El Joan Dalmau Juscafresa , autor del bloc “ Llocs de Catalunya “ em feia arribar
un enllaç en el que apareix informació del Santuari de la Mare de Déu de Loreto
, avui en ruïnes , al terme de Sant Andreu de Llavaneres, prop del limit amb
Dosrius, al peu del camí ral, dins de la propietat de Can Lloreda.
En tenim referències des del segle XVI, tot i que probablement sigui
anterior.
L'edifici, amb detalls del segle XV, es troba en un estat lamentable tot i
que encara resten dempeus bona part de les seves parets.
Fotografia de Joaquim Graupera i Graupera ( Mataró, 25 de març de 1963 )
Estava administrada per l'Ajuntament de Llavaneres des de 1628 per mediació
de un ermità que vivia en les dependències annexes a l’ermita
Cada any s'hi celebrava un aplec on
pujava tota la població.
En les visites pastorals del segle XVIII és considerada com "ermita
del comú", probablement pel fet d'esser administrada per l'ajuntament i no
pels propietaris.
Al segle XIX el metge barceloní Francesc Colom va comprar can Lloreda i va
iniciar un plet per tal de fer fora l'ermità, en 1829 l'Ajuntament va haver
d'entregar les claus de l'església i de l'habitatge i es traslladen el retaule
i la imatge a la parròquia del poble.
Trobava una font que explica que la família Lloreda va ésser propietària de
terres, casa i ermita de Lorita, fins a les darreries del segle XVIII, en què
la pubilla Teresa Lloreda va donar el santuari a la Congregació de Sant Felip
Neri de Barcelona, que posteriorment el va vendre al metge Francesc Colom de
Barcelona, al que li dedicaven aquests versets :
“Tenint alas de Culom
hats bolat a Llavaneras
Encenent novas teyeras
al despich de tot lo mon.
Si tens vergonya Culom
te aconsello que a
la malalt
deslliurant hi pots del mal
fotis el camp de presa
pues ya
saps non interesa
lo soroll de ton tabal.
Que lo poble hats disgustat
y la Verge de Lurita
ho sap la tia Julita
y la pusma del beynat
yt diem de veritat
los behins de Llevaneras
y malas manyas de obrar
totas vindran a pasar
fins las nostras ratoneras”
https://quimgraupera.blogspot.com/2009/09/la-capella-de-la-mare-de-deu-de-lorita.html
Marià Ribas i Bertran (Mataró, 23 de juny de 1902 - 11 de setembre de 1996),
afirma; el santuari fou aixecat sota l'advocació de la Mare de Déu de Montserrat,
tal com consta en alguns mapes i en ressenyes d'excursionisme.
Més tard s'hi adjuntà l'advocació a la Mare de Déu de Loreto. Les dues
advocacions eren divulgades, simultàniament, en els darrers temps.
https://core.ac.uk/download/pdf/39100434.pdf
https://ajllavaneres.cat/ARXIUS/ANY2012/POUM/05_Cataleg_bens.pdf
Intuïm que Francesc
Colom va tenir ocasió al llarg de la seva vida de penedir-se de la seva
obcecació de “recuperar” la titularitat dominical del Santuari. Ens agradarà
però, tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com,
castellardiari@gmai.com
Que la Mare de
Déu intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia en la que segonsles dades de les funeràries facilitades per Salut, 15.318 persones han mort a Catalunyades de l’inici de la pandèmia fins al dijous 19.11.2020.
Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva cultura, encara els surten de franc als seus autors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada