El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?
En aquesta ocasió, continuant amb la publicació de pobles i viles de
l’Urgell sobirà, publica una fotografia, magnifica, de Fígols d’Organyà, poble i cap de municipi de
Fígols i Alinyà (602 metres d’altitud ),
situat a l’esquerra del Segre, a 602 metres d’altitud, davant per davant d’Organyà, a
l’altra riba, i a la dreta del torrent de Fígols, afluent del Segre
L’enciclopedia explica que el nucli s’ordena a banda i banda del carrer Major. Hi ha també la plaça Major, la del Roser, el carrer del Roser, el de la Vall i el de les Eres. En surten diversos camins, el del pont d’Espia, el de la vall de Fígols o d’Alinyà i el d’Organyà. L’antiga capella del Roser ha desaparegut. En un extrem hi ha l’església parroquial de Sant Víctor, enllaçada amb el poble pel vell camí de la Séquia.
L’església és romànica, d’una nau,
coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular amb arcuacions llombardes.
A banda i banda de la nau, a manera de creuer, s’obren sengles capelles
rectangulars afegides a l’obra antiga. El portal, adovellat, és a migdia i un
campanar de cadireta s’aixeca sobre la paret de ponent.
A Fígols hom celebra la festa major petita per Sant Sebastià (20 de gener),
la festivitat de Sant Víctor (14 de maig) i la festa major el primer diumenge
de setembre.
El capítol de la seu d’Urgell tingué la senyoria del lloc, esmentat ja el
839. El 1836, durant la primera guerra Carlina, hi havia destacada a Fígols una
partida de tiradors de Catalunya i nacionals de Tuixén i Organyà, en nombre
d’una trentena, que foren objecte d’un parany dels carlins, per la qual cosa es
refugiaren a l’església. En no poder-hi entrar, els carlins calaren foc a
l’edifici i els liberals hi moriren cremats.
Fígols d’Organyà formà municipi propi fins que l’any 1972 es fusionà amb
Alinyà per crear el municipi actual. L’antic terme comprenia els pobles de
Fígols i Canelles de Segre , les caseries de Romanius i l’Obac , el veïnat de
Voloriu i el despoblat de Voltrera .
Bé que l’etimologia de Fígols no ha estat ben establerta, sembla que podria
derivar de ficulos , diminutiu de ficos “figueres”, de manera que equivaldria a
“figueretes” o “figueroles”, noms que abunden en la toponímia, segons el
diccionari d’Alcover-Moll.
Havíem fet algunes publicacions d’aquest terme muncipal, que en alguns
havien reproduït mitjans informatius de la comarca de l’Urgell sobirà :
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/05/in-memorian-de-lescola-publica-de.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/09/romanius-figols-figols-i-alinya-lurgell.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/12/esglesia-parroquial-de-sant-roma-de.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/12/esglesia-parroquial-de-sant-marc-i.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/04/lo-forat-de-perles-figols-i-alinya.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/12/santa-pelaia-de-perles-figols-i-alinya.html
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/03/que-en-sabeu-de-la-fonda-de-la-casanova.html
Arreu de Catalunya, anem deixant el mateix missatge; No espereu que ningú
vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per
fer.
Us esperonem a compartir aquesta
entrada amb TOTS els mitjans informatius, locals, comarcals, provincials, nacionals, de
tot signe i “color polític “ perquè en valorin la seva publicació, recordeu SEMPRE que en
matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable
aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI
BÉ “, oi?.
Ah!, estem al costat dels que defensen les Vegueries, i de qualsevol
iniciativa que permeti retornar la vida tant als pirineus, com a d’altres
indrets de Catalunya que pateixen un sever despoblament, i una vergonyant manca
de serveis, l’Urgell sobirà, els
Pallars, la Segarra,..., en son una mostra sagnant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada