ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ARBÚCIES, ADVOCADA A SANT QUIRZE I SANTA JULITA. LA SELVA

 

L’Antoni Calvo Uribe publica fotografies de l’església parroquial d’Arbúcies a la comarca de la  Selva, advocada a Sant Quirze i Santa Julita ; Patrimoni Gencat ens diu que el temple va ser consagrat el 6 de febrer de l’any 923 pel bisbe de Girona Guiu i probablement en va substituí un de més antic. Va ser edificat pel noble Giribert i el seu prevere Artemi i el sant escollit fou sant Quirze.

 

Una butlla del papa Lluci III de l’any 1185, diu que es confirma al Monestir benedictí de St. Salvador de Breda “la possessió de les esglésies de Sant Quirze d’Arbúcies, amb totes les seves pertinences i les esglésies de Santa Maria de Lliors i sant Pere Desplà”, i un dels drets que tenia el monestir era nomenar els rectors i controlar el seu servei.

 

A les acaballes del segle XIV, sembla que es realitzà una primera ampliació de l’església, la capella de Santa Maria data de 1328 i des de 1451 consta l’existència d’una altra capella lateral, la de Sant Climent.

Entre els segles XVI, XVII i XVIII es reconstruí totalment l’edifici que es trobava en mal estat. S’aprofitaren algunes parets, però s’enderrocà la volta i s’hi afegiren set capelles, quatre en un lateral i tres a l’altre. També es va construir el cor i el campanar.

En la reconstrucció del segle XVII hi treballaren Bartomeu Brull i els seus fills Rafael i Antic. Es va fer en diverses etapes: la primera acabà el 1602, que devia incloure el presbiteri i l’altar major. La segona etapa consistí en la construcció de quatre capelles més, un cor i campanar. Finalment, la darrera ampliació va ser desplaçar el cor, guanyar espai on hi havia la façana principal, allargar l’església per ponent i suprimir el portal que hi havia, que es va fer durant els anys 1757 i 1766. Des d’aleshores el temple només té una entrada.

 

Durant la tercera guerra Carlina (1872-1876), l’església es va malmetre i fou ocupat diverses vegades com a caserna militar.

 

A finals del XIX s’hi feren altres reformes i es construí la Capella Fonda o del Santíssim. La darrera intervenció, de 1959, es modificà el campanar -s’hi afegiren les quatre esferes del rellotge i la torreta de base octogonal irregular- i s’arrebossaren les parets laterals.

 

L’església reconstruïda del segle XVI disposava d’un magnífic retaule gòtic, que l’any 1916 anà a parar, en la seva major part, al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Gràcies a aquesta circumstància s’ha pogut conservar fins el dia d’avui.

 

Després de la Guerra Civil, l’any 1939 l’edifici havia quedat gairebé sencer i només calgué moblar-lo de nou. L’acondiciament general es va acabar l’any 1941.

La capella de la Pietat, citada el 1527, es reconstruí els anys 1944-1950, segons plànols de Bartomeu Llongueras Galí (Terrassa, Vallès Occidental, 1906 — Barcelona, 1994. Terrassa, Vallès Occidental, 1906 — Barcelona, 1994)

L’església estava envoltada d’un cementiri que en aplicació de Real Cédula de Carlos III de 3 de Abril de 1787, que seria  la primera operació d’especulació urbanística d’àmbit nacional,  va cedir el terreny a la construcció de la plaça, els carrers i les cases que envolten el temple.

https://cecosam.cordoba.es/images/pdf/Curiosidades/AMCO_AH_090601_SF_C_0869-001.pdf

Aquest reialme, des de sempre,  ha estat capdavanter en qüestions relacionades a la corrupció, el mal govern , el nepotisme,....