El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de l’ermita advocada a Sant Sebastià – possiblement votiva, al terme de Queralbs a la comarca del Ripollès.
Patrimoni Gencat en diu ; ermita
aïllada situada en un camí costerut que continua el carrer de la Font de Dalt
als afores del nucli de Queralbs. Es tracta d'una petita i senzilla construcció
de planta rectangular d'una nau amb coberta a doble vessant, amb el carener
perpendicular a la façana principal, feta de lloses de pissarra. Els murs estan
bastits de paredat comú de pedra local amb restes d'arrebossat i cantoneres de
pedres de pissarra de majors dimensions i més treballades. També es troben
grans blocs de pissarra emmarcant les obertures del portal d'entrada allindat i
de l'espitllera d'un lateral. La porta és de fusta amb pom i claus de ferro. Al
capcer hi ha dues obertures més, una quadrangular petita i una altra
espitllera. Coronant la teulada, al carener, hi ha una creu de ferro. El cantó
de la façana posterior està inserit en una roca.
Sant Sebastià és, o fou, una invocació popular contra la Pesta i les epidèmies en general - , al Carrer de la Font de Dalt,
Quan al topònim al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, diuen ; en la documentació antiga Cheros Albos (segle. IX) ‘roques blanques’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada