martes, 31 de octubre de 2023

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DE LA PIETAT D’ARBÚCIES I ALTRES OBRES DE L’ARQUITECTE BARTOMEU LLONGUERAS GALÍ. LA SELVA

 

La capella de la Marededéu de la Pietat , al veïnat de Magnnes, a  Arbúcies, comarca de la  Selva, és obra de l’arquitecte Bartomeu Llongueras i Galí (Terrassa, Vallès Occidental, 1906 — Barcelona, 1994), el 20 d'agost de 1944 es va col·locar la primera pedra i les obres varen durar set anys. El bisbe Josep Cartañà Inglés (Vilavert, Tarragona, 13 de setembre de 1875-Gerona, 1 d’agost de 1963 ) – al que se li pot retreure haver signat la Carta Colectiva del Episcopado Español en favor dels revoltats feixistes encapçalats el general Franco -  va beneir la capella el 22 de setembre de 1951.

La capella de la Pietat és un edifici de planta de creu grega amb diverses dependències adossades. De la façana principal, cal destacar la porxada amb cinc arcs de mig punt sostinguda per columnes clàssiques, amb capitells decorats, i volta d'aresta romana. La porta central està emmarcada en pedra amb arc de mig punt i és de fusta treballada. Per damunt del porxo hi ha un petit cos amb teulada a dos vessants i acabat amb un frontó, a la paret hi ha una fornícula de pedra amb la imatge de la verge de la Pietat i Crist als braços. Per darrere d'aquest, la nau central també acaba amb un frontó molt més gran. El punt mig de l'església, el creuer, està cobert per una cúpula en el tambor de la qual hi ha petites obertures circulars que donen llum al temple, així com la rosassa de la façana posterior i les altres dues als extrems de la nau transversal. Damunt la cúpula s'aixeca una petita torreta circular, una llanterna, de vidre blau i blanc, que també dona llum a l'interior.


Fotografia. Carles Gorini Santo

A l'interior, l'estructura de creu grega és molt clara, es tracta d'una nau amb un creuer molt marcat i presbiteri prolongat a fi de donar lloc al cambril. Hi ha també el cor, als peus de la capella, amb una barana d'obra. Les parets estan pintades de blanc i els detalls ornamentals com pilastres, capitells, motllures, cornises i petits relleus com caps d'angelets o motius florals, són ressaltats amb un to vermellós.


Fotografia. Carles Gorini Santo

Pel que fa a la decoració, la imatge de la Pietat presideix l'església, situada al fons de la nau, dins el cambril des del qual s'hi accedeix a través d'unes escales a banda i banda de l'altar major. La Verge es troba elevada i emmarcada per una estructura de pilastres i frontó daurada. L'escultura feta en talla és obra de l'escultor barceloní Rafael Solanich Bàlius ( Barcelona, 3 de setembre de 1895 + 9 de novembre de 1990)  realitzada l'any 1942.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/09/goigs-la-mare-de-deu-de-la-pietat.html

A les parets de l'església hi ha petits mosaics en ceràmica de reflexos metàl·lics, que representen diverses escenes de la vida de Crist i la Verge. Estan flanquejades per dos gerros en relleu, com si decoressin el damunt d'una porta simulada, amb cornisa i mènsules allargades. Aquestes majòliques que ornen l'interior de la capella són d'autor desconegut. En total hi ha vuit escenes: 1. Simeó anuncia a Maria que una espasa travessera el seu cor (Lc 2, 35); 2. Fugida de Maria a Egipte per salvar el nen Jesús d'Herodes (Mt 2, 13-14); 3. Maria i Josep cerquen Jesús que els ha deixat per quedar-se al temple (Lc 2, 48-50); 4. Jesús pujant al calvari, troba la seva mare; 5. Mari al peu de la creu on morí el seu Fill (Jn 19, 25-27); 6. Soledat de Maria després de la sepultura de Jesús; 7. Troballa, segons la tradició, de la imatge de la Pietat; i 8. Culte constant a la capella. Jaume Marquès Casanovas (Sant Martí Vell, Madremanya, Gironès, 24 de juliol de 1906 - Girona, 11 de setembre de 1992) havia escrit per cada majòlica una explicació en quatre hexàmetres llatins que havia de figurar als espais reservats, emmarcats per motllures decorades, sota de cada una de les representacions.

De l'altar major són notables els relleus en alabastre que representen moments del culte eucarístic, obra de l'escultor Gabriel Alabert i Bosque (Barcelona, 1916 – Sant Esteve de Palautordera, 2003), que daten igualment del 1956.

Obra de l‘arquitecte Bartomeu Llongueras i Galí (Terrassa, Vallès Occidental, 1906 — Barcelona, 1994) era també l’edifici del  carrer Camprodon, 28,  al veïnat de la Carretera a  Arbúcies, comarca de la  Selva,  un  edifici de tres plantes i golfes, entre mitgeres, situat al centre del carrer principal del poble, que va ser la seu de l'entitat d'estalvi "La Caixa", construït als anys seixanta.


La façana principal segueix l'estil neoclàssic, de línies rectes, i elements decoratius com el frontó de la cornisa que corona l'edifici, o els esgrafiats de les parets. A la planta baixa, hi ha una porta principal al centre, més ampla, que dona accés a les oficines de l'entitat bancària, està emmarcada amb pedra i porta un escut al capdamunt amb unes inicials en relleu, semblen ser una "C" i una "X". A cada costat de la porta hi ha dues obertures més, de les quals, tres són aparadors o vidrieres, i la de l'extrem dret és l'entrada als pisos superiors. Cal dir que el logotip de "La Caixa" està present a cada obertura, fins i tot flanquejant la porta d'entrada en una mena de cartellera de fusta, també amb frontó.

El primer pis és el més rellevant, amb un balcó i un senzill frontó triangular al centre. Les quatre finestres restants són rectangulars, també amb una barana de ferro a l'ampit i amb trencaaigües, emmarcades en pedra. Pel que fa a la segona planta, és més senzilla, amb quatre obertures quadrangulars també emmarcades en pedra. Cal destacar les golfes, amb petites finestres ovalades, i sobretot, l'escut emmarcat pel frontó, al capdamunt de l'edifici, on es llegeix " Caja de Pensiones para la vejez y ahorros". La cornisa és motllurada.

El parament és de pedra a la planta baixa, i arrebossat, pintat i esgrafiat als pisos superiors, tret de les quatre línies verticals de carreus de pedra ben tallada, semblant pilastres, que limiten els tres cossos,

Ens agradarà  rebre imatges actuals de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com , i tenir noticia de l’autor de la decoració d'esgrafiats de la paret, que  representa diverses escenes i personatges, així com elements florals i vegetals. Són dibuixos blancs damunt el color rosat de la façana.

De la que fou benemèrita entitat d’estalvi, i de la resta de Caixes de Catalunya,  no en queda més que l'enyorança i la infinita rancúnia al Reino de España

 Que la Marededéu   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!


 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

lunes, 30 de octubre de 2023

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA I SANT JOSEP. BARCELONA

 

Patrimoni Gencat en diu ; L'església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep, coneguda popularment com els Josepets de Gràcia, va ser construïda entre el 1658 i el 1687 i projectada per fra Josep de la Concepció  (Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690), . Actualment, és l'únic edifici conservat de l'antic convent dels carmelites descalços de Santa Maria de Gràcia.

 


Aquest temple es localitza a la plaça de Lesseps del districte de Gràcia, a la ciutat de Barcelona. La seva disposició actual a sobre d'una mena de basament -conseqüència de la reforma urbanística de la zona- fa d'aquest edifici un dels més emblemàtics i representatius de la zona.

 


L'església dels Josepets es configura com un temple de nau única, amb volta de canó amb llunetes, nàrtex sota el cor i cúpula al transsepte. Entre els contraforts hi ha situades les capelles laterals, intercomunicades entre elles i cobertes amb cúpules dotades de lluerna.


Pel que fa a la façana, la seva composició formal i estilística s'emmarca dins de les directrius estilístiques de l'ordre dels carmelites així com del període històric en què va ser projectada. Aquest frontis principal està obert a la Plaça Lesseps i sobre elevat respecte de la cota de circulació gràcies a un gran basament esglaonat; disposa d'una composició tripartida emmarcada per contraforts i amb frontó triangular central.


Tot i les reformes realitzades a l'edifici, la planta baixa de la façana disposa actualment de cinc portes de dissemblant mida. Les de major alçària es disposen als trams laterals i al tram central, tot quedant aquesta darrera emmarcada per les dues obertures més petites. Es pot observar com les portes laterals que veiem avui dia no es corresponen amb les obertures del projecte arquitectònic original sinó que, aquestes són obra d'una reforma posterior.


Sobre de la portalada central es disposen dos escuts que flanquegen la fornícula central on es disposa una escultura feta en pedra. A la clau de l'arc de la portalada d'entrada al temple se situa un rellotge solar. A sobre de la dita fornícula i delimitada per una cornisa de pedra, s'obre una finestra que com les rosasses medievals, dona il·luminació a la nau del temple.


Actualment, el parament de la façana es troba revestit per una capa d'arrebossat pictòric de color ocre clar que imita carreus ben escurats, de tal forma que només es conserva vist la pedra emprada en les obertures, els contraforts i els cornisaments.

https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02grac.htm

https://beteve.cat/va-passar-aqui/esglesia-dels-josepets/

https://bibliotecaepiscopalbcn.org/web2/wp-content/uploads/2020/11/2008-El-martiri-dels-temples-a-la-diocesi-de-Barcelona-1936-1939.pdf

https://www.travesseradedalt.barcelona/llocs-emblematics/esglesia-els-josepets/

https://totbarcelona.blogspot.com/2010/09/antes-y-despues-iglesia-dels-josepets.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/01/goigs-la-mare-de-deu-de-gracia-en.html


En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes  encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República ,  aquest antic temple, que havia estat església d’un convent de Carmelites, anomenats popularment “els Josepets”, fou cremat.


La volta de la nau central s’esfondrà, però quedaren dempeus les parets mestres.


Les voltes i cobertes de la cúpula central i dels tres trams curts del creuer van romandre al seu lloc, tot i que greument deteriorats. La sagristia, la capella del Santíssim, i la casa rectoral, que formant un conjunt amb el temple tenien estructures independents, foren totalment destruïts.


 De l’arxiu parroquial només es pogueren salvar alguns llibres sagramentals, tot i que a causa de la humitat del lloc en què foren amagats, són poc utilitzables pel seu mal estat de conservació.


El vendaval de la persecució s'enduia la vida de  Mn. Josep Vich, ecònom, que  fou afusellat.


Amb la victòria del sediciosos , inicià la reconstrucció del temple Mn. Enric Sacasas, i la continuà Mn. Lluís Sitjà que dirigí la parròquia com a rector.


Fins el 1957 dirigí les obres l’arquitecte Joaquim Porqueras Banyeres ( Lleida, 11.12.1893 + · Barcelona - 21.05.1978 )  , i després Jordi Figueras Anmella, del que ens agradarà tenir noticia del lloc i data de naixement i si fos el cas de traspàs a l'email castellardiari@gmail.com .


El 1940 es restaurà el culte en aquesta església, cessant la utilització d’un magatzem com a església provisional.


El 1942 s’inauguraren la capella de Montserrat, la sagristia i el baptisteri.


Des de 1945 a 1956 es reconstruïren set altars.


 El 1958 s’habilità un antic cementiri dels frares carmelites com a cripta-capella amb capacitat per unes cent cinquanta persones i amb porta directa al carrer.


L’any 1995 fou reconstruïda la façana amb una subvenció de l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut del Paisatge Urbà i la Delegació Diocesana del Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Barcelona.

Que la Marededéu, Sant Josep    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

domingo, 29 de octubre de 2023

ESTACIÓ DE BADALONA DE LA LÍNIA BARCELONA-MATARÓ-MAÇANET


Patrimoni Gencat ,  li dedica una  descripció “ telegràfica “;edifici de tres plantes amb un porxo de ferro. Té un pavelló independent de lavabos.

D'imatge classicitzant, amb maons estucats a la façana, distingia les estacions de la línia de ferrocarril M.Z.A. a la zona.

https://geoportal.badalona.cat/badalona/Doc/F-2.pdf

Trobava més dades ; l'estació de  Badalona entrà en servei el 28 d'octubre de 1848, quan es va obrir el ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de la península Ibèrica.  “ Iberica “, inclou Portugal, altrament es diu  “ el REINO “

La iniciativa de la construcció de la línia va ser de l'empresari mataroní Miquel Biada i Bunyol (Mataró, 1789 – Mataró, 1848) per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.

La línia va ser construïda en la seva totalitat per capital privat, meitat català i meitat anglès, després de constituir-se el 1845 la Compañía del Camino de Hierro de Barcelona a Mataró

Inicialment les obres van comptar amb el vistiplau de l'Ajuntament de Badalona, la seva construcció va comptar però,  amb una forta oposició, especialment del sector pesquer, que veia perillar les seves activitats a la platja, sobretot per l’ocupa  previsible  d'un lloc on deixar i protegir les barques. Els pescadors van sabotejar diverses vegades les obres: apedregaven els peons i a la nit desfeien la feina feta durant el dia. Fins i tot després de la seva inauguració, l'oposició va continuar i s'apedregava els maquinistes, aprofitant que conduïen els combois sense cap mena de protecció. Les autoritats locals va amenaçar amb càstigs severs els infractors, finalment van ser els maquinistes —en la seva majoria anglesos— però,  els que van trobar la solució llençant monedes de poc valor quan passaven per Badalona per tal de distreure els agressors.

Durant la construcció l'Ajuntament també  va mostrar la seva disconformitat, adduint que l'empresa estava construint la via seguint un traçat diferent al que s'havia presentat quan es van demanar els permisos. En opinió del consistori, la via s'havia acabat fent molt a prop de l'aigua per estalviar-se diners en les indemnitzacions dels propietaris afectats per la construcció de la infraestructura.

 D'altra banda, es va construir un baixador, una estació de segon ordre, que va estar en servei fins a l'any 1899, quan es va construir l'actual estació seguint el projecte de l'arquitecte Salvador Soteras i Taberner (Madrid, 1874[1] - 25 de març de 1925) , de les seves obres modernistes sobresurten la casa Miquel Ibarz, erròniament coneguda com a casa Clapés, al c/ Diputació, 248 de Barcelona (1901-1904), i a Terrassa la casa Soteras, c/ Sant Jaume, 26, (1909), també era obra seva el Círculo Ecuestre del Passeig de Gràcia 38, realitzada en col·laboració amb amb l’arquitecte  Fèlix de Azúa de Pastors ( Barcelona 1874 – 1939 )

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/salvador-soteras-i-taberner

https://www.arquitectes.cat/ca/catalogacio-arxitectura-salvador-soteras-taberner

La nova estació seguia un model estàndard, que formalitzava la imatge pública de la companyia del ferrocarril. Paral·lelament, durant aquest aquest període es va ampliar l'estació amb altres construccions destinades a facilitat el transport de mercaderies i es va construir una segona via.

Malgrat els inconvenients que va provocar durant els primers temps, la línia va ser un èxit des del moment de la seva inauguració. En un any va transportar 675.828 passatgers i va recaptar un total de 803.705 pessetes. A més, va esdevenir motor de desenvolupament industrial i comercial per a Badalona, gràcies a l'excel·lent via de comunicació que suposava la infraestructura que es va convertir en una forma d'atracció de tota mena d'indústries les quals s'instal·laven vora la línia fèrria. Relativament en pocs anys Badalona es va convertir en un dels principals centres industrials de l'estat. La via del tren també es va convertir en una línia separadora entre la platja i el passeig marítim, durant molts anys l'únic, perquè les tanques protectores es van col·locar molt després.

El 28 d'octubre de 1948, durant la celebració del centenari de la inauguració de la via, va arribar a l'estació el primer tren elèctric.


sábado, 28 de octubre de 2023

ERMITA DE SANTA LLÚCIA DE PERVES. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇA SOBIRANA.

 De l’ermita  de Santa Llúcia de Perves, com és mal costum en diuen a Patrimoni Gencat; petit edifici d'una nau, encastada al desnivell topogràfic.

Té una senzilla porta d'accés amb dues espitlleres laterals i un òcul a sobre. La coberta és a dues vessants.

Es troba al costat de la carretera del port de Perves.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16130

Hi ha altres noticies, dissortadament negatives però : 

https://raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/111396/269543

Els fets van tenir lloc a principis dels anys vuitanta. Els lladres van actuar probablement de nit, van aparcar el vehicle en una petita explanada vora la carretera N-260, passat el poble de Perves i des d’allà es van desplaçar a peu fins a l’ermita i, forçant-ne el pany, van accedir a l’interior. 

Ningú no es va adonar del robatori fins dies després, ja que l’ermita està situada a uns 150 metres del poble de Perves, no es visitava a diari i només s’hi solia oficiar una missa a l’any.

 Els autors dels fets es van endur dues talles de fusta barroques corresponents a Santa Llúcia i Sant Sebastià, així com un petit retaule de cronologia indeterminada.

 La  imatge  de  Santa  Llúcia  presentava  un  forat  de  bala  a  l’ull que li va provocar un milicià durant els disturbis del juliol de 1936. 

S’explica que aquell mateix soldat va perdre la vista poc després en un accident automobilístic al peu del port de Perves, davant de la població del Xerallo.


Fotografies de l’Albert Esteves Castro (Barcelona, 1958

El topònim té una etimologia  clara: VILLAS PÈRVIAS '[redol de] masies travessades per un camí, ço que és cabalment la descripció d'aquest llogaret, com sigui que l'estrada romana ja hi havia de passar, ni més ni menys com ara, per entre les cases del lloc. 

El Déu d'aquella època era venjatiu, no dono cap versemblança  a l'acció/reacció, aleshores i ara, en massa ocasions, l'Església/empresa va per un costat, i Déu - sortosament - per un altre.  

 Que Santa Llúcia  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis,   kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia. 

viernes, 27 de octubre de 2023

ESCOLA D’ESPONELLA, DEDICADA A UN DELS BARONS CARLES DE FORTUNY. PLA DE L’ESTANY

Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

Carles de Fortuny i de Miralles (Barcelona, 1872 – 1931, fou el III Baró d’Esponella, i amb el mateix nom, el V Barò, Carles de Fortuny i Cucurny, ens agradarà saber a l’email castellardiari@gmail.com a quin d’ambdós es dedicava l’escola.

De la història de l’escola no en diuen res a :

https://agora.xtec.cat/esc-esponella/lescola/historia/

Tampoc els del C.O.A.C Girona que fan referència a un únic element a Esponellà :

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=&registre=&adreca=&poblacio=Esponella

El Francesc Pardàs i Grau, responsable de l'arxiu municipal d'Esponellà,  em feia arribar una imatge de l’escola d'Esponellà, del dia de la seva inauguració l’any 1944. 

L’arquitecte Francesc Figueras de Ameller (Banyoles, 1902-1992) fou l’autor del projecte tècnic de l’edifici, i autor també de l’Altar Major i del de la Candelera de la parròquia dedicada a Sant Cebrià d'Esponellà als anys 1940.


M’explica que continua actiu en l’actualitat, havent estat reformat per a adequar-lo a les necessitats de l'escolaritat actual. 


El meu infinit agraïment al Francesc Pardàs i Grau.

Pensem que fora adequat, que si mes, l’escola incorpori aquesta informació a la seva” història”, oi?.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL VILERT.  ESPONELLÀ.    L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/01/in-memoriam-de-lescola-del-vilert.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE CENTENYS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESPONELLÀ.  EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/in-memoriam-de-lescola-publica-de_13.html

ESCOLA D’ESPONELLA, DEDICADA A UN DELS BARONS CARLES DE FORTUNY.  PLA DE L’ESTANY 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/10/escola-desponella-dedicada-un-dels.html

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari, , les imatges i dades que hem anat recollint al llarg dels anys podran ser incorporades lliurement


jueves, 26 de octubre de 2023

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MALPÀS, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÇÁ SOBIRANA.

 

No en diuen gaire cosa a Patrimoni Gencat, com escrivíem suara, la Ribagorça, els Pallars,  estan prop de Déu, i dissortadament lluny, MOLT lluny, de Barcelona  i/o Madrid.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16109


Llegia de l’església de Malpàs, advocada  a l’apòstol Sant Pere; edifici d’una sola nau coberta amb voltes d’aresta, acompanyada de dos passadissos laterals, separats de la nau per arcs de mig punt i capçada per un absis rectangular.


El seu portal dovellat en arc de mig punt té cinc grades al seu peu i un ràfec de doble vessant al seu damunt.

Al mig de la façana frontal trobem un òcul, coronat per una cornisa angular.

Tots els murs mostren paraments de maçoneria amb carreus irregulars.

Campanar coetani al temple, de planta quadrada, sobresurt de la teulada de l’església amb dos pisos de finestres d’arc de mig punt.

Coronat per una coberta piramidal de teules aràbigues amb creu al cim.

https://visitaelpontdesuert.com/sant-pere-malpas/

Quan al topònim; el Malpàs ribagorçà es troba en els rostos pendents de la gran serra que acaba amb els Pics d'Erta i Cervi: mal pas de veres

Que l'apòstol Sant Pere    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels armenis,   kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia. 

miércoles, 25 de octubre de 2023

CASA CARMEN SECANELLA MERCADER. SITGES. EL GARRAF

 

Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació. 

l’Assumpta Figueras Viñas, publica una fotografia, d’un rellotge de sol,datat l’any 1925, en una casa de Sitges, que no identifica.



Això-  en aquests moments en que  encara estic recuperant-me – m’estimula a fer recerca, i  trobava que  l’arquitecte Albert Carbó Pompidó(1893-1950) es casava  l’any  1920 amb Carmen Sacanella Mercader (1894-1977),filla de l’eminent el doctor Emili Sacanella i Vidal (Tortosa, Baix Ebre, 1860 — Sitges, Garraf, 1931). El casament va ser un esdeveniment social, ja que entre els padrins hi havia els arquitectes Antoni Puig i Gairalt per part del nuvi, i Bonaventura Bassegoda per la núvia. Aquell any Albert Carbó Pompidó va ser un dels arquitectes que van presentar projecte de xalet al concurs organitzat per Parcs i Edificacions a les Galeries Laietanes. El seu xalet, realitzat juntament amb el dissenyador de jardins Antoni Rigol -  pensem que en realitat va ser l’Artur RIGOL I RIBA (  Capellades (Anoia), 1898 – Barcelona, 10 de desembre de 1934)  https://jardinsijardiners.iec.cat/rigol-i-riba-artur-2/  - , tenia el nom de la seva dona, essent un dels nou projectes guardonats.

L’Albert Carbó Pompidó va ser l'encarregat de realitzar el nou projecte del  seu sogre,  el doctor Emili Sacanella i Vidal (Tortosa, Baix Ebre, 1860 — Sitges, Garraf, 1931), edificant un xalet a l'Avinguda Sofia, projecte que va ser aprovat per l'Ajuntament de Sitges a finals de gener de 1925.

La descripció del Mapa de Patrimoni ens diu ; edifici aïllat estructurat en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, amb una torre de tres nivells situada a l'angle nord occidental de l'immoble que, malgrat estar concebut amb l'aparença externa d'un habitatge unifamiliar, alberga dues vivendes.



Totes les cobertes estan fetes a base de teules, conformant vessants compostes.

A la façana que afronta a l'avinguda Sofia es pot observar un rellotge de sol amb la data de 1925 inscrita, situat a nivell de la primera planta. A la mateixa façana i a nivell de la primera planta hi destaca una galeria formada per uns pilars de pedra de secció rectangular, amb una línia d'imposta d'on arrenquen uns arcs rebaixats que conformen dita galeria. És característica la torre de l'angle, amb tres obertures idèntiques per a cada frontis: i un balcó ampitador coronat amb una llinda en forma d'arc de mig punt, flanquejat per dues finestres quadrades i motllurades. Part dels brancals dels balcons són pilars de secció quadrada de pedra.

Són característics també els ràfecs de les vessants de les teulades, fets a base de diverses filades de maó de cantell combinant amb filades de teula. El revestiment de les façanes és senzill, a base d'un arrebossat simple rústic.

Pel que fa a la seva distribució interna, a la planta baixa, un cop superat el porxo, s'inicia un vestíbul en el que se situa la porta que comunica amb el menjador i la sala d'estar; a la part posterior s'ubica la cuina i els serveis. Al primer pis s'identifica un bany i un servei, així com quatre dormitoris.

El doctor Emilio Sacanella i Vidal, va tenir una llarga relació amb Sitges, on lliurava l’ànima al Senyor, el dia 8 de maig de 1931 als 70 anys víctima d’un càncer de pròstata, especialitat del que ell n’era un gran especialista. La seva esposa, Teresa Mercader Sacanella, va morir a Barcelona el dia 19 de juliol de 1934.

La parella estava enterrada al panteó familiar que tenen al cementiri municipal de Sitges.

Ha darreries dels  anys seixanta del segle XX, el xalet San Telmo del Dr. Sacanella va ser enderrocat, i al seu lloc s'hi va construir un edifici modern.

Un dels nebots de la Teresa Mercader Sacanella ,  el Ramon Mercader del Rio (Barcelona, 7 de febrer de 1913- L’Habana, Cuba, 19 d’octubre de 1978), va ser conegut durant anys amb les identitats falses de Jacques Mornard o Franck Jacson.

Ramon Mercader del Rio, ha passat als llibres d’història mundial per ser la persona que  el 21 d’agost de 1940 va assassinar al polític revolucionari rus León Trotsky ​, Lev Davídovich Bronstein (Yánovka, Ucrania, 27 d’octubre / 8 de novembre de 1879  + ciutat Mexicana de Coyoacán, 21 de agosto de 1940)

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=952

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/emili-sacanella-i-vidal

https://www.elsolieltemps.com/php/cataleg/cataleg_fitxa.php?cataleg_ID=548&cataleg_PAIS=Catalunya&cataleg_ZONA=Garraf&ordre=poblacio&idioma=castellano

https://criticartt.blogspot.com/2019/03/la-casa-del-doctor-sacanella-sitges.html

https://www.visitsitges.com/ruta-de-las-casas-singulares/

El rellotge que retratava  l’Assumpta Figueras Viñas, m’ha permès passar unes hores delicioses del matí del 24.10.2023, al carrer el dia és ventós, i lluny de nosaltres continua dissortadament “ la monotonia criminal”  arreu del mon.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans ,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

 

martes, 24 de octubre de 2023

IN MEMORIAM. RESTAURANT LA FONT DEL LLEÓ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

  

El restaurant La Font del Lleó es va inaugurar l’any 1927 per part de Jaume Balet i Viñas ( + 1929 )  en una part de la finca de Santa Caterina, també coneguda com a Torre Güell. El disseny dels jardins el faria l’arquitecte Nicolás María Rubió Tudurí (Mahón, 5 de febrer de 1891 - Barcelona, 4 de maig de 1981). Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email castellardiari@gmail.com

 


 Estava ubicat al barri de Pedralbes de Barcelona, al carrer que avui porta el seu nom, un nom provinent d’un lleó de pedra que sostenia un escut del qual brollava una font, popularment coneguda com La Font del Lleó. Aquest restaurant va portar molta vida a una zona, que en aquells temps estava a les afores de la ciutat i on s’hi començaven a establir metges i empresaris.

Tots aquests restaurants van perdre les seves estrelles l’any 1939, coincidint amb la victòria   de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, conra el govern LEGÍTM i DEMOCRÀTIC  de la II República, el terme  “guerra civil “  l’encunyaven els historiadors feixistes, i l’església catòlica que s’afegia de forma entusiasta  a la dictadura del general Franco,  i afegia  CRUZADA, això en bona part explica l’actual laïcisme

 La guia Michelin d’Espanya no es va tornar a editar fins l’any 1952 i fins al 1974 no va tornar-hi a haver un restaurant estrellat a Barcelona.

 Em deia el Valenti Pons Toujouse que Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 5 d'agost de 1893 - Barcelona 1993) en fou l'arquitecte els anys 1923/27 , i Santiago Marco i Urrútia (Tarragona1885-Barcelona1949) com a decorador. Santiago Marco va dirigí les obres d'adaptació i decoració del Parlament de Catalunya, coordinades pel conseller de Governació, Josep Tarradellas i inaugurades el desembre de 1932.

lunes, 23 de octubre de 2023

IN MEMORIAM. MAS LA MORENETA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT. MONTMELÓ. EL VALLÈS ORIENTAL

 

Llegia del Mas la Moreneta de Montmeló a Patrimoni Gencat; edifici aïllat de planta rectangular coberta a quatre vessants sobre un ràfec de dents de serra. És una obra bastida entre els anys 1945 i 1946 per servir de residència de l'industrial i banquer Francesc de Paula i Gambús Rusca (Barcelona, 1884 - Barcelona, 1 d'agost de 1966)  .

 


Consta de planta baixa i dos pisos amb una distribució regular de les obertures. La gran majoria són de llinda plana amb ampit motllurat a excepció d'un conjunt de finestres de la segona planta que són d'arc de mig punt. Són un total de 9 i estan unides amb un ampit motllurat corregut. Sobre el portal de pedra de llinda plana s'hi situa un balcó protegit amb una barana de ferro forjat. Adossada a migdia hi ha una galeria formada per arcs de mig punt amb una terrassa a sobre protegida per una barana d'obra amb gelosia de peces ceràmiques. Hi destaquen les xemeneies de la teulada, que són de planta rectangular amb coberta a quatre vessants, amb dos tubs de sortida de fums sobre el carener.

https://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/106616/161986

A l'interior hi havia una capella dedicada a la verge de Montserrat decorada amb pintures de Antoni Vila y Arrufat​ (Sabadell, Vallés Occidental, 20 de octubre de 1894 - Barcelona, 18 de septiembre de 1989) t, que es troben actualment a l'església de  Montmeló, advocada a l'Assumpció de la  Marededéu, mal dita Santa Maria. 

https://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/198783



L’arquitecte fou Josep M Segarra Solsona,. (1907-....), ens agradarà tenir noticies de lloc  i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com

Durant un temps passà a ser casa de colònies. Fou abandonada l'any 1977 i adquirida posteriorment pel RACC per a la construcció del Circuit de Velocitat de Catalunya. Després d'un procés de rehabilitació, l'any 1994 va passar a albergar les oficines del Circuit.

https://www.entradasmontmelo.com/circuit-de-barcelona-catalunya,6.html

Quan al topònim Montmeló,  'turó dels teixons'  ens fa evocar un temps que malgrat ens pots semblar llunyà, atès que el cens de població de l’any 1960 era només de 1366 ànimes, no ho és tant, oi?.

Ens queda feina per identificar masies a Montmeló, sou pregats d’ajudar-nos a l’email castellardiari@gmail.com

Vista general d'una masia entre Montmeló i Montornès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1901/rec/16

Vista general d'una masia entre Montmeló i Montornès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2145/rec/17

Façana amb rellotge de sol d'una masia de Montmeló i nens a l'era

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2145/rec/17

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2145/rec/17

Façana amb rellotge de sol d'una masia de Montmeló i gent a l'era

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/1707/rec/5

Façana de La Casa Gran

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2099/rec/10

Façana amb rellotge de sol de l'Hostal del Tren o Can Roig

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5841/rec/7

Façana d'una masia entre Montmeló i Montornès

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2047/rec/9


Continua dissortadament “ la monotonia criminal”  arreu del mon.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que la Marededéu  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.