La Montserrat Sánchez Robleño, publica una fotografia de l’escola Anna
Mogas Foncuberta, al carrer de Corró,
321, de Granollers , del que en son titulars
segons el Mapa de Patrimoni les Germanes Benedictines,
Llegia que l’autor fou l’Albert Juan i Torner (Barcelona, 1872-1957)
Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí al nord del carrer de Corró. Té
planta baixa, dues plantes pis i coberta composta a vàries vessants. A la
cantonada de Ponent sobresurt una torre mirador amb coberta de pavelló a quatre
vessants. Les façanes estucades estan decorades amb motius florals que,
juntament amb la porta d'entrada, la coberta de teula vidriada, els merlets de
les baranes del terrat i els elements de ferro forjat, són representatius del
llenguatge modernista
l'any 1926 es coneixia com "can Sampere de l'Hostal" (GARCÍA-PEY,
1990).
Està ocupat per una escola anomenada de les Monges Grises (GARCÍA-PEY,
1990). Actualment Escola Anna Mogas Fontcuberta (Hostal del Lledoner, agregat a Les
Franqueses del Vallès, 13 de gener de 1827 - Fuencarral, Madrid, 3 de juliol de
1886) fou una religiosa, fundadora de la congregació de les Franciscanes
Missioneres de la Mare del Diví Pastor. És venerada com a beata per l'Església
catòlica.
Del 1880 al 1936, l'avenç urbà es produeix al nord del carrer de Minetes
cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una
banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de
Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i a la dreta del
Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les
fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la
carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya. Aquesta
configuració donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de
personalitat ben definida, com la del Lledoner, fins el 1922 terreny de les
Franqueses, que era la perllongació de la part alta del carrer d'en Prim
(BAULIES, 1986). Aquest barri va ésser segregat de les Franqueses per Llei de 5
d'agost de 1922 i incorporat al municipi de Granollers. El primitiu petit nucli
de la barriada era al Camí Reial, perllongació del carrer de Corró granollerí,
on existia un acreditat hostal, parada i fonda dels carreters vigatans. Amb la
nova carretera succeí igual que a Granollers, és a dir, que la població
s'establia a les voreres de la nova via i ben aviat les edificacions del
Lledoner s'unien amb les darreres de Granollers, formant un nucli satèl·lit,
que presentava greus problemes per al municipi granollerí en l'ordre
administratiu, fiscal i sanitari, motius en els quals va fonamentar-se
l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les
Franqueses, problemes que foren resolts amb l'agregació, especialment els
sanitaris, ja que el Lledoner era un focus d'infeccions tifoides (BAULIES,
1965).
Eclesiàsticament la barriada pertany a la parròquia de Corró de Vall i
celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava
l'Espolsada, típica dansa de Corró.
Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una
festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat.
El Lledoner, malgrat la seva total unió amb el casc urbà de la ciutat,
conserva el seu propi tarannà.
COMPARTIU “ URBI ET ORBE “
Ens agradaria molt poder “
recuperar” , a l’email castellardiari@gmail.com
les imatges dels edificis escolars que per intermediació del Dr.
Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22
d'octubre de 1923) s’aixecaven a tot Catalunya i les Illes Balears , pensem que envoltats com estem de “ persones
prescindibles “ Catalunya li ha
de retre un homenatge en ocasió del centenari del seu
traspàs a aquest català universal, que sens dubte s’ho mereixia a la seva època
i s’ho mereix avui .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada