L’ Antoni Pladevall i Font (Taradell, Osona, 1934) escriu de l’ església de Querós, advocada a Sant Martí de Tours, avui al terme
de Sant Hilari Sacalm, a la comarca de la Selva, que retratava el Pere Magrià.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0532903.xml
L’església és ja documentada el 1104, si bé cal situar ne l’origen
probablement cap al final del segle XI. Des dels seus inicis estigué vinculada
al terme senyorial de Sau, sota la jurisdicció del castell de Cabreroles.
El terratrèmol que afectà la comarca entre el 1425 i el 1428 destruí
parcialment la capella inicial i alterà greument la torre del campanar, que
hagué de tornar a ésser aixecada al mateix segle i posteriorment reforçada al
segle XVI. Una gran part de la rectoria fou també enderrocada i no es tornà a
reconstruir.
A la segona meitat del segle XVII fou rector de la parròquia Antoni de
Serrallonga, fill del conegut bandoler, que va narrar les trifulgues del seu
pare al llarg de la comarca.
En l’actualitat l’esglesiola es troba inclosa dins el terme municipal de
Sant Hilari Sacalm i voreja amb el pantà de Susqueda, que ha submergit bona
part del terme parroquial
L’edifici actual conserva pràcticament íntegra la primitiva estructura
romànica, amb ben pocs canvis i afegits. És format per una nau rectangular
coberta amb volta de canó, amb tres arcs torals, un adossat al mur de ponent i
els altres dos repartits ai centre de la nau, i capçada vers llevant per un
absis semicircular. Aquest s’obre a la nau per mitjà d’un doble plec i forma un
arc presbiteral. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada i d’arc de
mig punt en gradació. Al mur de migdia hi ha la porta d’entrada original, que
és molt simple, amb un arc de mig punt exterior que gairebé no sobresurt de la
façana. En aquest mateix mur hi ha dues finestres més centrades entre els dos
arcs torals, una de les quals s’obre al campanar, adossat a la façana de
migjorn de l’església.
Aquest campanar és una torre de planta lleugerament romboïdal, amb una
porta de mig punt a la planta baixa que dóna a l’exterior per la façana de
ponent.
Al segon nivell, sobre la porta exterior, hi ha tres espitlleres de secció
rectangular uniforme. Al nivell d’obertures següent, damunt la coberta de la
nau, hi ha quatre amples finestrals coronats per un arc rebaixat; i al seu
damunt es formen una mena de golfes amb uns altres quatre finestrals, encara
més amples. Els murs van perdent gruix a cada nivell de forjat, llevat del mur
de tramuntana, amb gruix constant i que descansa sobre el mur lateral de
l’església.
La teulada de la nau és de dos aiguavessos i té un doble recobriment.
L’inferior, el primitiu, de llosetes d’esquists i el superior, més modern, de
teula àrab. L’absis només té el primitiu recobriment de lloses de pedra.
Les façanes laterals són coronades superiorment per un fris seguit
d’arcuacions llombardes i, encara al damunt seu, per una simple motllura fent
sols un xamfrà, a manera de ràfec. A la part interior hi ha una banqueta que
envolta tota l’església. A la part superior de l’absis el fris és format per
tres grups de cinc arcuacions, separats per lesenes que descansen sobre la
banqueta.
L’interior de l’església és totalment arrebossat i pintat.
Fotografia Jordi Contijoch Boada.Vista interior de l'església
L’exterior, en
canvi, tret de la façana que donava a la rectoria i que n’era un parament
interior, té l’aparell al descobert. Aquest és fet de carreus de mida mitjana,
bastant treballats i col·locats en filades perfectament horitzontals, d’alçada
variable, amb les juntes amorterades.
Sant Martí de Querós és una església de clara filiació dins les formes
llombardes de la darreria del segle XI, ja plenament definides i consolidades,
i s’inscriu perfectament dins la sèrie d’edificis osonencs que adopten aquesta
fórmula arquitectònica.
Poseu Sant Hilari Sacalm, la Selva, Catalunya a la vostra agenda.
És una llàstima que mai ningú mai s'hagu és preocupat de mantenir l'església de Sant Martí des de l'abandonament del poble de Querós. Sant Hilari mai s'ha preocupat de mantenir converses amb Endesa per a fer-hi un manteniment. Sí que hi va fer dues estades de jovent, que tot plegat no hi feren res. Ara ja és tard, ja que la part alta del campaner s'ha derruït i també ha caigut l'escala interior per pujar-hi. Que St. Martí castigui fortament als responsables del seu deteriorament. Us ho demanem Senyor !!!
ResponEliminaPere Magrià, Bescanó (Gironès)