Fa anys que maldem per confegir un inventari dels edificis escolars
anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema, en
aquest dissortat reialme, on l’estultícia, la corrupció i la idiòcia, son “
senyals d’identitat” no desperta – dissortadament – passions.
Malgrat això, tenim força material que posem a disposició de les persones
i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva
comarca.
Ens en manquen moltes, us demanem – si cal de genolls - que us afegiu a la
nostra recerca, esperem les vostres imatges i dades a l’email
castellardiari@gmail.com
Trobem a faltar en bona part de les pàgines dels centres escolars dades
històriques relatives a l’edifici.
Val a dir que la presencia en aquesta comarca de persones foranes, ajuda
poc a la nostra tasca, per això , si cal, preguem als aborígens un major
esforç.
En molts aspectes, Catalunya és dissortadament un poble mesell.
En aquest estiu curull d’incendis forestals constato que TOTS ELS INCENDIS
SON PROVOCATS.
Alguns per acció, i els més per OMISSSIÓ
Les publicacions pretenen fomentar la recuperació de la memòria històrica,
son per tant de lliure disposició/reproducció per aquest fi.
El Daniel Fernández , publica fotografies de l’edifici de l'Escola del
passatge Centelles, obra de l’arquitecte Jeroni Ferran Granell Manresa,
(Barcelona, 1867 - 1931), fill del mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet
(Barcelona, 1834 - 1889)
De la que ens diu Patrimoni Gencat; ubicada a l'illa del districte
d'Eixample delimitada pels carrers Mallorca, Provença, Dos de Maig i Cartagena.
El passatge connecta aquests dos últims carrers. Aquest edifici entre mitgeres
té la façana principal afrontada al Passatge Centelles, des d'on es produeix
l'accés principal.
És una construcció d'una sola planta formada asimètricament per un volum
únic on s'ubiquen les aules i un volum petit al lateral esquerre per on es produeix
l'accés des de l'exterior. Des d'aquest cos petit s'organitza la connexió a les
aules.
El volum gran de la façana té una composició simètrica de tres grans
obertures repartides equidistantment a la façana i subdividides en dues
finestres cada una. Tant l'emmarcament d'aquestes obertures com el perfil que
remata el sòcol són formes ondulades de tal manera que sembla un material
motllurat inspirat en el món vegetal. Una barana calada amb ornaments de formes
vegetals forma el remat de la façana principal que en la part central disposa
un gran medalló. Aquest inclou l'escut de la ciutat i una frase referent a l'ús
de l'equipament amb lletres tipogràficament creatives.
El volum lateral, significativament més petit, representa un contrapunt a
la simetria del volum gran. De totes maneres, aquest volum disposa d'un remat
curvilini que l'unifica formalment amb l'altre. La porta, com a únic element
d'aquesta part, té un arc carpanell amb una inflexió a la part superior. Cal
destacar l'esgrafiat modernista que es troba a sobre d'aquest arc.
El parament de la façana està fet amb un revestiment formalitzat en carreus
regulars. Aquesta disposició regular i estàtica dels carreus contrasta amb les
formes sinuoses dels emmarcaments i sòcol que aporten moviment a la façana.
La teulada és plana amb terrat i actualment no té cap ús.
L'edifici es considera modernista per l'estil de les decoracions i la
profusió de formes curvilínies que són protagonistes de la façana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada