L’ Olga Sacrest i Roca ( Olot, la Garrotxa; 16 de juny de 1960 ) publica una fotografia del Santuari de la Santíssima Trinitat a la serra de Batet, a 743 metres d’altitud, a 1 km aproximadament vers el sud-est de la parròquia de Santa Maria de Batet.
Llegia que és un edifici que ha estat profundament transformat, i que conserva només alguns elements, com l’absis, encara identificables clarament. La seva estructura original sembla que era d’una nau. capçada a llevant per un absis semicircular. Aquesta nau fou ampliada lateralment, fins assolir una estructura de gairebé tres naus, amb dues capelles per banda, i allargada vers ponent, on la façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, tan ample com la nau, convertit posteriorment en una torre comunidor.
En el seu estat actual no podem establir gaires precisions sobre l’estructura i la datació, ni tampoc sobre temes com l’allargament vers ponent, que sembla força reculat a causa de l’ús d’un aparell de carreus ben tallats a la façana, que podrien ésser aprofitats de l’obra primitiva, que en aquest cas caldria datar al segle XII.
Després de les obres de restauració portades a terme pocs anys enrere a l'interior, se suprimí el cor i l'escala d'accés al campanar, al qual es puja ara des de l'exterior.
Es poden veure, a les parets de la nau central, els carreus de la capella existent en els pretèrits més reculats.
El document més antic que coneixem sobre l’esmentada capella data de l’any 1263; amb posterioritat, ja al començament del segle XIV, un instrument de l’any 1310 parla d’un requeriment fet pel procurador de l’abat de Sant Pere de Besalú a Guillem de Camps, clergue d’aquesta església, a fi que no es presentés davant el bisbe de Girona tot al·legant que no estava subjecte a la seva jurisdicció. Malgrat que s’ignora la causa d’aquest afer, el que sí es deixa clar és la pertinença del santuari de la Santíssima Trinitat al monestir de Sant Pere de Besalú. Temps més tard, aquesta església és esmentada en els nomenclàtors de la diòcesi del final de la catorzena centúria com a “Capella sancte Trinitatis in parrochia de Bateto”.
Ja hem dit que el temple romànic primitiu fou reformat en època tardana, essent la més important de les modificacions la que tingué lloc al començament del segle XVIII, moment en què hom procedí a donar-li una estructura de planta de creu llatina.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0429301.xml
Quan al topònim l’arrell BETT podria correspondre a l’antic mot cèltic BETTA ‘remolatxa, bleda-rave’ o a *BETTU ‘bedoll’» (Onomasticon, II. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)
https://core.ac.uk/download/pdf/83632938.pdf
1985. Vista de l'edifici
Batet, any 1958.
Una afluència de fidels que dissortadament no es produeix en els nostres
dies de forma “ habitual”.
Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació; en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Us esperonem, més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de la Santíssima Trinitat , davant l’Altíssim, podrem aconseguir que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i aquells que no tenen una bona situació econòmica.
Que la Santíssima Trinitat., elevi a l'Altíssim la nostra pregària, Senyor; allibera el teu poble !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada