El proper dilluns 8.02.2021, a Catalunya es passarà de la presó local/municipal revisable, a la situació de presó comarcal revisable, això permetrà per exemple que el Jordi Vila Juncá pugui recórrer els 1.447,5 km² de la seva comarca l’Urgell jussà, i fins els 468 km² del Principat d’Andorra, o l’Olga Sacrest Roca, els 734,6 km² de la Garrotxa, mentre els que vivim al Vallès occidental ens conformaren – a la força els pengen – amb els 583,1 km² força atapeïts d’edificis i persones, o els pobrissons del Barcelonès literalment apilats en els seus 145,8 km² , fitxeu-vos que hi ha una relació inversa, menys gent, més quilometres, més gent, menys quilometres, un disbarat com quasi tot en aquest dissortat REIALME, oi?
El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de l’església parroquial de Llessui, al terme de Sort, a la comarca del Pallars sobirà, advocada a l’apòstol Sant Pere.
Patrimoni Gencat la descriu com; edifici d'una nau flanquejada per capelles, estava coberta amb volta d'aresta i rematada, a llevant, per un gran absis semicircular externament dividit en tres sectors per dues bandes llombardes, sense decoració d'arcuacions.
Als sectors laterals s'obre respectivament una finestra atrompetada cegada a l'interior per l'altar barroc. Al sector central de l'absis hi ha una finestra visible, de característiques molt similars, però situada a un nivell inferior a ras de terra, donat el fort desnivell del terreny, que actualment es troba tapiada, L'altura de la nau és força superior a la de l'absis. Una ampla coberta de llicorella a dues aigües cobreix la nau, les capelles laterals i altres dependències annexes a costat i costat de la primera.
Al costat sud, i com ja s'ha sit pel fort desnivell del terreny, per sota l'església existeix una arcada de mig punt per la que passa un petit carreró.
A ponent, als peus de la nau, s'aixeca una imponent torre campanar que consta de quatre pisos il·luminats per grans finestres de mig punt i un teulat fet amb llicorella.
A la part baixa de la torre i sota una gran arcada ogival es troba l'atri al que s'obre la porta d'accés a l'interior de la nau.
El Joan-Albert Adell i Gisbert i la Maria-Lluïsa Cases i Loscos, s’esplaien força mes a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1531701.xml
..., Sant Pere de Llessui és l’obra amb més pretensions arquitectòniques de tot el grup d’esglésies de la vall d’Àssua.
Destaca la presència de la cripta i el presbiteri elevat, que fan que aquesta església constitueixi un cas singular dins el conjunt de l’arquitectura altmedieval pallaresa.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19, afegim la intercessió de l’Apòstol Sant Pere, que no es va considerar digne de morir com Jesús, davant la Altíssim , i confiem que així, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
En aquestes terres tothom te clar que sobirà i jussà, son mots de la llengua catalana emprats per referir-se a qüestions orogràfiques, no tenen traducció a la llengua castellana, que obligava a fer servir ALTO/BAJO en bona part de les comarques catalanes. És molt curiós que com efecte clar de la síndrome d'Estocolm, em trobi de tant persones, homes i dones que reivindiquen la forma castellana traduïda; Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981) emprava la denominació “ Empordanet” per referir-se a l’Empordà jussà on havia nascut. Avui, “Empordanet” ja no es qüestiona ni pels més nostàlgics de la dictadura.
No és per casualitat que la Paremiologia catalana comparada digital, recull ” Déu et guardi de llengua castellana, justícia eclesiàstica i consciència de piteu”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada