CASA MANUEL VICENS MONTANER. BARCELONA

 

El Feliu Añaños Masllovet publicava  fotografies de la casa Manuel Vicens i Montaner, al carrer Carolines, número 20-26, de Barcelona :

https://casavicens.org/ca/blog/qui-era-el-senyor-vicens/

https://criticartt.blogspot.com/2018/03/la-historia-del-vicens-montaner-una.html

que encarregava  construir a  l’arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926)

reprodueixo de :

http://www.bcn.cat/gaudi2002/catalan/obras/09com.htm

Casa residencial encarregada per Manuel Vicens Montaner al terme de Gràcia, al nord de Barcelona.

És la primera obra important de Gaudí, on l’arquitecte enceta un primer llenguatge arquitectònic de gran simplicitat constructiva, amb el predomini de la línia recta sobre de la corba.

La Casa Vicens està estructurada en quatre nivells, corresponents a un soterrani per al celler, dues plantes per l'habitatge i unes golfes destinades al servei.

Exteriorment, l'edifici presenta un cos de pedra vista que fa destacar-ne la part superior i creix amb una sàvia combinació entre totxos i rajoles que recorda l'arquitectura islàmica. El resultat és una obra d'aspecte fascinant, on l'exotisme de les façanes té continuïtat a l'exterior (relleus de guix pintat als sostres, mosaics romans al paviment i pintures decoratives als murs). De tots aquests treballs de decoració cal destacar tant les pintures com el mobiliari del menjador i de la sala de fumadors. Precisament, la perfecció en els acabats d'aquests espais provocà que la casa trigués més de cinc anys a enllestir-se.

 La construcció resultant tenia tres façanes, ja que la quarta (una paret mitgera sense obertures) donava a la finca del costat. A la part superior, un seguit de bretxes corregudes permetien veure, des de cada una de les tres façanes, les diferents parts del jardí. Als extrems de les façanes hi havia tribunes, i en el balcó d'una d'elles encara hi ha dues figures en terra cuita representant dos nens. Les façanes varen ser fetes amb murs de pedra, mentre que l'estructura interior, molt més lleugera, es construí amb voltes de maó de pla al soterrani i bigues de fusta als pisos.

 Al davant de la casa, Gaudí projectà un ampli jardí, una cascada i un mur de totxo arrebossat amb què envoltà tota la propietat. Des del carrer s'hi accedia a través d'una porta de ferro colat (una part de la qual encara es conserva) que una reforma posterior convertí en tanca: presenta un motiu repetit de poncelles entre les fulles de la planta de margalló, l'única palmera autòctona d'Europa i pròpia del litoral català. La fulla de la palmera va ser modelada per Llorenç Matamala Piñol (Gràcia, 1856 - Barcelona, 1925), escultor amic de Gaudí, amb qui col·laboraria més tard dirigint el taller d'escultura de la Sagrada Família.

 La finca ha estat modificada diverses vegades, la primera en ampliar-se el carrer de les Carolines, cosa que obligà a enderrocar el mur del carrer i un templet, en forma de mirador, que hi havia al jardí. Aquesta ampliació urbanística també alterà l'accés a la casa i l'autèntica porta d'entrada es convertí en finestra. Paral·lelament, la nova proximitat del carrer a l'habitatge obligà a afegir-hi reixes, que no varen ser dissenyades per Gaudí.

La casa va ser ampliada posteriorment, entre el 1925 i el 1927, per l'arquitecte Joan baptista Serra de Martínez (. Barcelona, 9.I.1888 – 11.II.1962) , qui demanà consell a Gaudí per construir-hi un cos afegit i reformar-ne una part de la distribució interior. Amb aquesta ampliació va desaparèixer l'escala original (l'espai sobrant passà a ser sala d'estar) i es construí un cos annex de proporcions similars i d'estil idèntic, que facilità la creació de la quarta façana. La intervenció de Serra de Martínez va merèixer l'any 1927 el premi de l'Ajuntament de Barcelona a l'edifici més artístic. Intervencions posteriors varen malmetre'n el jardí, que va anar desapareixent entre el 1946 i el 1962, per donar pas a noves construccions.

 La Casa Vicens està registrada en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic històrico-artístic de la ciutat de Barcelona, i des del 1969 és Monument històrico-artístic d'Interès Nacional. La família Herrero jover, propietària de la casa des del 1899, va començar la restauració rehabilitació de l'escultura exterior el 1997, operació dirigida per l'arquitecte Ignasi Herrero Jover.

http://www.testimoniosparalahistoria.com/entrevista/ignacio-herrero/

Els que sobrevisquin a la Covid.19 no haurien de trigar gaire a visitar-la, si té raó el Sergi Picazo i Guillamot(Barcelona, 1980), això és únicament el principi del fi.

https://www.elcritic.cat/opinio/sergi-picazo/la-covid-19-assaig-general-del-col-lapse-que-vindra-67065

Que el bon Déu tingui pietat de nosaltres, ens perdoni els nostres pecats, i quan toqui ens doni al seu costat, la vida eterna.