SANTA CECÍLIA DE BEDERS. BELLVER DE CERDANYA

 

La Rosa Maria Asensi i Estruch ,  el Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) i l’ Enric Ventosa i Serra, escriuen de Santa Cecília de Beders, al municipi de  Bellver de Cerdanya, a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0710402.xml

Fotografia del Vicent Miralles Tortes

Edifici d’una sola nau, capçada per un absis semicircular orientat a llevant. Sobre el mur de ponent hi ha una petita espadanya d’un sol ull. L’església té el detall singular de tenir l’entrada a la façana nord, fruit de refeccions tardanes.

L’aparell és de pedra calcària, trencada a cops, en peces allargades de mides variades, posades en filades horitzontals de gruixos desiguals, que palesen formes poc elaborades i austeres de l’arquitectura del segle XII.

 

L’absis té la façana llisa sense basament ni cornisa, amb una finestra de doble esqueixada al mig, formada per un doble arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca, llargues i primes, brancals de la mateixa pedra i una llosa gran per ampit. Tocant a la nau hi ha una finestreta rectangular, alta i prima, oberta en una altra època. Actualment l’absis i la nau són separats per una gruixuda paret, construïda en esdevenir l’absis la sagristia de l’església.

 

La major part de la nau és reconstruïda. De la primitiva edificació resta la part més propera a l’absis, amb una finestra de doble esqueixada força irregular al costat meridional, de tipus semblant a la de l’absis, amb un doble arc de pedra tosca, bonyegut, i muntants igualment de tosca. És oberta justament al punt de trobada de la paret primitiva amb la reconstruïda. Aquesta façana té una deformació bastant marcada; es bomba cap endins a la part inferior i s’obre després un altre cop. El frontispici mostra els senyals de més d’una reparació.

 

La porta d’accés del costat nord es va obrir segurament quan es va reconstruir l’església. És situada precisament a la part nova.

 

Una altra modificació important és la coberta, refeta amb estructura de fusta i lloses de pissarra en lloc de la volta de canó original, de l’arrencada de la qual es veuen indicis a prop de l’arc pre-absidal.

Fotografia del interior de Jordi Contijoch Boada. 2010

La visitava la “ parella romànica “ :

http://tribunaberguedana.blogspot.com/2014/08/santa-cecilia-de-beders-bellver-de.html

Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com  del significat d’aquest topònim, la Covid.19 ha comportat – almenys en algunes biblioteques de la Diputación Provincial de Barcelona – dificultats per  a consultar els diccionaris etimològics i el Onomasticon Cataloniae

De forma esglaonada, ja sabeu que tenim una xarxa viaria – sobretot a les comarques pirinenques – molt abandonada per les administracions, tant la catalana , que diu que no té diners, com la del REINO DE ESPAÑA, que – als fets ens remeten – no té cap intenció de millorar la qualitat de vida d’aquelles persones que malgrat tots els inconvenients, persisteixen en voler viure en aquestes comarques. Veniu a la Cerdanya, a la Vegueria “eternament  IN PECTORE “ dels Pirineus.