IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DELS CASTELLS, ADVOCADA A LA MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ. LES VALLS D’AGUILAR. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” - FINS QUAN SENYOR?- DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

En aquesta ocasió m’enviava fotografies de la quasi derruïda església  del  nucli dels Castells , al terme de les Valls d’Aguilar, que havia estat advocada a l’Assumpció de la Marededéu.

La Maria Lluïsa Cases i Loscos, escriu a  https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601cx.xml de Santa Maria de Castells (les Valls d’Aguilar);   aquesta església parroquial, amb culte encara avui sota l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, es tenen notícies d’ençà de l’any 1094, data del testament de Ramon Guillem de Taús, en què estableix una deixa a favor de l’església de Santa Maria de Castells, consistent en una unça. L’any 1180 Ermengarda de Taús donà a la seva filla Arnaua de Caboet posteriorment casada amb Arnau de Castellbò, i al seu primer marit Bernat de Tarascó la meitat de la fortalesa de Castells, juntament amb els castells de la Guàrdia d’Ares, Taús, Saüquet i Saüquedell. L’any 1194 aquests mateixos personatges signaven un conveni amb Pere d’Orcau i Raimunda de Taús, per raó del domini d’aquests castells —exceptuat el de la Guàrdia d’Ares—, a causa de la disputa que mantenien. Finalment l’any 1226, Pere d’Orcau venia al comte de Foix, Roger Bernat II, vescomte de Castellbò i gendre d’Arnaua de Caboet, els drets corresponents que tenia sobre el castell de Castells, integrant-se, així, plenament al vescomtat de Castellbò. En el Spill… d’aquest vescomtat redactat al principi del segle XVI, el lloc de Castells era inclòs a la batllia de Taús del quarter de Castellbò, i el seu carià era Joan d’Aguilar, fill de Ponç Arnau d’Aguilar, antecessor seu en el càrrec. L’església de Santa Maria de Castells, documentada l’any 1094, apareix en la relació de la visita pastoral realitzada l’any 1314 ai bisbat d’Urgell per manament de l’arquebisbe de Tarragona. Actualment està supeditada a la parroquial de Noves de Segre.

 Dels Castells (1 530 metres d’altitud ),  en diu enciclopèdia ; el lloc ocupa un esperó rocós, solcat al peu per estretes torrenteres que aboquen al Riu Major, una de les quals separa el poble en dos nuclis. Antigament havia estat fortificat.

Al cens de l’any 2020 consta un únic habitant, l’any  2001 hi vivien 8 persones (50 el 1960).

 

Patrimoni Gencat ens diu ; temple d'una sola nau capçada a nord per un absis semicircular. El conjunt està cobert   amb volta de canó rebaixada feta de maons i reforçada amb tres arcs torals. Es perceben restes d'una motllura de guix a l'arrencada de la volta. A banda i banda de la nau s'obren tres capelles laterals, de les quals les de la façana oriental es troben paredades. S'obren a la nau a través d'arcs de mig punt. La porta es troba a la façana meridional i és en arc rebaixat. Sobre la porta hi ha un òcul circular i, coronant la façana, un campanar d'espadanya d'un sol ull, fet amb maons. L'absis també presenta una petita finestreta orientada a llevant. El conjunt era cobert exteriorment per una coberta de teula de doble vessant que s'ensorrà durant la dècada de 1990.

La retratava A.Moras, l’Antonio Moras Navarro, q.e.p.d , l’any 1984 . Aquest excel·lent fotograf de Patrimoni  mereix un reconeixement per la seva gran tasca en la documentació del patrimoni històric a les terres de l’Urgell sobirà.   

 

Vista general de l'església.

Ultra la divulgació del Patrimoni Històric, el Jordi Vila Juncá – per explicar-ho de forma col·loquial – em donava “vidilla”, el dia 9.07.2021 patia una caiguda al carrer d’Irlanda de Castellar del Vallès, i entre les vacances, les mesures Covid,  i la quasi absoluta manca d’assistència primària, portava guix fins el dia 4.08.2021, i no tindré visita fins al 27.08.2021 al Cap Sant Felix, i el 17.09.2021 a l’Hospital Parc Taulí, amb l’especialista, la recerca de dades em tenia ocupat, i esperava que amb la intercessió de la MaredeDéu de l’Ajuda de Balenyà, tot evoluciones de forma positiva.   

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.