ESGLÉSIA D’ALL, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. ISÒVOL LA CERDANYA

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de l’església  parroquial  d’All,  advocada a la Marededéu,  al terme d’Isòvol   que surt esmentada  per primera vegada  en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, en un  document escrit l’any 819 , que segurament   però, fou redactat  més tard, a finals dels segle X.

Gràcies als treballs arqueològics duts a terme l’any 2003 es va poder constatar  l’existència de les restes d’un absis anterior a l’església romànica existent, construït en planta de ferradura, i sobre la qual s’assenta l’estructura de l’absis de l’església romànica del segle XII.  Per les característiques de l’estructura en ferradura es considera  que es tractaria de les restes d’una antiga església del segle X . D’aquesta església només se’n conserva la part de la capçalera.

És un edifici construït al segle XII d’una sola nau de tres trams, capçada a llevant per un absis semicircular. La planta de la nau és trapezoïdal i s’eixampla cap a l’absis. Originalment  devia estar coberta amb volta de canó però amb posterioritat, es van fer obres a principis del segle XV, va ser substituïda per un embigat de fusta.  Al costat nord té unes capelles adossades afegides tardanament.

 

Està edificat amb carreus de pedra gris i vermella.  L’absis presenta a l’exterior una finestra adovellada  i un fris sostingut  de petites  mènsules algunes encara visibles.   A la part sud-est de l’església es troba el campanar  de planta quadrada amb arcs de mig punt. 

 

La part més destacada  de l’església és la bella portalada de migdia que pertany a la primera meitat del segle XIII. Està composta de tres arquivoltes i decorada amb motius escultòrics vegetals i humans. La segona arcada és sostinguda per columnes amb  els capitells i les bases esculpides amb escenes; l’arquivolta interior està decorada amb boles i  la central reposa sobre dos capitells amb escultures que representen personatges.  El conjunt està emmarcat sota un guardapols horitzontal

 

Durant el procés d’ intervenció arqueològica es van repicar  les parets de l’absis i la cúpula  i es van posar al descobert restes de pintures romàniques de temàtica molt senzilla però força ben conservades. 

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

Les pintures imiten un carreuat combinant el color vermell i negre, corresponen al segle XIII i devien formar part del mateix projecte constructiu de l’església romànica encara existent. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserven dues talles procedents de l’església, una  Majestat  del s. XIV i la talla de la Verge de l’All , obra  en fusta policromada al tremp amb relleus d’estuc i restes de full d’estany colrat datada cap el 1200. 

 Al juliol del 2009 la reproducció de la imatge de la Mare de Déu d’All va tornar a presidir l’església de Santa Maria.

https://www.museunacional.cat/ca/colleccio/mare-de-deu-dall/anonim/015917-000

Ens agradarà rebre els Goigs que es canten en aquesta església a l’email castellardiari@gmail.com

El títol “ Marededéu “ és un dogma de l’Església catòlica  reconegut  solemnement al Concili d'Efes de l’any 431. En llengua catalana és el normatiu per referir-se a Maria, en altres llengües s’admet la forma “ Santa “, que entenem pretén menystenir la seva importància cabdal, i alhora palesa clarament els  valors masclistes d'aquella  cultura . La permanència almenys des de 1714 en terres catalanes, ha provocat que en molts casos s’admetés com a normal aquesta forma herètica.  L’Església al llarg de la seva existència ha reconegut i reconeix poques santes, dit això, i amb tots els respectes,  TOTES ELLES  son prescindibles, no però, la Marededéu, oi?.

Que la Marededéu, i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.