El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya , es del tot aplicable
aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI
BÉ “, oi?
En aquesta ocasió m’enviava fotografies de l’església de Sant Esteve d’Alàs
al municipi d’Alàs i Cerc, l’Urgell
sobirà, de la que n’escriu la Maria Lluïsa Cases i Loscos a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601a.xml
La notícia més antiga que es coneix relativa a la vila d’Alàs data de l’any
878, en que es permutà una terra a la vila d’Elasso. À partir d’aquí els esments
sobre el lloc i les seves esglésies es repeteixen amb inusitada abundància al
llarg dels segles X, XI i XII. Gràcies a aquesta es coneixen, a més, un ampli
ventall de topònims vinculats al terme d’Alàs, com ara Saltello (878),
Maurelianos (982), Baltingano o Batignano (984), Costarodam (984), Redonello
(1013), Elasso Calvo (942), Paradis (1013), de la Font (1025), Margaxano (1042),
Fontanelles (1045), Planas (1065), Cruces (1074).
L’any 988, la vila i l’església de Sant Esteve, amb la seva parròquia, era
permutada pel comte Borrell II amb el bisbe i els canonges de la Seu. Amb
aquesta permuta, Alàs i el seu terme passaren de l’òrbita comtal a
l’eclesiàstica, mantenint-se com a senyoriu del capítol i bisbe d’Urgell fins
al segle XIX. En la butlla del papa Silvestre II de l’any 1001 a favor del
bisbe Sal. la es confirmava aquesta possessió.
Els vescomtes d’Osona hi tenien possessions, segons es desprèn de la compra
d’una terra, feta l’any 929, pel vescomte Ermemir II; o de la donació a Santa
Maria de la Seu realitzada, l’any 979, per la vescomtessa Ermetruit, germana
del bisbe Guisad d’Urgell, de l’alou que ella hi tenia. També el comte de
Cerdanya hi tenia propietats, car l’any 981 permutava l’alou que tenia a
Elasso, amb altres terres, amb el bisbe Sal.la i els canonges de Santa Maria.
En el mateix sentit cal esmentar el testament del bisbe d’Urgell Sal.la, del
1003, on deixava a Santa Maria de la Seu les vinyes i l’alou que tenia a
Alasse. L’any 1378, en el capbreu llevador de la comanda de Susterris, consta
com aquesta hi tenia establert un home propi.
El terme de Sant Esteve apareix esmentat l’any 984 i l’església de Sant
Esteve l’any 1021, que rebé un llegat de 3 modis d’annona per a la seva
il·luminació i 1 modi per a l’il·luminació dels altres sants d’Alàs. Un
d’aquests altars era dedicat a sant Joan. Altres deixes conegudes a favor de
l’església, són d’1 sou per a la seva il·luminació l’any 1037, o d’un quinal de
vi l’any 1055.
La parròquia d’Elasso, per la seva banda, consta en l’acta de consagració
de la Seu d’Urgell.
L’església parroquial de Sant Esteve, que al segle XI tenia com a depenent
Sant Lleïr de Vilva, fou visitada, els anys 1312 i 1314, pels delegats de
l’arquebisbe de Tarragona. En el llibre de la dècima de la diòcesi del 1391
figura dins del deganat d’Urgellet. L’església, sempre amb la categoria de
parròquia, apareix també en els llibres de visites dels anys 1515 i 1575.
Precisament en la relació d’aquest darrer any s’especifica que l’església s’ha
de cobrir “degudament”, que s’ha d’allargar, un pam per cada costat, l’altar de
Sant Esteve, i que es facin obres al campanar, consistents a cobrir-lo,
pavimentar-lo i contruir-hi una nova escala d’accés.
L’any 1904 tenia com a annexes les capelles de Santa Maria de les Peces i
de Bell-lloc.
Actualment és cap de demarcació
parroquial.
A. Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d., eximi fotògraf de Patrimoni, injustament
menystingut , i al que li deu l’Urgell sobirà un reconeixement explícit, la retratava
l’any 1983 “ Vista general de l'església”
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i “color
polític “ perquè en valorin la seva
publicació, recordeu SEMPRE que en
matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya , es del tot
aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI
QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada