El Jordi Vila Juncá publica una fotografia, Organyá, ombra de Santa Fe, a vista
de Caselles.
No trobava, potser encara no està fet – el sàtrapa només fa 45 anys que és mort - el Catàleg de
Masies d’Organya, per tant cap dada de la masia de Caselles.
Patrimoni Gencat fa una descripció telegràfica de la capella del mas
advocada a Sant Martí, edifici religiós adossat a la casa Caselles.
És de nau rectangular coberta amb volta i té una porta d'arc de mig punt,
oberta als peus de la nau. La façana està rematada amb un campanar de cadireta
d'un sol ull. L'edifici està construït amb maçoneria i després arrebossat.
Actualment és aixoplugat per un ample ràfec de la teulada de la masia,
sostingut per pilars de secció quadrada que sobrealcen un dels murs laterals de
la nau.
La retratava l'any 1988, A. Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d, i llicenciat en història medieval, i notari gràfic de l’Urgell sobirà, del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs i de la seva peripècia vital a l’email castellardiari@gmail.com
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30722
Se'n fa esment a : https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/229602/documents
Es documenten les masies de les Caselles al mes de novembre de 1839 perquè hi passava
la nit abans de ser assassinat , Charles
d'Espagnac de Cousserans de Cominges o d'Espagne, marquès d'Espagnac i baró de
Ramefòrt a França, Comte d'Espanya conegut com "l'assassí de Catalunya". (Castell
de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 15 d'agost del 1775 - Organyà, Alt Urgell, 2 de
novembre del 1839) va tenir una relació breu per intensa amb Organyà, diuen les
cròniques que prop d'Organyà, sobre el
Pont d'Espia, la nit del 2 de novembre de 1839 el van estrangular
llençant el seu cos, lligat amb una roca, al riu Segre
.El cos aparegué riu avall i fou enterrat finalment a Coll
de Nargó.
És fama que quan el llençàvem al riu els seus executors deien “ si els fillde puta volessin, no veuríem mai el sol “
Marià Cubí i Soler (Malgrat de Mar, 15 de desembre de 1801 - Barcelona, 5
de desembre de 1875) metge impulsor, entre altres, de la frenologia profanà el
taüt del comte més endavant i en manllevà el crani, el qual tombà durant molts
anys per diferents mans. No es coneixen fonaments científics contrastats que
verifiquin les conclusions que el frenòleg en va proferir. Diu la llegenda que
en reclamar el cos la família, el capellà del poble els entregà un altre
cadàver per por a les represàlies en descobrir la manca del crani.
Molt recomanable UN EPISODI DE RECERCA FRENOLÒGICA A IGUALADA (segle XIX),
del Josep Corbella Duch
Cuideu-vos molt, ja sabeu que els atacs contra Catalunya i els catalans, o contra la seva llengua i la selva cultura, encara els surten de franc als seus autors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada