El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de la façana de esglésianparroquial d’Alp, advocada a l’apòstol Sant Pere que apareix esmentada en l'acta de consagració de la Seu
d'Urgell de l'any 819, document realment redactat cap a la fi del segle X.
També apareix esmentada en la narració del monjo Aimó sobre el trasllat de les
relíquies de sant Vicenç, de vers el 863, on explica com la comitiva de monjos
de Castres que les havien anat a buscar a Saragossa s'aturà a l'església d'Alp,
aleshores dedicada a santa Maria.
En documents posteriors apareix sempre sota l'advocació de sant Pere.
L'any 1105 s'establí una convinença entre el bisbe Ot d'Urgell, d'una part,
i el vescomte Bernat de Cerdanya, Berenguer Bernat, el seu germà Ramon, Ponç
Guillem, d'altres cavallers i tots els parroquians de l'altra, sobre el fet que
aquests retenien l'església d'Alp injustament. Arran d'aquest enfrontament la
parròquia fou retornada al domini del bisbe amb la condició que s'hi establís
una comunitat clerical sota l'autoritat d'un capellà i del paborde de la Seu. Un
testament de 1163, el de Ferrera, testimonia l'existència encara de la
comunitat de clergues. Aquesta comunitat ja no existia al final del segle XIII,
segons es comprova en el cobrament de la dècima de 1279-1280 i en les visites
arquebisbals de 1312-1314, en les quals Sant Pere d'Alp figura únicament com
una parròquia ben dotada.
Sembla que al segle XII l'església fou usada com a castell.
Durant unes obres de restauració realitzades pels anys 1980-1989 es van
descobrir les restes d'un conjunt de pintura mural de tradició gòtica.
A l'altar major hi havia hagut un retaule del segle XVI, presidit pel sant
titular, i la talla d'una Marededéu que es conserva al Museu d'Art de Girona.
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada