El Jordi Vila Juncá publica una fotografia de l'església de la Vila de
Perdiguers, coneguda també com Santuari
de la Marededéu de Savila, Santuari de
la Mare de Déu de Ça Vila, al nucli del Ceuró, terme de Castellar de la
Ribera, a la comarca del Solsonès.
Reprodueixo de l’Enciclopèdia Catalana :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1305601b.xml
De l’antic temple, aixecat en un turonet, enfront de la vila de Perdiguers,
no queda cap rastre. Les primeres notícies històriques que hem trobat són del
segle XIII. El 13 de maig de 1 250 Bernat de Zouró en el seu testament deixa
cinc sous a Santa Maria de Zavilla. Segles més tard, el 1775, Josep Vila i
Lavall, propietari de la vila de Perdiguers, obtingué del bisbe de Solsona
Lasala permís per a traslladar el temple de lloc. El trasllat tingué lloc el 13
de novembre de 1781, però encara de manera provisional, puix que el temple,
bastit amb carreus de l’antiga església, no fou acabat fins l’any 1788.
L’actual edifici es troba situat a uns 800 m del primitiu, sobre la font de la
Mare de Déu, vora el camí.
Jordi Cardona
Regada. Any 1960. Capella de la Vila de Perdigués i la festa de l'Ascensió.
Patrimoni Gencat afegeix força més informació :
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=17265
Una de les tradicions més arrelades de Ceuró és la devoció a la imatge de
la Mare de Déu de Ça Vila, o de La Vila. Aquesta, que es guarda al Museu
Diocesà i Comarcal de Solsona, es venera al santuari el dia de l'Ascensió. La
imatge, de petites dimensions, és d'ivori treballat en estil gòtic francès, i
va acompanyada de dos àngels. La tradició explica que fou trobada per un
pastoret de la Vila de Perdiguers, entre garrigars i romanins, a la devesa de
la font. Aquest, que intentava portar-la a ensenyar als seus amos, descobrí que
la imatge desapareixia, tornant vora la font. Aleshores, veient el que succeïa,
el rector de Ceuró va decidir alçar una capella allà mateix. I tanmateix, l'amo
de la Vila de Perdiguers oferí públicament qualsevol indret de la seva hisenda
per bastir-la i per això, en el moment de construir el nou temple, l'any 1781,
es féu allà. De fet, és entre els segles XVII i XVIII quan ambdues
construccions experimenten un gran creixement i a més, hi ha puixança devocional,
ja que hi arribaren a predicar canonges i professors de la catedral i
Universitat de Solsona, monjos augustinians i de sant Francesc. Aquests fets
propiciaren la construcció del nou temple i d'aquesta manera s'arribà a
convertir en un centre de pelegrinatge on encabir la devoció de tota la
comarca. Durant la Guerra del Francès però, el santuari fou espoliat, la volta
s'esfondrà i l'espai acabà convertint-se en caserna, hospital i magatzem. El
retaule que hi havia, també fou malmès i J.Vinyes i Joan Ros, el van refer , en
els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel generals
Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, es tornà a destruir.
El nom de la masia, Vila de Perdiguers, té un sentit i una raó en aquest
edifici. El mot Vila, fa referència a una casa de grans dimensions centre
d'explotació agrícola important. Perdiguers, per altra banda, són els criadors
de perdius per a la caça o per a la cuina. Un ofici que, juntament amb el
conreu de cereal, es feia a la masia.
De la casa original exteriorment no se n'observa res, el que queda respon a
l'ampliació del segle XVIII. Destacant per la seva grandiositat i per conservar
gran quantitat d'elements característics de les masies del segle XVIII, que han
desaparegut en pràcticament totes les cases. Al segle XIX s'hi afegiren alguns
elements com ara l'eixida o un dels coberts on en una pedra hi ha la inscripció
"1843". Ja al segle XX, un cop acabat el conflicte bèl·lic que s’iniciarà
amb l’alçament armat dels militars
feixistes encapçalats pel generals Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC
de la II República, s'arranjaren petites parts que es trobaven en mal estat.
Interiorment mai s'hi havien fet grans reformes, fet que va portar a
l'esfondrament d'una part, l'any 2004. Aleshores fou desallotjada i encara
resta en desús.
Situada al nord-oest del terme municipal, al marge dret de la Ribera
Salada, als camps sud de la serra de Comardons. L'església de la Vila de
Perdiguers s'alça a uns 150 metres de la
masia de la Vila, que queda al nord.
L'església, d'una sola nau i de secció rectangular, és de 70m² i no
presenta absis. El parament està format per carreus regulars i rebles de
diferents mides disposats en fileres. La coberta és a dues vessants i té el
carener paral·lel a la façana principal. Al centre del frontis hi ha un òcul
adovellat i sota aquest, la porta d'accés amb motllura simple, de faixa,
partida amb un escut de la verge Maria on hi ha la data 1781 gravada a la
pedra. La porta, de dues fulles, és de fusta i presenta decoracions de ferro.
Al costat de la porta, hi ha una finestra de petites dimensions i reixada.
Rematant la façana hi ha el campanar d'espadanya, amb dues finestres cobertes
amb voltes de mig punt i arcs adovellats. Aquests, al seu torn, són rematats
amb un frontó de forma còncava i convexa que suporta esferes. Adjunt a
l'església, s'hi obre un cementiri de petites dimensions al qual s'hi accedeix
des de dos esglaons de pedra.
La Masia, de planta baixa, primer pis i golfes, és oberta als quatre vents
i està envoltada amb un baluard que dóna accés a un pati de grans dimensions.
La coberta és de dues vessants i empra teula àrab amb doble filera de teules i
totxo entremig. El parament és de carreus regulars disposats a fileres i
presenta arrebossat en algunes parts. A la part central del frontís hi
destaquen dos finestrals, un d'arc de mig punt i un altre d'arc escarser. A
banda i banda d'aquestes obertures hi trobem dues finestres d'arc pla, de
menors dimensions a les golfes. La porta d'accés d'arc de mig punt i
adovellada, es troba al centre de la façana. La construcció, de grans
dimensions i planta quadrangular queda desfigurada per la gran quatitat de
coberts que té adossats.
A part de la masia i l'església, la finca compta amb nou coberts (entre
palleres i coberts), quatre dipòsits d'aigua, una tina, una premsa i dos trull.
Dos pous, un forn de calç, un forn de vidre i un d'obra. Dins la casa hi ha una
ferreria, un forn de pa i un molí de farina.
La Maria Rosa i el Miquel, la “
parella romànica” la visitaven , aquí podreu
llegir la seva crònica :
https://indretsescbergueda.blogspot.com/2019/06/santa-maria-de-sa-vila-castellar-de-la.html
Mn. Josep Maria Viñolas Esteva. ( Salitja , la Selva, Girona, 10-03-1966.) en publicava el Goigs :
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/08/goigs-la-mare-de-deu-de-savila-o-de-la.html
Que la Marededéu de Savila intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi
aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans,els malalts crònics,
els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació
econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada