El Joan Badia i Homs ( Palafrugell , 9 de maig de 1941 i la Maria Lluïsa Ramos i Martínez, escriuen de l’ esglesiola¡ de Sant Quirze d’Olmells , al terme de Llers, a l’Empordà sobirà, quina fotografia m’enviava el Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0955301.xml
Edifici preromànic d’una sola nau, capçada a llevant per un absis de planta rectangular.
L’absis és l’única part de l’edifici que ha conservat la coberta original, que és una volta de canó, potser lleugerament ultrapassada, si bé pel fet d’haver cedit una mica és fa difícil precisar el perfil original amb exactitud. De fet al punt de carregament d’aquesta volta amb els murs laterals que la suporten es crea una lleu banqueta que hom esmussà amb morter, la qual cosa origina l’aspecte ultrapassat que apuntàvem.
L’entrada del santuari és definida per un arc triomfal molt destacat, que per la seva llum i les seves dimensions redueix de manera considerable aquesta comunicació. Això motiva que el carcanyol i els estreps d’aquest arc siguin excepcionalment acusats. L’arc és de mig punt, fet amb dovelles grans i ben tallades en calcària de travertí o tova, sense impostes. No és impossible, però, que les impostes hagin estat arranades.
La nau darrerament tenia una volta d’època tardana, de llunetes, que s’ensulsià. Hom podria suposar que originàriament la seva coberta era de fusteria, però això és difícil de demostrar. Sense desmentir-ho, potser cal considerar amb més raó la possibilitat que tingués una volta primitiva, com la majoria dels temples preromànics dels comtats nord-orientals. El gruix dels murs i la descoberta del basament d’un pilar d’un arc toral fan pensar que, efectivament, devia tenir una volta de canó sostinguda per aquest arc toral.
Hi havia un banc d’obra seguit tot al voltant de la nau, que s’ha conservat enterament al costat de tramuntana i, en part, a ponent i a migdia.
La testera del mur de llevant de l’absis s’enlaira considerablement, si bé aquesta estructura queda emmascarada per uns murs tardans que sobrepujaren aquest absis i també la nau, anivellant la seva alçada. Sobre el mur de capçalera de la nau hi ha el basament d’un pilar que potser pertany a un primitiu campanar.
La porta antiga, que fou posteriorment aparedada, és al mur de migdia. És d’un sol arc de mig punt fet amb dovelles curtes, força ben tallades. Posteriorment s’obrí una altra porta a la façana de ponent, d’arc de mig punt, però d’època molt tardana, bé que potser hi fou reaprofitat material antic. Al cim d’aquesta façana es dreça una espadanya d’un arc fet amb rajols, també d’època moderna.
Aspecte de l’interior de l’església, amb la nau a primer terme i al fons lacapçalera, precedida per un arc triomfal de poca llum.
S’ha observat una sola finestra original, la que s’obre al centre del mur oriental de l’absis. És d’una sola esqueixada i arcs de mig punt, l’extern tallat en un sol bloc de pedra tova, molt porosa. Hi ha una altra finestra d’un sol biaix al mur meridional de l’absis, molt alterada, però probablement ocupa el lloc d’una altra d’original.
Aquesta església ha estat bastida amb un aparell fet a base de blocs de pedra calcària, de mida petita, els quals han estat escantonats a cops de martell i tendeixen clarament a la forma de petit carreu. A causa d’aquesta forma es disposen en filades força seguides, si bé amb certes irregularitats per les diferències de mides i formes. Són lligats amb abundant morter. En alguns punts es veuen rastres d’incisions rectangulars als junts, elements que apareixen ja en alguns edificis pre-romànics i en el romànic primitiu.
Hom s’ha basat en aquest aparell d’una certa regularitat per considerar l’església de datació posterior al mil·lenni. Tanmateix, cal tenir en compte que la pedra, en aquesta rodalia de calcàries del sector nord-occidental de l’Empordà i la Garrotxa, ja apareix naturalment, en molts llocs, en llenques que donen fragments rectangulars. Es pot veure, fins i tot, als marges de la mateixa rodalia de Sant Quirze d’Olmells. Aquest fou el material que hom aprofità per a bastir l’edifici, el qual, el sedimentar-se, donà filades d’una certa uniformitat. La resta dels elements conservats de l’església, de manera molt especial la planta, les obertures i l’arc triomfal que crea una marcada separació entre la nau i el presbiteri, revelen que es tracta d’un edifici preromànic que cal datar als segles IX o X.
El topònim evoluciona etimològicament del llatí ŭlmĕllos, ‘oms petits’
http://www.llers.cat/coneix/llocs-dinteres/esglesia-de-sant-quirze-dolmells/
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6780
Llers té una tristíssima història:
https://www.youtube.com/watch?v=jKLP7W-MJIc
Poseu l’Empordà sobirà a la vostra agenda.
Les cases esglaonades en el vessant de la muntanya s’agrupen a l’entorn de l’església parroquial de Sant Martí, de la que en dificulten en algun cas la visió. El temple és del segle XI, però ha patit moltes modificacions al llarg dels segles. De la construcció romànica només es conserva el mur sud i la torre campanar. El campanar rodó, és una bella mostra del romànic llombard amb finestres geminades i arcuacions a la part superior.
L’ església d’una nau de planta irregular es cobreix per encavallades de fusta. 
Del lloc es fa esment en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
