divendres, 15 d’abril del 2022

ESCOLA ANNA MOGAS FONTCUBERTA. GRANOLLERS. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

La Montserrat Sánchez Robleño, publica una fotografia de l’escola Anna Mogas Foncuberta, al carrer  de Corró, 321, de Granollers , del que en  son titulars segons el Mapa de Patrimoni les Germanes Benedictines,




Llegia que l’autor fou l’Albert Juan i Torner (Barcelona, 1872-1957)





Edifici aïllat de tipologia ciutat-jardí al nord del carrer de Corró. Té planta baixa, dues plantes pis i coberta composta a vàries vessants. A la cantonada de Ponent sobresurt una torre mirador amb coberta de pavelló a quatre vessants. Les façanes estucades estan decorades amb motius florals que, juntament amb la porta d'entrada, la coberta de teula vidriada, els merlets de les baranes del terrat i els elements de ferro forjat, són representatius del llenguatge modernista


l'any 1926 es coneixia com "can Sampere de l'Hostal" (GARCÍA-PEY, 1990).


Està ocupat per una escola anomenada de les Monges Grises (GARCÍA-PEY, 1990). Actualment Escola Anna Mogas Fontcuberta (Hostal del Lledoner, agregat a Les Franqueses del Vallès, 13 de gener de 1827 - Fuencarral, Madrid, 3 de juliol de 1886) fou una religiosa, fundadora de la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor. És venerada com a beata per l'Església catòlica.




https://estimadaterra.wordpress.com/2018/08/12/can-sanpera-de-lhostal-actualment-escola-anna-mogas-a-granollers/


Del 1880 al 1936, l'avenç urbà es produeix al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya. Aquesta configuració donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner, fins el 1922 terreny de les Franqueses, que era la perllongació de la part alta del carrer d'en Prim (BAULIES, 1986). Aquest barri va ésser segregat de les Franqueses per Llei de 5 d'agost de 1922 i incorporat al municipi de Granollers. El primitiu petit nucli de la barriada era al Camí Reial, perllongació del carrer de Corró granollerí, on existia un acreditat hostal, parada i fonda dels carreters vigatans. Amb la nova carretera succeí igual que a Granollers, és a dir, que la població s'establia a les voreres de la nova via i ben aviat les edificacions del Lledoner s'unien amb les darreres de Granollers, formant un nucli satèl·lit, que presentava greus problemes per al municipi granollerí en l'ordre administratiu, fiscal i sanitari, motius en els quals va fonamentar-se l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses, problemes que foren resolts amb l'agregació, especialment els sanitaris, ja que el Lledoner era un focus d'infeccions tifoides (BAULIES, 1965).


Eclesiàsticament la barriada pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró.


Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat.


El Lledoner, malgrat la seva total unió amb el casc urbà de la ciutat, conserva el seu propi tarannà.


COMPARTIU “ URBI ET ORBE “




Ens agradaria molt  poder “ recuperar” , a l’email castellardiari@gmail.com  les imatges dels edificis escolars que per intermediació del   Dr.  Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923)  s’aixecaven  a tot Catalunya i les Illes Balears ,  pensem que envoltats com estem de “ persones prescindibles “   Catalunya  li ha  de  retre  un homenatge en ocasió del centenari del seu traspàs a aquest català universal, que sens dubte s’ho mereixia a la seva època i s’ho  mereix avui .

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada