d'Oix, són en extrem amables, cavallers i hospitalaris.

Tanta desídia és excessiva fins per un poble mesell

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LLOBEROLA O DEL SOLÀ . BIOSCA. LA SEGARRA. LLEIDA

El Raul Pastò Ceballos em feia arribar fotografies de l’esglesiola de Santa Maria de Lloberola, al terme de Biosca, a la comarca de la Segarra a la que s'hi arriba per la carretera que deixa Lloberola, direcció a Sant Climenç, a uns 2km s'agafa un trencall a la dreta que ens porta a l'església.

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici d'una sola nau, té un absis rodó cobert amb volta peraltada sobre motllura de pla i cavet evolucionada. La nau és cobert amb volta apuntada. Te dos arcs torals i un de preabsidal apuntat. El mateix tipus de motllura de l'absis és a l'arrencada de la volta i dels arcs.

Els dos podis de l'absis tenen l'inferior total, una alçada de 70 centímetres i el superior, de 50 centímetres

Com a decoració té al frontis, dues cares en relleu molt desgastades. A l'absis i murs laterals, de la nau, cornisa a un metre de la coberta. A l'absis a més, hi ha columnes quadrangulars amb els angles bisellats i decorats amb claus. El capitell és llis, pla i cavet, però més sortit que la cornisa. Hi ha dues obertures a l'absis i un altra al mur del costat de l'epístola.

La portada és d'arc de mig punt adovellat, a sobre té una estirada espitllera. A la part superior, campanar d'espadanya de dues obertures.

L’Església ha estat sobreelevada sense que aquest fet s’esmenti a la fitxa de patrimoni.

No es coneix cap notícia històrica sobre els orígens d'aquesta capella de la parròquia de Sant Miquel de Lloberola.

Aquest temple no era particular sinó un santuari parroquial.

Hi ha una placa de marbre a les dovelles on hi posa: "RESTAURACIÓ 1950".Ens agradarà tenir noticia de l’auto de la restauració a l’email coneixercatalunya@gmail.com la “inèrcia perniciosa” arrela amb extrema facilitat fins en terres de secà.

Lloberola em portava molts records:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/sant-miquel-de-lloberola-el-turo-bonic.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/07/lestudi-de-lloberola-biosca-la-segarra.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/02/trentines-de-la-segarra-sant-francesc-i.html

Quan al topònim, pel sufix ola , advertim que és un diminutiu de Llobera – lloc de llops - ; estem a la línea que divideix la Segarra i el Solsonès, i justament és dins d’aquesta comarca, que naixia en formar-se el Bisbat, on està el poble de Llobera.

Tenim coneixement que Biosca, en quin terme està Lloberola, ha demanat la seva inclusió al Solsonès. Això i la concentració de municipis que com a conseqüència de la fallida econòmica de l’estat caldrà fer, implicarà dissortadament que potser també el nostre nivell de vida retorni al període de l’alta edat mitjana.

Cuideu-vos molt, seguiu les instruccions dels experts, i no deixeu mai de sortir a conèixer Catalunya

ESCOLA ALEJANDRO RODRÍGUEZ ÁLVAREZ “ ALEJANDRO CASONA”. LES. ARAN. LLEIDA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

El Valentí Pons Toujouse , autor del blog MODERNISME m’enviava una fotografia de l’edifici de l’escola pública de Les, l’últim poble que travessa la N-230 abans de creuar la frontera amb França pel Pont del Rei.

L’escola està dedicada al mestre, dramaturg i poeta, Alejandro Rodríguez Álvarez, conegut amb el nom d'Alejandro Casona (Besullo - Cangas del Narcea, Astúries, 23 de març de 1903 - Madrid, 17 de setembre de 1965), que va exercir en aquesta població (1828-1931), abans de l’exitosa sedició dels militars feixistes encapçalats el general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, que el va obligar a marxar a l’exili, primer a Mèxic, i desprès a l’Argentina, va poder tornar l’any 1962 per assaborir un èxit dissortadament molt breu

http://arannoticies.com/er-ajuntament-de-les-invertis-32-000e-enta-financar-es-trebalhs-de-reparacion-en-pati-der-estudi-alejandro-casona/

Dèiem en un post anterior; l’arquitecte Ignasi de Villalonga Casañes ( + 1970 ), va ser probablement l’autor de totes o la major part de les escoles de la Val d’Aran, promogudes pel pròcer , Diputat de la Vall, i batlle vitalici de Caneján D. Francisco Deó Deó, casat amb Teresa Medán y Sandará.

http://www.nautaran.org/castellano/info/B7A11046CF9C4132BCC0BCFF5CBEEC05.asp

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/02/escoles-de-la-val-daran-anteriors-la.html

Costa, posar blanc sobre negre, el patrimoni vinculat a l’educació anterior a la dictadura franquista, regim infame , que inoculant el virus de la “inèrcia perniciosa”, quasi aconseguia el seu objectiu d’aturar el progrés.

Afegiu-vos a la nostra recerca, Catalunya us ho agrairà.

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE MAS PUJOL DE LES CASES DE LA SERRA. TORREFETA I FLOREJACS. LA SEGARRA. LLEIDA

El Raul Pastò Ceballos em feia arribar fotografies de l’esglesiola de Sant Pere del mas Pujol de les cases de la Serra al terme de Torrefeta i Florejacs a la comarca de la Segarra.

Patrimoni Gencat ens diu que està tancada pel recinte del cementiri, al mur nord, vora l'absis, hi ha una ossari, com s’aprecia en aquesta magnifica imatge de la Montse Fornells.

És un edifici format per una nau acabada a sol ixent en un absis semicircular. Cobreix la nau una volta de canó apuntada, mentre que l'absis, obert a la nau per mitjà d'un arc presbiteral amb arcosolis, te una volta de quart d'esfera, també apuntada.

La porta d'entrada, situada a la façana nord, consta d'una obertura d'arc de mig punt adovellat, amb llinda i timpà.

A la mateixa façana, vora l'absis, s'alça un campanar d'espadanya de dues obertures. L'absis presenta la clàssica decoració de tipus llombard amb un fris d'arcuacions entre lesenes i al centre hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt.

Les imatges del interior confirmen que no hi ha culte regular des de fa temps.

https://visit.somsegarra.cat/ca/place/970/esglesia-de-sant-pere-de-mas-pujol

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=34742

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8840

Cuideu-vos molt, seguiu les instruccions dels experts, i no deixeu mai de sortir a conèixer Catalunya

IN MEMORIAM. SANT FELIU DE CODINES. EL VALLÈS ORIENTAL.

El Crisant Palau‎ té moltes vituts, i la de fitxar-se en els petits detalls, no és la menys important.

Publicava unes fotografies de Sant Feliu de Codines, al límit de la comarca del Vallès, amb la del Moianès, en les que més enllà dels pas dels anys, 100 per ser concrets, i el color de les imatges, diries que no ha passat el temps.

Cert, el servei de transport ara es fa amb autocars moderns - que no poden aturar-se on ho feien abans -, la carretera però, continua essent la mateixa malgrat augment exponencial del tràfic rodat.

Una feina excel·lent la del Crisant Palau‎, del que voldríem saber a l’email castellardiari@gmail.com el cognom matern, alguna dada de la seva biografia i una fotografia per a dedicar-li, un “catalans excepcionals” al Diari de Castellar del Vallès.

IN MEMORIAM DE LA PRIMERA I DE MOMENT ÚNICA EDICIÓ DEL MERCAT MEDIEVAL DE BALENYÀ. OSONA.

Tots hem dit en alguna ocasió allò de que els camins del Senyor son inescrutables , oi?

M’ho repetia a mi mateix en ocasió de llegir un comentari de la Carme Pecanins Luna , a la publicació de l’arquitecte Toshiaki Tange‎ de la "Casa Sebastià Bosch i Sala”, en el que afegia una de les seves obres:
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2020/08/casa-sebastia-bosch-i-sala-la-garriga.html

Cercava dades de la Carme Pecanins Luna , i trobava “dibuixant i pintora”, i li enviava l’enllaç de la publicació del Diari de Castellar del Vallès, i a volta de correu em deia que va néixer a Sant Vicenç de Castellet, a la comarca del Bages, que resideix ara a la Garriga, i que des del 2005 fins el 2017 va viure a Balenyà, on va col·laborar amb l’Associació d’Amics de la Mare de Deu de l’Ajuda, que l’any 2006 va participar en la primera . i de moment única- edició del Mercat Medieval.

Tenim amics comuns, com el mossèn emèrit, Sebastià Codina Padrós ( Muntanyola, Osona, 1929 )
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/09/sebastia-codina-padros-lart-dels-goigs.html

Compartim devoció a la Mare de Deu de l’Ajuda.

Em feia arribar algunes imatges d’aquell període:

Si teniu interès en la Carme Pecanins Luna, o en alguna de les seves obres, sou pregats de fer-nos arribar un email a castellardiari@gmail.com i li farem arribar.

Esperem tenir ocasió d’anar presentat alguna de les obres de la Carme Pecanins Luna, com il·lustració a les nostres publicacions.
Cuideu-vos molt, seguiu les instruccions dels experts, i confieu en la intercessió de la Mare de Deu de l’Ajuda, per poder superar la Covid.19

EL MAS L'ALZINA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. BEUDA. LA GARROTXA. GIRONA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un enllaç al Mas l’Alzina al terme de Beuda a la comarca de la Garrotxa del que en diu Patrimoni Gencat; mas situat dalt d'un puig en els límits del municipi de Beuda amb el de Maià de Montcal.

És un edifici de planta rectangular, amb ampli teulat a dues aigües i els vessants vers a les façanes laterals. Presenta diferents moments constructius: el cos de l'edifici orientat cap a llevant és el més primitiu i disposa de senzilles finestres datades de finals d'època medieval. El costat de ponent, respon a una ampliació efectuada a finals del segle XVIII tal i com es va gravar en una llinda: "1792". Ca l'Alzina disposa de planta baixa i dos pisos superiors. En el primer hi destaca la porta principal d'entrada, descentrada de l'eix central; la resta d'obertures d'aquesta planta són molt menudes, segurament per la ventilació de quadres i corts. La planta principal té l'accés gràcies a una escala, amb revoltó, exterior. Les finestres d'aquest pis són quadrangulars. El segon pis o antigues golfes presenta obertures amb arcs rebaixats. El mas ha estat restaurat, ampliant-se algunes de les parts per tal d'adequar-lo a vivenda pels cap de setmana.

osacrest@xtec.cat

Al costat de ponent del mas es troba una capella dedicada a L’Arcangel Sant Miquel. És d'una sola nau, absis carrat i volta de canó feta de rajols; la porta d'ingrés està orientada a llevant i presenta la següent inscripció a la llinda:"ALS 22 FEBRER ........ ME FECI YHO". Està coronada per un senzill campanar d'espadanya, d'un sol ull i mancat de campana. Va ser realitzada amb pedra del país poc treballada, llevat dels carreus cantoners i els de la porta.

http://campaners.com/php/fotos_campanar.php?numer=9593&fbclid=IwAR3pRC7QGwrV0PlO8iakVeH0xrx1dD7UP46ZAiHIHmkxAm3kk9yO_MOQseQ

Malgrat les dades terrorífiques de la Covid,19 a Catalunya: està clar que la inacció del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA en els primers dies, setmanes i mesos, suposarà una tragèdia, seguint TOTES les instruccions, distancia de seguretat , mascareta, higiene de mans, colzes, ...., intenteu conèixer Catalunya ara que encara és possible.

Ens agradaria rebre imatges actuals del mas l’Alzina a l’email coneixercatalunya@gmail.com

A LA MEMÒRIA DE L’ANTONIO DIAZ CAZORLA. EL JARDI DE CACTUS DE BONASTRE. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA.

L’Antonio Diaz Cazorla ( Argentona, el Maresme, 1943 + Bonastre, el Penedès jussà, 2019 ) , ens deixava un jardí de cactus, al terme de Bonastre, a la comarca del Penedès jussà, que potser, potser, no el sobreviurà gaire temps

https://www.rememori.com/1148494:antonio_diaz_cazorla

https://www.diaridetarragona.com/costa/Bonastre-quiere-salvar-un-jardin-con-2.000-especies-de-cactus-20191216-0040.html

https://rusticsportal.com/jardin-de-cactus-en-bonastre/

http://buscoarbressingulars.blogspot.com/2015/03/un-jardi-de-cactus-altafulla.html

El Raul Pastó Ceballos publicava una munió d’imatges d’aquest jardí, que si desapareix com tot fa pensar, esdevindrà una vergonya per al Consistori de Bonastre, i àdhuc pel Consell Comarcal, la Diputació Provincial i la Generalitat de Barcelona.

Ah!, ... no patiu pel rei demèrit, a ell no li caldrà fer cua al Banc dels Aliments, com tampoc dissortadament als que acció u omissió , persones i partits polítics, esdevenien còmplices.

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA ROMÀNICA DE SANTA EULÀLIA AL CASTELL DE LA SOALA DE CASTERÀS AL TERME DE BOSSÒST. VAL D’ARAN . LLEIDA

El Josep Sansalvador Castellet , fotògraf i arxiver del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) , em feia arribar imatges de la capella romànica de Santa Eulàlia al castell de la Soala de Casteràs, al terme de Bossòst

S'explica que l'any 2018 va aparèixer a la premsa la noticia que la van descobrir consolidant el Castell. Res més incert.

https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20181211/453512094097/localizan-antigua-iglesia-cueva-bajo-tierra-bossost-aran.html

https://www.lavanguardia.com/vida/20181211/453514119433/descubren-una-capilla-en-la-entrada-de-una-cueva-en-bossost.html

L’any 1974 la va fotografiar el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i l'any 1991, la va retratar el mateix, Josep Sansalvdor Castellet que la visitava novament aquesta agost de 2020 , i constata que està pràcticament igual.

Patrimoni Gencat ens diu; cavitat natural al peu d'Era Càtera de Bòssot orientada a la solana i amb filtracions d’Aigua. Els forats excavats a la paret indicarien estructures de fusta, tal vegada per pujar fins al castell, en el cim de la penya. Si conserva un mur de tancament que barraria tota la boca de la cova, amb porta centrada en el parament, i estructura semicircular unida al mur mitjançant una cantonada en degradació a l'angle de llevant, fet que a donat peu a la seva identificació amb la capella castral de Santa Eulàlia, bé que la manca de continuïtat d'aquest element fa pensar més aviat en una bestorre que controlava directament l'antic camí d'accés.

NO HI HA CAP DUBTE, les fotografies del Josep Sansalvador Castellet, identifiquen les restes de la capella castral de Santa Eulàlia al castell de la Soala de Casteràs, al terme de Bossòst.

L’estultícia i el papanatisme s’encomanà més que la Covid.19

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE LA NATIVITAT DE LA MAREDEDÉU. GARCIA. RIBERA D’EBRE. TARRAGONA

La Covid.19 esgotava TOTES les meves reserves fotogràfiques, i malgrat l’ajuda de tants i tants bons amics de Catalunya, que em feien arribar les seves fotografies d’elements patrimonials, em calia pouar, en els blogs http://latribunadelbergueda.blogspot.com/ i http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/ on publico temes dels que em calen dades, a l’espera de la col·laboració dels lectors/es. Val a dir, que amb una minsa taxa de resposta, que atribueixo al paper mesell, que tenen dissortadament bona part dels que accedeixen a les xarxes telemàtiques. Constatat això, us puc dir com deixava escrit el Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) .“Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble”

La parròquia de la Nativitat de la MaredeDéu de Garcia és documentada l'any 1279, data en què el seu capellà pagà 60 sous de dècima papal.

L'any 1314 fou visitada pel bisbe de Tortosa, Francesc de Paulhac 1310-1316.

L'església romànica va ser substituïda per una altra l'any 1663, segons consta a la portalada.

La segona església va ser bombardejada l'any 1936 per les tropes feixistes, insurrectes contra el govern LEGÍTIM de la II República, i des de llavors resta abandonada.

La porta de l’església advocada a la Nativitat de la Mare de Déu, va ser arrancada per situar-la a l’església nova advocada a Santa Maria, que s’aixeca a la part baixa del poble.

Havia tingut un retaule d'Escala-Dei, obra de Francesc Ribalta (Solsona, Lleida, 1565-Valencia, 1628) , que es va cremar, i un altar major plateresc.

Situada a la part alta de la població, al costat del turó on algunes fonts situen el desaparegut castell de Garcia, la descripció de patrimoni Gencat ens diu; església de planta rectangular amb absis poligonal. Consta d'una sola nau, amb cinc tramades separades amb arcs torals i capelles laterals, havent perdut la coberta. Estava coberta amb volta de creueria, de la qual només se'n conserven els primers trams. Els nervis descansen sobre una cornisa i pilastres, situades entre els arcs de mig punt de les capelles. La part de l'absis també està enrunada. La portalada va ser arrencada després de la guerra civil per incorporar-la a la nova església situada a la part baixa del poble. Sobre d'aquesta hi ha una rosassa. Les façanes laterals presenten quatre grans contraforts que sostenen les capelles. El campanar, de planta quadrangular i tres nivells d'alçat, es troba adossat a l'absis. Els nivells de forjat estan delimitats amb cornises, i la part superior s'obre amb pòrtics d'arc de mig punt. L'acabat exterior del temple és la pedra vista amb restes d'arrebossat, i les cantonades amb carreus escairats.

Fa funcions de ‘quarto de mals endreços’ del Consistori de Garcia.

Fotografia del Raul Pastó Ceballos .Juliol 2020

Des d’aquesta alçada on la devastació se’ns fa evident, es copsa tot el sentit de l’expressió ‘a sants i a minyons, no els prometis si no els dons’, els homes no han apaivagat encara la colera de Déu pels terribles excessos de la mal dita ‘ Cruzada’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) em rectifiquen l’advocació de l’església que trobava a : http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029016.xml

L'advocació no es la Nativitat de Deu, sinó la Nativitat de la Marededéu. Déu no va nèixer, ha existit sempre.

Sortiu de casa, gaudiu de Catalunya, feu-ho seguint les mesures bàsiques, higiene de mans, distància de seguretat, mascareta, ..., dissortadament la Covid.19 NO estarà controlada en les properes setmanes i mesos, i per als humans, dia passat, dia perdut, oi?.