El Jordi Vila Juncá publica una fotografia de l’església de Sant Joan
Baptista de Montanisell, poble del municipi de Coll de Nargó, a l’Urgell sobirà
, situat dalt d’un turó, a 1 134 metres
d’altitud, al peu de la serra de Sant Joan, que es dreça rere el poble com una
muralla calcària, com havia fet el “
desconegut “ A. Moras l’any 1984
No desesperem, i menys aquest dia de
Nadal, de rebre informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com del
nom propi, el cognom matern, i dades relatives al lloc de naixement i traspàs –
si fos el cas – d’aquest/a A, Moras, que durant la dècada dels 80 del segle XX,
duia a terme un excel·lent treball de documentació del Patrimoni històric, malmès
dissortadament en masses ocasions a la comarca de l’Urgell sobirà. Ho hem demanat a les Administracions – que val
a dir que no ens mereixen gaire confiança – i esperem de la “societat desarmada” que ens
ajudi en la nostra recerca.
El diccionari català valencià balear ens diu en relació al topònim que etimològicament es derivat del llatí montanea
‘muntanya’ amb el sufix diminutiu -icellu. En l'Acta de consagració de la Seu
d'Urgell, segle IX, apareix escrit Montanione, o sia, també un diminutiu de
montanea; més tard es troben documentades les formes Montanocell i Montanicell,
que representen la substitució del sufix diminutiu -ōne pel seu equivalent
-icĕllu (cf. BDC, xi, 22).
L'església de Sant Joan es troba al costat del tancat del cementiri, prop
de les ruïnes de l'antic poblat i del castell de Montanissell situades sobre un
turó proper a l'actual població.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15518
Edifici d'una sola nau lleugerament trapezoïdal capçada per un absis
semicircular obert al costat de llevant, el qual s'uneix directament a la nau
sense que hi hagi cap plec de reducció entre tots dos elements arquitectònics,
diferenciats només per les mides de la nau, una mica més ampla que l'absis. La
nau és coberta amb una volta de canó apuntada, reforçada per dos arcs doblers
que es recolzen en uns ressalts encastats als murs perimetrals. L'absis és
cobert amb una volta de quart d'esfera i, a l'exterior, presenta decoració
d'arcuacions. El temple s'il·lumina per quatre finestres, de les quals només
dues (la del centre de l'absis i la del mur meridional) semblen originals.
Aquestes, d'idèntiques característiques, s'obren amb doble esqueixada i són
rematades amb arcs de mig punt, fetes amb dovelles de pedra tosca. Les dues
restants, refetes, són d'esqueixada simple i s'obren al mur de ponent i a
l'inici del mur meridional, a frec de l'absis. La porta d'arc adovellat s'obre
al mur de migjorn. El mur de ponent és coronat amb un petit campanar
d'espadanya d'una sola obertura, refet posteriorment.
La parròquia de Montanissell és esmentada a l'acta de consagració de Santa
Maria de la Seu d'Urgell, de la segona meitat del segle X. El lloc de Montangocello
és un dels indrets permutats l'any 988 pel comte Borrell, la seva muller i el
seu fill amb el bisbe Sala i els canonges de Santa Maria de la Seu d'Urgell, a
canvi de certes esglésies situades al Berguedà i al Ripollès. El castell de
Montanissell és documentat l'any 996; el bisbe hi tenia propietats. En la
butlla del papa Silvestre II, expedida l'any 1001 a petició del bisbe Sala, es
confirma la propietat de Santa Maria de la Seu sobre la vila de Montanicello,
confirmació que es repetiria en la butlla de Benet VIII del 1012. Montanissell
és novament esmentat en un document del 1036, com a límit per llevant de
sallent; i en una donació de 110, com a límit septentrional del terme de Nargó.
Fins fa poc, s'havia identificat el topònim de Montanione amb el terme de
Montanissell, vinculant-lo amb Arnau Mir de Tost. L'any 1253 Roger IV, comte de
Foix i vescomte de Castellbò, comprà els drets que C. de Sallent tenia sobre el
castell i el lloc de Montanissell, i l'integrà al vescomtat. A l'Spill manifest
de totes les coses del vescomtat de Castellbó, de l'any 1519, Montanisell,
juntament amb Sallent, formaven una batllia del quarter d'Organyà. Actualment,
el terme de Montanissell comprèn, a més, l'antic poble de Sallent, Valldarques,
Pera-rua i les caseries dels Prats i Estremós i l'antic terme de Fenollet. En
un document datat entre el 1040 i el 1060, apareixen esmentats els altars de
Sant Climent i Sant Joan a la vall de Nargó. El primer es correspon a
l'església de Coll de Nargó. Pel que fa al segon, hi ha la possibilitat, no
gaire fonamentada, que fes referència a Sant Joan de Montanissell. En el llibre
de la dècima de la diócesi d'Urgell del 1391, el capellà de Montanissell consta
dins del deganat d'Urgellet. El 1758 tenia com a sufragània l'església de Sant
Andreu de Sallent. Actualment està supeditada a la parròquia d'Organyà.
Entre els segles XVIII i XIX l'església de la Mare de Déu de la Salut devia
substituir a l'antiga església de Sant Joan que quedava com a església del fossar.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/goigs-sant-joan-baptista-patro-de_16.html
Que sant Joan Baptista, intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa ambles persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiquesi/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Ell que anunciava l’arribada de Crist, que sigui també el portantveu del
poble de Catalunya que espera des de fa més de tres-cents-anys l’arribada de la
seva llibertat nacional.
Amen !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada