Divendres
31.3.2023, mirava per la finestra, fa un dia ventós, i recordava una cançó de la Maria del Mar Bonet i Verdaguer (Palma,
Mallorca, 27 d'abril de 1947 :
Aigo, vos
demanam, aigo
i vós, senyor,
mos dau vent
i mos girau ses
espatlles
i fais com qui
no mos sent.
A s'hort sa
terra és eixuta,
s'ha mort tot
el que hem sembrat,
es tarongers
s'han 'secat,
es blat és mort
i no és nat.
Abans, senyor,
éreu flors,
ara, senyor,
sols sou cards.
Abans, senyor,
éreu amor,
ara s'amor s'ha
assecat.
Abans, senyor,
éreu horts,
ara, senyor,
pols i vent.
Abans, senyor,
éreu gent,
i ara, on és,
on és sa gent?
En aquest
enllaç la podreu escoltar.
https://www.youtube.com/watch?v=pIMu4k_byqY
Havia anat a
Terrassa per veure fins és veritat que es poden posar soles noves a les botes
de muntanya, tinc unes Salomon que em costaven 180€, i que han
resultat una estafa – una més, de les que perpetren les empreses sobre els
consumidors amb el silenci, quan no la complicitat de les Administracions
públiques.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/salomon-i-lobsolencencia-programada.html
Lliurava les
meves botes a RESOLARGRIP que tenen parada al Mercat de la Independència:
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/03/mercat-de-la-independencia-terrassa.html
A la sortida
retratava – sortosament encara continua dempeus - la Casa Joaquim Creixa Argemí, de la QUE llegia
a : https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28096
Edifici entre
mitgeres, d'una planta amb soterrani. La façana que dona al carrer és simètrica
i presenta tres obertures verticals protegides per guardapols lligats entre
ells. Al mig hi ha el portal i als costats hi ha dos finestrals amb barana de
ferro que es corresponen amb les obertures del semisoterrani i que estan
separades per una línia d'imposta.
Remat superior
està format per una cornisa decorada amb motius florals i una barana de gelosia
amb llenguatge goticista.
Se’n ha escrit
forçà d’aquesta casa :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/05/casa-joaquim-freixa-argemi-de-terrassa.html
https://arquiterrassa.wordpress.com/2016/08/29/la-otra-casa-freixa/
Per descomptat
menys, molt menys que de la Masia Freixa , un edifici modernista de la ciutat
de Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a
la masia, ubicat al barri de Ca n'Aurell.
Construïda el
1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada
entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar
en la residència familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa Argemi .
L'arquitecte la
va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva
estructura d'arcs i voltes d'inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc,
d'on sobresurt una alta torre.
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/11/la-torre-freixa-mal-dita-masia-el.html
Ja nissagues
que FAN, i altres que DESFAN, els Freixa
Argemí pertanyen per mèrits propis al primer grup. NO faré llista del segon
grup, no sóc terrassenc i segur que me’n deixaria molts, oi?.
A la tornada escoltava la sentència dictada contra Laura Borràs i Castanyer (Barcelona, 5 d’octubre de 1970)
https://www.vilaweb.cat/noticies/sentencia-laura-borras-condemna-preso-inhabilitacio/
I em venia al cap el darrer “ parte “ de guerra dels feixistes ; cautivo y desarmado en pueblo catalan, alcanzados los ultimos objetivos, se impone la paz
Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) cantava un fet incontestable, almenys des de 1714, “ de vegades la pau, no és més que por “.
https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks
Els corifeus feixistes ja demanaven la retirada de l’escó de la Laura Borràs i Castanyer, malgrat que la sentencia no és ferma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada