El Xavi Suriñach Vicente, publica una fotografia de Can Roig, a Camprodon, a la comarca del Ripollès, un
cas excepcional de “ recuperació” del
Patrimoni Històric.
Va ser construït com a segona residència del Dr. Emerencià Roig i Bofill (Santiago
de Cuba, 30 de juliol de 1848 - Barcelona, 26 de novembre de 1901), cunyat del
Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 20 d'octubre de 1842 -
Barcelona, 10 d'abril de 1902) – aleshores ja es patia la manca de metges, i calia “ importar-los “ -
durant els anys 1900-1901.
L'arquitecte va ser Simó Cordomí i Carrera (Olot, segona meitat del s.XIX -
(?), 23 de gener de 1937 que va dissenyar un edifici amb elements neogòtics i
amb façanes arrebossades amb elements de pedra natural i artificial. Presenta
una torre quadrada principal amb un gran rellotge de sol.
L'edifici es va fer servir com a hospital de campanya cal al final del conflicte bèl·lic que
començava per l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco
contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC – l’únic fins al dia d’avui- , i va ser
abandonat en acabar el conflicte.
Als anys 70 va canviar de propietari , tampoc però, es va fer res per aturar la degradació
de l'edifici, que es descrivia així ; la porta principal de l'edifici, d'un
gòtic molt ornamentat i que avui està desapareguda, estava coberta per una mena
de loggia d'arcades romàniques coronades per merlets. Encara es pot veure algun
element de la rica decoració exterior amb escultures de pedra. A l'interior, en
estat ruïnós, destaquen el vestíbul, l'escala amb barana de fusta calada, i un
gran saló amb decoració escultòrica gòtica mutilada i una gran llar de foc. La
casa estava abandonada, gairebé en runes.
Tot i els diferents intents de
restauració no va ser fins a l'any 2012, en què el consistori va ordenar al
propietari que realitzés uns treballs de consolidació per evitar que “l'edifici
entrés en un estat irreversible”. El febrer de 2014 l'Ajuntament de Camprodon
va aprovar una modificació en el Pla Urbanístic que permet al propietari
dedicar l'espai a un hotel o pisos tutelats a canvi de la rehabilitació de
l'edifici.
En l’excel·lent publicació del Valentí Pons Toujouse, podreu veure imatges
de l’estat d’incúria al que va arribar:
https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/camprodon/tots/can-roig-emerencia-roig-bofill
Les forces catalanistes i democràtiques
no aconseguien renovar l’alcaldia de Camprodon, esperem que aquesta tristíssima
circumstancia no compliqui el futur del Patrimoni històric.
Si el GOBIERNO MÁS PROGRESISTA no
ens aboca a la misèria més absoluta - que en tenim tots els números – poseu Camprodon,
el Ripollès, Catalunya a la vostra agenda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada