El Manuel Anglada i Bayés i la Maria Lluïsa Cases i Loscos, escrivien de Sant Climent del mas de la Torre , al terme de Montferrer i Castellbò, l’església queda al costat de migjorn en una cota 250 metres més baixa respecte a l’antic poblat de Sallent de Castellbò, avui dia despoblat i ruïnós.
És situada al peu de la pista, a l’esquerra d’un torrent i a uns 400 metres d’una residència de nova construcció que substitueix el mas de la Torre de Sant Climent, on viu el propietari, súbdit belga que explota la finca per a la cria de cavalls.
S’hi arriba a través d’una pista, que surt d’Aravell, situada a 5 km de la Seu d’Urgell en direcció a ponent.
S’ha de seguir la pista que puja vers tramuntana passant pel poblat d’Enroqueta fins a fer uns 6 km més. Cal demanar permís al propietari ja que té barrat el pas que mena des del camí de la seva residència fins a l’església, a uns 400 metres
L’ església de Sant Climent apareix relacionada, dins del deganat d’Urgellet, en el llibre de la dècima de la diòcesi d’Urgell del 1391, com a Sant Climent de Sallent, diferenciada però, de l’església de Sallent. L’any 1575 Sant Climent de la Torre gaudia de la categoria d’església parroquial, encara que s’especifica que la parròquia consta només de 5 cases i aquestes són lluny de l’església.
L’any 1758 Sant Climent havia perdut la categoria de parròquia i havia estat agregada a Sant Vicenç de Sendes; tenia encara cementiri al servei de les 5 o 6 cases que en depenien.
L’any 1904 era solament una capella del terme de Sendes.
Quan a la descripció diuen ; petita església d’una nau encapçalada per un absis lleugerament descentrat, de forma de ferradura, cobert amb volta de quart d’esfera que li dóna un aspecte arcaic. Com a elements arquitectònics només hi ha el portal d’una arcada simple a la façana de migjorn, una finestra absidal de doble esqueixada, una altra a un costat de l’absis i una tercera a la façana de ponent. Sobre aquesta hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls ben conservat com també un altre d’un sol ull més petit sobre la paret que recolza sobre l’arc triomfal i que resulta un exemplar molt insòlit.
L’aparell és fet de lloses de pedra en filades força irregulars amb escassíssim morter però ben col·locades, la qual cosa ha fet que la construcció es mantingui dempeus fins avui dia. En canvi no és aquest el cas de la coberta que en part està enfonsada i que és feta de llicorella sobre estructura llenyosa amb un sol cavall situat al mig de la nau.
Fotografia de Manuel Anglada i Bayés ( 1925 + 1999)
Fotografia . Catalunya. Servei del Patrimoni Arquitectònic
Fotografia. CRPU Mascançà)
Tant la construcció com el seu entorn i l’interior estan en un estat de lamentable abandó.
Llegia que el propietari de l'actual Mas de la Torre de Sant Climent i el Bisbat d'Urgell se'n disputen la propietat
Ermessenda de Valrà – que es malfiava dels homes que porten faldes – deia; “plet acabat, l'únic que hi guanya és l'advocat”.
Que el bon Déu tingui pietat de Sant Climent del mas de la Torre, i del poble català que en els propers dies es veurà exposat a un altíssim risc de contraure la Covid.19
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada