La Pilar Muntal Freixas, publica una fotografia de la Font de la Marededéude Manlleu.
És un clar element característic de la ciutat, de manera que ha donat nom
al carrer i encara avui, molts ciutadans de Manlleu hi van a buscar aigua.
L'origen cal cercar-lo en una antiga font que hi havia, en època medieval
davant mateix de l'església de Santa Maria en l'anomenada, precisament, plaça
del Pou. Quan es va urbanitzar el sector de l'actual plaça de Dalt Vila, amb un
anivellament de les terres, aquesta font va transformar-se en un pou. La
dificultat per extreure'n l'aigua va aconsellar la canalització de la deu. El
marquès d'Aitona, Guillén Ramón de Moncada y Portocarrero, VI marqués de Aytona
(Madrid, 23 de desembre de 1671-Valencia, 5 de febrer de 1727) , propietari
dels terrenys va permetre les obres que van concloure el 1722 amb la conducció
de l'aigua mitjançant una mina amb parets fetes de còdols de riu.
El 16 de febrer de 1724, l'intendent general de Catalunya, José Pedrajas
Pastor ( Madrid, 21.XI.1680 – 6.I.1744, va concedir la llicència d'ús de les
aigües sobrants als regidors i comú dels veïns de Manlleu a canvi del pagament
anual d'un sou i cinquanta rals, en moneda de Barcelona, a la hisenda reial.
Les aigües que no s'aprofitaven i
que no s'utilitzaven, van ser canalitzades fins a un abeurador de bestiar
instal·lat el 1850 a la part alta del carrer d'Enric Delaris (popularment
conegut com a Call de Ter)
La devoció dels manlleuencs per la Mare de Déu de la Font ha estat molt
arrelada. A mitjan segle XIX , el Dr. Ramon Andreu Berenguer (Manlleu, Osona,
1822 - Vic, Osona, 1869) ja va compondre uns goigs que deien: "De Manlleu
sou nomenada, amparo de tot Manlleu" i en aquella època estava envoltada
de retaules i altres ofrenes votives que van ser retirats per manament del
bisbe de Vic.
L'any 1929, es van estrenar els Goigs de la Mare de Déu de la Font de la
Vila de Manlleu amb lletra de mossèn Joan Puntí i Collell (Manlleu, Osona, 1886
— Barcelona, 1962) i música de mossèn Ferran Gorchs i Rabat (1903 - 1943)
que encara es canten.
La font també va patir també els estralls derivats de l’alçament dels
militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic que hem tingut fins al present . El
1936, iniciada la contesa bèl·lica , es va destruir la imatge. Aleshores es va
acordar canviar-li el nom pel de “Font
de la Igualtat”
Un cop finalitzada la guerra el 1939, un devot manlleuenc va iniciar una
subscripció per reconstruir-la novament.
Va fer-se una nova imatge de pedra, obra de l'escultor Pere Puntí Terra
(l'Esperança, Gurb, Osona, 1880 - Vic, Osona, 1962) , reproducció de l'antiga.
Per fer aquesta reproducció va aprofitar les restes de pedra de la figura de
Sant Bernat Calbó que, en els primers dies de l’alçament dels sediciosos
feixistes , s'havia estimbat de la part alta de la façana de la catedral de
Vic.
La reposició es va fer l'1 de setembre de 1940.
A primers de la dècada de 1970, es va arranjar l'entorn de la font i es van
canviar les rajoles que en decoraven el frontal. Les antigues estaven molt
malmeses, s'havien col·locat al segle XIX i eren d'una gran senzillesa. Les noves van
ser obra del ceramista barceloní J. Vives, amb dibuix de Francesc d'A. Pujol i
Escalé (Manlleu, 1916 - Manlleu, 1999) on consta un fragment dels goigs escrits
l'any 1929.
A finals del segle XIX , el diumenge dins l'octava de Corpus, el veïnat de
la font de la Mare de Déu ja celebrava festa.
Anualment, un grup de veïnes i veïns
la segueixen organitzant: pell matí es diu una missa a l'església de Santa
Maria i, a la tarda, es resa el rosari i es canten els goigs.
L'any 2013 es van reeditar els goigs
escrits per mossèn Puntí i musicats per mossèn Gorchs; l'edició va anar a
càrrec de l'associació Amics dels Goigs de Barcelona.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/05/goigs-la-mare-de-deu-de-la-font-manlleu.html
http://www.endrets.cat/index.php/text/160/el-plor-de-maria-ca.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada