Retratava la façana de la Plaça de la Vila, 45 del que diuen a Patrimoni Gencat ; edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos.
Dos cossos diferenciats, en la composició de la façana.
A dreta, la porta d'accés, enreixada, té les inicials BC dintre de medalló en esgrafiat, rellotge envoltant de fines motllures, espadanya amb campana.
La part esquerra té les llindes de les obertures ornats amb garlandes florals, mènsules i modillons, ràfec, cartel·les i restes de ceràmica coronat la façana. La distribució compositiva de l'edifici marca la utilitat del mateix en el moment de construir-se.
L’edifici fou construït, com a seu de l'entitat bancària BANCO CENTRAL a finals del segle XIX , quan Martorell era ja vila important per la seva industria.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18599
El campanar més que el rellotge em fan pensar que devia tenir un ús diferent abans de ser “abduït “ pel Banco Central , un banc espanyol creat l’any 1919, que es fusionava l’any 1991 amb el Banco Hispano Americano, i al ensems el Central Hispano, l’any 1999 era absorbit pel Banco de Santander, tot “ en olor de corrupció” , com es bon costum d’aquest dissortat reialme.
Trobava la resposta a Patrimoni Gencat, el campanar i rellotge – que fou instal·lat al segle XVII - , estan emplaçat sobre les restes d'una de les torres de la muralla medieval.
Fins a l’any 1926, juntament amb la torre hi havia la volta de les hores, que cobria el pas del carrer.
Podria ser una obra originàriament del segle XII-XIII però resulta molt difícil de precisar.
Rebia un email del Ferran Balanza Gonzalez en el que en relació a la torre del rellotge - o "Seny de les hores", segons la denominació popular- , em deia ; és el que resta de l'antiga casa de la "Volta de les Hores", d'origen medieval, enderrocada l'any 1925 per facilitar la circulació de carruatges, i es troba situada a la "Plaça de les Hores", a l'entrada de la "Plaça de la Vila".
El seu origen podria haver estat vinculat amb el de l'establiment l'any 1686 en aquesta desapareguda "Casa de la "Volta", propietat de la família Par, d'una comunitat dels Fra Menors Caputxins, els quals, pocs anys més tard, es traslladaran a un edifici de nova planta construït a la falda de la Serra de les Torretes, fora del nucli urbà de la vila.
La maquinària antiga del rellotge es conserva al Museu Municipal Vicenç Ros de Martorell, i conserva aquesta inscripció: Se feu aquest rellotge en Barcelona per mans d'en Miquel Sitjar, manyà, any mil siscents vuitanta sis.
La coincidència de les dues dates, la de l'establiment dels Caputxins i la de la màquina del rellotge, és la que ens fa sospitar la seva probable vinculació d'origen.
En tot cas, però, el rellotge que probablement s'havia instal·lat per regular la vida de la naixent comunitat caputxina, ja no es va moure del seu emplaçament, i durant 335 anys ha continuat donant l'hora als martorellencs.
En les "Ordinances de la Vila de Martorell" de 1761-1762, es preveia "Para la persona que dirige el relox ciento cincuenta reales de ardite”
La maquinària antiga va ser substituïda l'any 1935 per la d'un nou mecanisme del rellotger Isidor Tribó Capdevila , el qual, l'any 1991, passarà també a formar part de la col·lecció del Museu Municipal Vicenç Ros.
La màquina actual (1991), no es gaire més gran que la d'un despertador de tauleta de nit.
Llegia que la Casa Llopart, havia acollit en els seus baixos oficines del Banc de Vizcaya, Banc Central i, més recentment, del BBVA.
Havíem demanat al Xavier Pérez Alcázar, que va restaurar l’any 2011, els esgrafiats de la Casa Llopart, dades del lloc i data de naixement. Pensem que és el “ toca”, com en els cas de Ferdinandus Serra Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988), i de Jaume Amat i Bargués (Martorell, 1924 – 2003) que el precedien en la pràctica d’aquest art, oi?
Martorell ha de fer, és just i necessari, és el seu deure i la seva obligació, un escrupolós inventari de les seves façanes esgrafiades, i explicar-lo urbi et orbe, asfixiat per les infraestructures, tren, autovies, autopistes, carreteres,..., el nucli no té millors atractius, oi?
Amb tots els respectes ja tarden a posar-s’hi.
Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.
Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.412 víctimes:
https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210226_cam_covid19.pdf
Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.609 .
https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/
El "laissez faire, laissez passer" que s’ha practicat – i es practica - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada