IN MEMORIAM. ESGLÉSIA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU I MÉS TARD A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL DE SANSOR. PRATS I SANSOR. LA CERDANYA “OBLIDADA”.

 

El Vicent Miralles Tortes, pública fotografies  de les ruïnes de l’antiga església de Sansor , situades en el poblet homònim, localitzat a la plana, vora el riu Segre, pertanyen ara al municipi de Prats i Sansor, a la comrca de la Cerdanya.

Catalunya Romànica expkica que  a la darreria del segle XII, el temple de Sansor fou saquejat pels exèrcits del comte Ramon Roger de Foix i del vescomte Arnau de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara, i se n’emportaren tots els ornaments. Cal lamentar que el document manqui de precisió sobre els ornaments que van extreure de l’església romànica, perquè s’hauria conservat una llista d’objectes de culte d’època romànica.

 

Per un document datat l’any 1290, hom sap que l’església de Sansor era dedicada a santa Maria i que era sufragània de l’església d’Isòvol; segons aquesta escriptura, Ramon Pere, rector de l’església de Sant Miquel d’Isòvol, arrendà a Pere Alrana, prevere, des de la festivitat de sant Joan fins a dos anys, les dècimes, les primícies, les oblacions i tots els altres drets que rebia de l’església d’Isòvol i el seu terme, i també de l’església de Santa Maria de Sansor. En l’escriptura es posava com a condició que Pere Alrana servís bé i decentment les dites esglésies, prestés els serveis litúrgics acostumats i donés alberga al bisbe, el degà i els seus delegats. El dit prevere havia de pagar cada any a Ramon Pere un modi de blat i tretze de sègol a recta mesura de Puigcerdà. Aquest pacte, fet per a les esglésies d’Isòvol i de Sansor, s’explica per la proximitat d’ambdós temples, separats únicament pel Segre.

 

L’església de Santa Maria de Sansor, que posteriorment fou posada sota l’advocació de sant Miquel, fou objecte de moltes deixes testamentàries, entre les quals hom pot citar la de Bartomeua, esposa de Pere Bernat d’Isòvol, que en el seu testament atorgat el 18 de setembre de 1302 llegà a Santa Maria de Sansor una aimina de sègle.

 

L’erudit Albert Salsas (Palau de Cerdanya, 26 de febrer del 1864 - 4 de juny del 1940) que visità l’església a la fi del segle passat, no digué absolutament res del mobiliari i indicà només que l’edifici tenia una volta de canó i la porta d’entrada situada a la façana de ponent, la qual era coronada per un campanar d’espadanya amb una sola obertura.

 

L’església va ser malmesa  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC  de la II República, i actualment és arruïnada i amb la volta enfonsada.

Amb els vestigis que han restat, és difícil de dir què queda de l’època romànica, però, tot i així, és evident que l’església ja no conservava l’absis semicircular, ja que les restes visibles de la capçalera dibuixen un absis carrat.

Les restes de la porta, al mur de ponent, apunten a una reforma practicada durant el segle XVII.