El Moisès Góngora Montasell, publica fotografies de les ruïnes del conjunt del santuari de
Sant Cebrià de Salàs de Pallars en les que es poden entreveure les estructures de
l’església, que foren molt alterades per l’ampliació de la nau cap a ponent, i
la construcció d’un pis superior sobre la coberta de l’església, tot en estat
totalment ruïnós i embardissat.
L’església és un edifici d’una nau coberta amb una volta de canó,
ensulsiada, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau a
través d’un arc presbiteral de perfil apuntat. La porta s’obria a la façana
sud, on es conserven parts dels brancals, i només es manté una finestra de
doble esqueixada al fons de l’absis, de tipologia peculiar, car presenta la
llinda recta, i el seu ampit se situa per sobre de la imposta bisellada, que
assenyala l’arrencada de la volta, i que seguia pels murs de la nau.
Sobre el mur que indica la façana de ponent del temple original es veuen
vestigis d’un possible campanar d’espadanya, totalment alterat i ruïnós, i no
es conserven elements que permetin esbrinar si les façanes disposaven d’algun
tipus d’ornamentació.
L’aparell és de carreu allargassat als murs, mentre que els arcs, les
voltes i els brancals de la porta són realitzats amb carreus de pedra tosca, la
qual cosa posa en evidència les formes característiques de l’arquitectura del
segle XII.
En la visita pastoral del 1758 Sant Cebrià estava en bon estat i en culte,
a l’igual que l’any 1904, de la qual cosa es desprèn que la seva ruïna s’ha
produït en el decurs del segle XX, aquesta ruïna – com quasi totes – cal agrair-la
a la dictadura franquista i a la “ democraciola” que la succeïa.
Continuem la nostra recerca dels edificis escolars anteriors i/o coetanis a
la dictadura franquista al Pallars jussà i arreu de Catalunya.
El cens de l’any 1900 ens diu que al Pallars jussà hi havia 20.295
habitants, el sostre demogràfic s’havia assolit l’any 1857 amb 28.861 veïns, i
es tancava l’any 2019 amb 13.080
habitants de dret, concentrats principalment als termes de Tremp, 6022; la Pobla de Segur, 3089; Isona i Conca Dellà,
1153, cap altre municipi assoleix el milers d’ànimes.
No hi ha cap dubte que als segles XIX i XX al Pallars jussà calien escoles,
oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada