L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual, en diu Facebook, de les terres de l’Empordà sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.
En aquesta ocasió publica fotografies de l'ermita de Santa Caterina que es troba situada en una vall a la vessant nord del Montgrí.
L'aspecte que ofereix l'edifici actual és el resultat de les modificacions experimentades al llarg del temps, en afegir-se a l'ermita original dues naus laterals i altres dependències (casa de l'ermità, hostatgeria) que n'ha amagat totalment l'estructura inicial. El conjunt, senzill i de dimensions considerables, té planta rectangular, és format per planta baixa i un pis, i es cobreix amb teulada a dues vessants. La façana principal mostra una composició simètrica: porta d'accés a l'església, amb una finestra a cada banda, i al primer pis balcó centrat sobre la porta i dues finestres. Totes les obertures són allindades, llevat d'una de circular situada damunt la porta. A l'esquerra s'eleva un campanar de planta quadrada amb coberta de pavelló. La façana posterior té un pati amb pou i una escala d'accés al pis superior, on es troben, a banda i banda d'un ampli corredor, les diverses dependències de la casa (cuina, dormitoris, comunicació amb l'església ...). L'interior de l'església és de tres naus amb el cor als peus. La nau central es cobreix amb volta de creueria, i les laterals amb volta de canó lleugerament apuntada. La comunicació entre les naus es fa mitjançant arcs de formes diverses (2 apuntats, 1 carpanell, 1 rebaixat). Les naus laterals són adossades i emblanquinades, mentre que les parets i sostre de la central mostren interessants pintures figuratives (imatges religioses, elements vegetals i florals). L'absis és ocupat per un retaule d'època barroca, també interessant i també, com les pintures de la nau central, molt afectat per la manca d'atenció i neteja.
A l'absis de la nau central de l'ermita hi ha un retaule de Santa Caterina del segle XVIII d'estil barroc.
https://ermitadesantacaterina.org/ermita
Segons la tradició recollida per alguns autors, l'ermita de Santa Caterina fou fundada l’any 1392 per tres monjos de Montserrat, Bartomeu Cabotes, Pere Trasió i Berenguer Desguell, que marxaren del monestir per desavinences amb els seus superiors, arrel del període de crisi viscut entre 1378 i 1417 per l’Església catòlica , designat com a Cisme d’Occident. Els monjos van acordar amb la Universitat (nom que es donava en aquell temps a l’Ajuntament) que, a la seva mort, l’ermita passés a ser propietat municipal
Els frares haurien dedicat l'ermita a Santa Caterina, i a ells es deuria doncs la construcció del primitiu edifici, que correspon a l'actual nau de l'església (Segles XIV-XV).
No fou però, fins l’any 1649 quan la Universitat (Ajuntament) va prendre la decisió de posar l’ermita sota l’advocació de Santa Caterina d’Alexandria i fer-la patrona de la vila de Pals.
Els segles XVII-XVIII es produí una intervenció d'importància, que dona al conjunt el seu aspecte actual: s'hi afegiren les naus laterals i la resta de dependències, es muntà el retaule barroc, obra de l’escultor Joan Torras (segles XVII-XVIII), el daurador fou el gironí, Fèlix Pi l’any 1723) , es pintà el sostre, ...
Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l'església.
El 1893 l'edifici es trobava molt malmès; Pere Coll i Rigau (Torroella de Montgrí, 1853 – Pals, 1918) , enriquit a Cuba i personatge important en la vida de la zona en aquella època, finançà la restauració del conjunt en aquells anys i novament 22 anys després, el 1915. Dues plaques situades damunt la porta d'accés a la capella i en la sala interior commemoren aquestes dues donacions.
Actualment, l'ermita de Santa Caterina es troba ben conservada i a cura d'un ermità.
La nissaga d'indians descendents de Pere Coll i Rigau van ser uns dels impulsors a finals del segle XIX i inicis del segle XX del conreu d'arròs de Pals, vencent l’oposició de Roberto Robert y Suris (1851-1929), I comte de Torroella de Montgrí, marqués de Serralavega, i marqués pontifici de Robert.
Quan al topònim el diccionari català valencià balear ens diu; derivat etimològicament del llatí tŭrrĭcĕlla, ‘torreta’. Turricella apareix ja documentat l'any 974, referit a Torroella de Fluvià; en el 1192 apareix Torricella referit a Torroella de Montgrí (cf. Alsius Nomencl. 226). Es veu que els nuclis de població anomenats Torroella començaren essent una simple torreta (de vigilància o de defensa) al voltant de la qual s'anà formant el caseriu.
Que Santa Caterina d’Alexandria intercedeixi davant l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada