Trobava una fotografia del Frederic
Bordas i Altarriba - ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i traspàs a l'email castellardiari@gmail.com - , datada l’any 1908, de la Torre
de Santa Margarida, aixecada a darreries del segle XIX, quan Sant Julià de Vilatorta es
convertí en centre d'estiueig.
.jpg)
En podeu veure una perspectiva diferent
a:
https://hemerotecadigital.bne.es/hd/viewer?oid=0001391431&page=12
Malgrat trobar-se més a prop del poble de Sant Julià de Vilatorta, la Torre de Santa Margarida, pertany al municipi de Calldetenes.
Sebastián Pascual de Bofarull (
Barcelona, 21 de agosto de 1851+ Barcelona 15 de marzo de 1913 ) , la seva
esposa Isidra Pons Serra (Barcelona,
19.11.1869 + Barcelona, 15.01.1932) , Marquesa de Villota de San Martín (titulo
Pontificio) tenien amistat amb
l'arquitecte Enric Sagnier Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de
març de 1858 – 1 de setembre de 1931), títol nobiliari pontifici creat l’any 1923 pel papa Pius XI , i aquesta circumstancia
explica que convertís en l'autor de la casa.
El 1890 es va construir el cos principal i la torre de secció rectangular.
El 1895 s'hi va afegir la torre circular i la terrassa.
Malgrat que es tractava d'una torre d'estiueig, la família va mantenir
llaços estrets amb la població de la zona. Una de les capelles de l'església de
Sant Julià de Vilatorta va ser donació seva. També una de les campanes de
l'església de la Mercè de Calldetenes, que duu el nom de "Maria
Isidra", fou donació seva.
No tinc clara la certesa de l’afirmació “ de forma paral·lela, la família
va adquirir uns terrenys al terme de Santa Eugènia de Berga i va aixecar una
casa idèntica a Santa Margarida, anomenada Sala d'Heures, que va ser donada a
una de les filles de la família".
L’ Ignacio Fontcuberta Sentmenat ( 1872 + Barcelona , 24 de marzo de 1946 -)
es va casar amb María del Carmen Pascual Pons 1879-1971), i segons les dades
que trobàvem a :
https://www.catalunya.com/santa-eugenia-de-berga-2-1-82460(imatges:album)
Ell va ser el promotor entre els 1930
i el 1934, del casal de Sala-d'heures, obra que encarregava a l’arquitecte Pere
Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962),
El casal modern de Sala-d'heures és de tipus neoromànic, i es va construir cap als anys 1930/1934 , al lloc que ocupava l'antic casal medieval.
Disposa d'una
capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, que guarda avui el cos de santa
Amància, que es conservava anteriorment a la capella de Sant Joan d'Heure.
Sens dubte, un dels moments durant els quals la família estigué més
vinculada a Calldetenes fou durant els anys que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes
encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,
episodi que la historiografia feixista denomina “la Guerra Civil (1936-1939)”.
La família va fugir de Barcelona per refugiar-se a la casa durant els
primers anys. Durant el conflicte bèl·lic , la casa fou confiscada pel govern
republicà, i hagueren de tornar a buscar refugi.
El comandament militar republicà es va instal·lar a Sala d'Heures, obra de
l’arquitecte Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7
de maig de 1962), i la tropa va ocupar la torre de Santa Margarita. Amb la
victòria dels sediciosos i fetes les “ purgues” que van considerar necessàries , la família va tornar a recuperar la casa.
Les darreres èpoques s'han fet obres de consolidació i s'ha procurat la
conservació de l'edifici.
Ens agradarà tenir noticia de l’advocació de la capella que es qualifica de
“ privada” a l’email castellardiari@gmail.com
, i si fos possible – els miracles existeixen – rebre’n imatges fotogràfiques a
l’email castellardiari@gmail.com
https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-santa-margarida-0
https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-sala-dheures
Expliquem sempre que uns dels objectius – assolits en gran mesura – per la
dictadura franquista en l’àmbit del Patrimoni Històric i/o Artístic de Catalunya, era fer desaparèixer – quan fos possible
- els element físics. En aquesta tasca
van excel·lir alcaldes d’arreu de Catalunya, i quan no eliminar qualsevol
rastre documental. El principi que s’aplicava
– i s’aplica encara avui – és simple, el que és dolent per Catalunya és bo
per España, i malauradament aquesta estupidesa
es defensa encara des dels mal dits “ Partits Constitucionalistes “
https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-i-santa-amancia-de-sala-dheures
https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-baptista-de-sala-dheures
Que la Marededéu del Roser, Santa Amancia i sant Joan Baptista, elevin la
nostra pregària a l‘Altíssim, Senyor,
Allibera el teu poble !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada