CAPELLA DEL SANT CRIST DEL FOSSAR DE CONSTANTÍ. TARRAGONÈS

 Retratava des de l’exterior de la porta d’accés, la que intueixo capella del Sant Crist del fossar municipal de Constantí.

Vivim un període ‘singular’, per arreu les esglésies, capelles i ermites tenen les portes tancades, i curiosament també s’acostumen a trobar tancats no pocs dels cementiris municipals, aquest mateix dia trobaria tancat el cementiri monumental de Vilallonga del Camp.

L’explicació s’acostuma a fonamentar en qüestions de ‘seguretat’, diries que la major part dels ciutadans – si més no- uns potencials lladregots, i els nostres politics uns excel•lents ciutadans; la realitat ens diu que els segons – que son infinitament menys – acostumen a interactuar amb la justícia amb més ‘assiduïtats’ que els primers que en la seva immensa majoria no tindran cap relació amb la justícia, més enllà dels tràmits del registre Civil, naixement, casament i/o divorci en el seu cas, i defunció.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions, particularment les dades de l’autor del fossar de Constantí, i/o de la Capella del Sant Crist a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Rebia un email de l’Esther Celma Fe , en el que em deia  que l’autor del projecte del fossar de Constantí, va ser l’arquitecte provincial Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926)

 

https://raco.cat/index.php/Constanti/article/view/332710/423489

https://issuu.com/arxiudeconstanti/docs/ruta_del_bassal

M’adjuntava també una publicació en la que apareixen les restes de les pintures murals que l’any 1994 realitzava el Grup Plàstic,  Josep Queralt Sanromà  ( Valls, 1963 ), Cristina Plaza i l’Àngel Pérez.

S’interessava per l’evolució dels efectes de la caiguda que patia el dia 9.7.2021, i la posava al dia, agraint- li des del fons del cor, el seu interès.