El Manuel Anglada i Bayés l’ Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) i el Jordi Camps i Sòria (Barcelona, 1959),
escriuen de Sant Martí del Montseny:
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1839301.xml
Sant Martí es troba a uns 50 metres del trencall de la carretera de Palautordera a
Seva, al camí que va al Villar de la Castanya, i queda situada a 700 metres d’altitud sobre el nivell del mar
Per anar-hi cal agafar el trencall a mà esquerra just en el quilòmetre 18
de l’esmentada carretera, on hi ha el camí que hi mena.
La capella queda a l’esquerra, vers migjorn i a uns 25 metres del camí.
En té la clau el rector de Sant Julià del Montseny, que resideix al costat
de l’hotel de Sant Bernat
Sant Martí sembla una construcció molt antiga, modificada en temps moderns,
falta però, documentació per a
confirmar-ho; les notícies més antigues que n’hem vist són dels anys 1581 i
1586, moment en què s’esmenta incidentalment, com si existís de temps. La seva
estructura i l’ara que s’hi guarda, tot i que prové, segons diuen, de Sant
Julià, són l’únic testimoni de la seva antiguitat.
A mitjan segle XIX tenia la
categoria d’ajuda parroquial i presidia el raval o hàbitat dispers, format per
masos, conegut com Montseny d’Amunt.
Té culte i es troba ben agençada
La construcció no presenta cap característica romànica , sí tal vegada
però, una construcció arcaica d’època pre-romànica, de planta sensiblement
rectangular, d’una sola nau que comprèn l’absis cobert amb encavallades i
cabirons de fusta i teula corba.
L’aparell, molt irregular, resta amagat per l’arrebossat.
Les tres úniques finestres són irregulars i molt matusseres, situades a les
façanes de llevant i de migjorn.
La portalada, feta de maons de ceràmica motllurada igual que la de Santa
Anastàsia, queda en la façana de ponent, on també hi ha un campanar de cadireta
d’un ull, de construcció més moderna. Des de l’interior, on els paraments estan
enguixats, es destaca una irregularitat en els murs de tramuntana, on hi ha
tres mènsules per suportar una biga de l’estructura llenyosa de la teulada.
Al presbiteri hi ha l’ara romànica col·locada a l’inrevés, on es pot
observar l’emmarcat i les formes decoratives d’un bordó en baix relleu.
La procedència d’aquesta ara considerada romànica. sembla que és de Sant Julià. Està treballada
en un bloc rectangular de gres, que fa 121 centímetres d’amplada per 93 de
profunditat i entre 10 i 12 de gruix, i es troba invertida damunt un suport
igualment monolític, com a resultat d’una intervenció recent segons sembla.
El que originàriament era la cara superior apareix amb elements decoratius
de gran senzillesa que se situen cap a les vores, i que consisteixen en sengles
figures de rombe als angles, en la zona rebaixada; aquesta és assolida
mitjançant un doble esgraonament que emmarca la superfície. La tosquedat del
treball és notòria, a part que el pas del temps també ha contribuït a donar un
aspecte més rústec a les superfícies. A diferència d’altres exemplars, no
sembla que contingui inscripcions, a no ser que la part avui afectada pel
muntatge actual en presentés.
La peça ofereix escassos indicis per a ésser situada en el temps. Hom l’ha
datada entre els segles X i XI.
A la comarca del Vallès hi ha un altre exemplar similar, bé que encara més
senzill i problemàtic, a Santa Coloma de Marata (les Franqueses del Vallès). El
motiu geomètric ens pot recordar els motius també angulars, de caràcter vegetal
o animal dels grans exemplars de l’àrea llenguadociana oriental i catalana,
sobretot d’entre les darreres dècades del segle X i les primeres de l’XI, com
la de Quarante o la de la Seu d’Urgell(*). En tot cas, la interpretació que
se’n faria en el cas del Montseny és extremament allunyada d’aquesta possible
font, fet que s’adiu amb la tosquedat general ja assenyalada. D’aquesta manera,
i sense descartar altres moments, mantenim la cronologia proposada per Salvador
Alavedra Invers (Terrassa (Vallès Occidental), 5 d'abril de 1919 - Terrassa
(Vallès Occidental), 15 de juliol de 2015 )
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=29217
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada