Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “ senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major esforç.
L’arquitecte Josep FONT GUMÀ (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 de gener de 1859 - 4 de juliol de 1922), va ser l’autor de l’edifici del Camí dels Esbarjos, s/n, edifici aïllat construït expressament per a equipament escolar i actualment destinat a oficines privades i habitatge.
L'immoble és de planta rectangular i compon de planta baixa i una planta pis amb coberta a quatre vessants. Té un porxo lateral a la planta baixa i terrat superior. A la plant baixa hi ha un porxo lateral de coberta plana i també un cos de serveis que sobresurt de la planta rectangular. Trobem una escala exterior que dóna accés a la planta pis. Dins del recinte hi ha una capella d'una sola nau amb coberta a dues vessant, absis semicircular amb coberta de quart d'esfera i campanar de cadireta d'una arcada.
Les parets de càrrega són de totxo. Els forjats són de bigues de ferro i revoltó de rajola. L'escala és a la catalana. La capella és de paredat comú, amb bigues i llates de fusta.
La façana presenta un sòcol de pedra, paraments llisos i utilitza el maó vist als emmarcaments de les obertures amb llinda. Al porxo hi ha arcades de mig punt, barana i matxons pinacles de terrat.
La capella és amb portalada de mig punt i escut de pedra, ull de bou i ràfec de maó i campanar de cadireta del mateix material formant l'obertura esglaonada coronada amb creu.
Els Esbarjos va ser iniciativa del mossèn Joan Fontanals per a la institució cultural de les Escoles Obreres, l’any 1914. La construcció de l’edifici i del parc van ser sol·licitats pel president de les Escoles Obreres, Eliseu Oliver de Ballester, sobre uns terrenys de la seva propietat que va cedir a la institució, segons projecte de l’arquitecte Josep Font i Gumà.
Els Esbarjos era un centre parroquial per a l’esplai de noies, situat a l’extrem del carrer d’Agricultors, ja en els afores. L’any 1918, dins del recinte hi encabiren la capella de la Mare de Déu de Montserrat, que havia estat construïda l’any 1914 en terrenys que van ser ocupats per la fàbrica Pirelli, traslladada i reconstruïda segons projecte i direcció de l’arquitecte Josep Font i Gumà. L’interior de la capella va ser decorada l’any 1928 amb frescos del pintor Joaquim Mir Trinxet) (Barcelona, 6 de gener de 1873 - 27 d’abril de 1940) , que van ser destruïts l’any 1936. L’interior de la capella va ser restaurada i decorada amb pintures de Pau Roig i Estradé (Vilanova i la Geltrú 24 de gener de 1914 - 24 d'octubre de 1994), l’any 1940.
Felip de Sola i Prats, propietari l’any de 1943 dels Esbarjos, va restaurar l’edifici. A la dècada de 1960, en el lloc es va instal·lar part de les destil·leries Giró per fabricar principalment whisky.
Des del 2000 aquesta mateixa destil·leria va acondiciar els Esbarjos com a oficina i manté la capella dins el complex.
https://www.diba.cat/documents/429042/af45fc48-4412-41c6-a960-f011777a3f98
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada