IN MEMORIAM DEL MONESTIR CISTERCEN FEMENÍ DE SANTA MARIA DE VALLVERD. OS DE BALAGUER. LA NOGUERA

 

El Joan Muñoz Pinós pública una fotografia de les restes de l’antic monestir cistercenc femení de Santa Maria de Vallverd, conegudes a la regió com el “convent de les bernardes”, situades en una ampla terrassa que hi ha a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, un quilòmetre més cap al S del congost de Tragó i uns 8 km abans de la presa de contenció, sobre el mateix riu, que forma el pantà de Santa Anna.

Aquest monestir es troba a uns 2 km, seguint la línia del riu, del poble mig enrunat de Tragó de Noguera, que desaparegué sota l’aigua l’any 1964.

El Josep Maria Cots i Serra , el  Joan-Albert Adell i Gisbert , la  Maria-Lluïsa Cases i Loscos , el  Josep Giralt i Balaguero , i la  Celina Liarás Usón, n’escriuen abastament a : https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1740202.xml

Del conjunt del monestir de Vallverd només es conserva la capçalera de l’església, que era un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil apuntat, amb una capçalera a llevant formada per tres absis. D’aquests, el central és semicircular, i ultrapassats els laterals, especialment el del costat sud; el central s’obre a la nau, i els laterals, als braços d’un transsepte, els quals són coberts amb voltes de canó de perfil apuntat, paral·leles a la volta de la nau central, que s’allarga fins a l’absis central. L’obertura d’aquest absis és resolta mitjançant un arc toral, de perfil acusadament apuntat, que arrenca de dues pilastres semicirculars coronades per capitells geomètrics. Al costat d’aquests capitells, en la imposta de la volta hi ha dues mènsules, una d’elles amb la representació d’un cap d’animal, que no sabem si devien suportar un segon arc, actualment desaparegut, com la part central de la volta.

Els arcs que obren els braços del transsepte són de perfil apuntat, i disposaven d’un segon arc per l’intradós, avui desapareguts, que arrencaven de pilastres del mateix tipus que les de l’arc de l’absis central.

 

Als murs de ponent del transsepte es conserven dues finestres de doble esqueixada, i sembla que en cadascun dels absis laterals hi havia una finestra del mateix tipus, però en el seu lloc hi ha uns esvorancs en el mur. A l’absis central hi ha tres finestres, de les quals la sud i la nord són de doble esqueixada, i la central presenta dues esqueixades rectes amb una divisòria motllurada.

 

De les portes que tenia el temple només se’n conserva una, al mur de ponent del braç sud del transsepte, resolta en arc de mig punt, i que comunicava amb les dependències monacals, de les quals només es conserva l’arrencada d’un arc, fet en pedra sorrenca, al mur sud del transsepte.

 

A l’interior del braç sud del transsepte, que és migpartit per un sostre de construcció tardana, es conserva un arcosoli amb arc apuntat que té una motllura geomètrica molt simple.

 

Cartel·la o mènsula conservada al Museu Comarcal de la Noguera i carreu amb relleu, conservat in situ.

Els murs presenten un parament de carreus de pedra calcària, perfectament escairats i polits; les façanes són llises i només presentaven una ornamentació en el ràfec, que era format per un fris de mènsules, en cavet. La nuesa ornamental que presenta l’edifici i la polidesa de la seva construcció, posen en evidència les seves clares relacions amb les formes arquitectòniques que segueixen els monestirs del Cister a partir del segle XIII