El Concili d'Efes (22 de juny i el 16 de juliol de l'any 431) va proclamar
solemnement la maternitat divina de la verge. En llengua catalana només hi ha
una forma correcta per referir-s’hi Marededéu.
A la Catalunya Romànica en diuen ; edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral, i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral; aquest resta aixecat, amb relació al paviment de la nau, per tres graons.
L’interior de l’edifici és totalment transformat per una decoració de tipus barroc popular, època en què també es degué construir el cor adossat a la façana de ponent, en la qual s’obrí un ull de bou; així mateix, es reformà la porta, que, amb tota probabilitat, ocupava el mateix lloc que l’actual. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada que correspon a l’obra original.
Les façanes no tenen cap mena d’ornamentació, llevat de l’absis, on es desenvolupen els clàssics motius llombards d’arcuacions sota el ràfec, en sèries de quatre entre lesenes.
L’aparell és de carreuons, simplement escairats i disposats en filades
uniformes i regulars, que, juntament amb la decoració absidal, palesen la seva
adscripció a les formes de l’arquitectura llombarda de la plenitud del segle XI
Josep Salvany i Blanch [Martorell, 1866 - Barcelona, 1829] – un dels meus ídols – la retratava l’any 1922; vista
de la façana de l'església de Rúbies amb les muntanyes del Montsec al fons
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7305/rec/51
A Patrimoni Gencat, podreu veure el lamentable estat en que es troba en l’actualitat.
Fotografia. Francesc Xavier Oms Arias.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41359
Quan al topònim, Rúbies:
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=35723
A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada