El Pepe Figueredo Aguilera, publica fotografies de l’Església de Santa Margarida d’Ardola al terme de Tavèrnoles, a la comarca d’Osona
Quan al topònim Ardola :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=3503
L'enciclopèdia del romànic ens diu que de l’edifici tan sols resten dempeus
els murs de tramuntana i de ponent. La volta, l’absis i el mur de migjorn són
sensiblement esfondrats i les seves runes omplen tot l’interior de la nau.
La capella era d’una sola nau, amb absis semicircular, obert al cantó de
llevant. Tenia un possible atri o porxo adossat al costat de ponent, que avui
també és esfondrat.
La volta devia ésser de canó; encara ara deixa veure una part de la seva
arrencada.
La forma de l’absis es pot endevinar per una part que encara és visible.
El portal d’entrada fou obert al mur frontal de ponent; actualment només en
resta la part interior, que té un arc de mig punt amb dovelles sense decorar.
Aquest portal ha estat espoliat per la part exterior, la qual cosa porta a
creure que devia tenir algun interès que avui desconeixem.
A l’exterior i vora l’angle sud-oest de l’edifici, a uns quatre metres de
distància, hi ha una pedra fixa a terra, de 50 x 50 cm, que presenta un solc en
sentit est-oest, la funció de la qual ignorem. Podria ésser un indicatiu de
l’existència d’un porxo al costat de migjorn, bé que això no es veu a simple
vista.
L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra més aviat de grans dimensions,
poc carejats, bé que col·locats ordenadament, tot formant unes filades
regulars, d’acord amb els modes constructius propis del segle XI. En algun
indret de l’interior de l’església encara són apreciables restes d’arrebossat.
L’església - les seves runes - es
troben dins l’antic terme del castell de
Savassona, al lloc d’Ardola.
Sempre fou una capella rural
d’aquest indret però dependent de la parròquia de Santa Maria de Vilanova de
Sau.
L’església apareix documentada l’any 1064.
Aquesta església fou una capella rural que servia per al culte dels
habitants d’aquesta contrada; es trobava civilment vinculada al castell de
Savassona i en l’aspecte religiós depenia de la parròquia de Santa Maria de
Vilanova de Sau. Únicament s’intentà variar aquesta situació l’any 1855, quan
es pretengué elevar la capella a la categoria de sufragània; però aquest desig
no es complí i seguí com a simple capella.
L’any 1936 fou abandonada i paulatinament s’anà degradant fins que vers
l’any 1945 s’ensorrà.
A partir d’aquest moment la seva
situació és la de pura ruïna sense cap previsió que aquest procés es deturi,
els que remenen les “ cireres “ no tenen cap interès en el patrimoni històric
de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada