El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i “color
polític “ perquè en valorin la seva
publicació, en matèria de divulgació del
Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de
la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió , m’enviava imatges de les restes de l’església de Sant
Martí d’Ansovell, que estan al costat
del cementiri que es troba abans d’arribar al poble.
L’havia retratat A. Moras, l’any 1983.Vista general de l'església.
Manuel Anglada i Bayés i la Maria-Lluïsa Ramos i Martínez, en diuen a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0617303.xml
De l’església d’Ansovell ara com ara s’han pogut localitzar poques
notícies. Una de les primeres referències documentals és donada per una acta
testamentària datada el 1037, per la qual se sap que el testador, un tal
Seniofred, llegà al temple de Sancti Martini de Nansovel la quantitat d’un sou
per a lluminària, i disposà a més, que fos donada una quantitat similar a
cadascun dels preveres del lloc; cal afegir que Seniofred féu extensives les
mateixes deixes a les altres esglésies de la vall. A la darreria d’aquesta
centúria, una escriptura de donació expedida el 1084 indica que Bernat Sunifred
féu cessió a Santa Maria de la Seu d’un alou situat a la vila d’Ansovell, dins
el terme de l’església de “Sancti Martini, que est sita in eadem villa”. La
parròquia de Nonsuvelle també apareix esmentada en l’acta de consagració de la
catedral d’Urgell.
D’altra banda, consta que el lloc d’Ansovell pertangué durant l’edat
mitjana a la nissaga dels Pinós, i més tard passà a la seva branca dels
Castre-Pinós, que també foren comtes de Guimerà i vescomtes d’Évol, i més
endavant als ducs d’Híxar i als seus descendents
Sant Martí d’Ansovell , era un edifici d’una nau de planta rectangular
capçada —sense plecs ni arcs en degradació— per un absis llis de planta
semicircular, de la mateixa amplada que la nau.
Els elements arquitectònics són: el portal d’entrada amb una arquivolta
triple i tres finestres de doble esqueixada, una de les quals és al centre de
l’absis i les altres a la façana de migjorn.
De l’absis queda part de la volta de quart d’esfera, mentre que la resta de
la volta de la nau està enfonsada. A la façana de ponent s’entreveu un campanar
de cadireta molt tapat per la vegetació. Part del mur de tramuntana que
s’ajunta amb el de l’absis es troba derruït. No queda material de la coberta.
L’aparell és força ben construït i regular amb juntes seques estrebades amb
menudalls, i escàs de morter, propi de les obres del segle XII
No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu
vosaltres, quedarà per fer.
El Jordi Vila Juncá anava retratant
els edificis que havien acollits les escoles publiques .
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/03/in-memoriam-edifici-de-lescola-de-cava.html
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni històric
de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada