El Claudi Pagès Puig, publica una fotografia del Balneari Roqueta,
cronològicament, el tercer balneari en entrar en funcionament a Tona, rere el
balneari Ullastres i el balneari Segalers, es va posar en funcionament durant
els últims anys del segle XIX i n'eren propietaris els socis de l'Editorial
Montaner i Simon, Ramon de Montaner i Vila (Canet de Mar, 1832 – Barcelona, 16
de juny de 1921) i Francesc Simon i Font (Barcelona, 1843 – maig de 1923) , destacats patricis barcelonins, i Josep
Roqueta i Bres, descobridor de la deu.
La deu va ser trobada l'any 1877 a uns pocs metres del balneari Ullastres,
i la font de la Roqueta fou declarada
d'utilitat pública el 1895.
L'edifici principal era modernista i de gran bellesa, i fou bastit, segons
sembla, per Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849 – 27 de desembre de
1923) , igualment com d'altres
construccions del balneari, aixecades entre el 1885 i el 1890. Tot i que varen
resistir fins al 1966 (amb la crisi dels balnearis dels anys seixanta),
l'estructura de l'edifici, el pou, la cúpula i la solemne escala de marbre que
duia a la deu foren aterrats el 1974.
Cal destacar que el metge Fèlix Domènech i Roura (Barcelona 1888 – Buenos
Aires 1977), fill de Lluís Domènech i Montaner fou director del Balneari entre
1922-1931.
Actualment, només es conserva el pou, que manté l'antiga escala de marbre
d'accés a la deu, i que ha estat rehabilitat a les darreries del segle xx. Té
una pèrgola de fusta que substitueix l'antiga cúpula que hi havia.
Tona, malgrat el clar increment demogràfic,
1268 animés al cens de l’any 1900, i 8.368 al tancament de l’any 2021, ha patit
en molts aspectes un gran retrocés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada