Llegia que l’edifici aixecat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) entre els anys 1902 i 1904 sempre va ser propietat de la família Trinxet, no sempre però, va ser utilitzat com a habitatge.
L'any 1939, el primer ajuntament franquista hi va instal·lar una "escola de formació domèstica" per a noies que junt amb altres escoles municipals varen representar un oasi pedagògic amb una línia educativa d'avantguerra.
L'escola va estar instal·lada fins a 1950, any que va ser traslladada.
A mitjans dels anys 1960 es va començar a parlar de l'enderroc de la casa amb una forta oposició des de la societat cultural i intel·lectual del país, amb un manifest formal signat per 134 arquitectes i artistes publicat a la Vanguardia on es demanava a l'Ajuntament de Barcelona que adquirís l'edifici per a protegir-lo, quan faltava poc perquè se celebrés el centenari del naixement de Puig i Cadafalch.
La compra de la finca per part de la immobiliària Nuñez i Navarro comptava amb el suport del consistori de Josep Maria de Porcioles i Colomer (Amer, 15 de juliol de 1904 - Vilassar de Dalt, 3 de setembre de 1993), el març de 1968 va ser enderrocada i al seu lloc, Nuñez i Navarro va construir un edifici d'oficines obra de Joan Margarit i Serradell (Barcelona, 1908 - 27 d'octubre de 1997)
L'enderroc va anar acompanyat d'un procés de desballestament de tot allò que era vendible a peces.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Trinxet
El fet que Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) hagués estat President de la Mancomunitat de Catalunya (1917–1924), va tenir – sense cap mena de dubte – molt a veure amb la decisió d’ensulsiar la casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada