Conec de fa molts anys el Masroig, hi anàvem a comprar vi amb el pare als
anys 60 del segle XX, i vaig coincidir a la Universitat Autònoma de Barcelona,
amb un fill d’aquest poble, dit tot això, em sorprenia trobar una fotografia Josep
Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona,
28 de gener del 1929)
Altar de l' església nova de la Mare de Déu de les Pinyeres, aixecat sobre
les ruïnes de l' antic santuari. L' església es va començar a edificar el 1829,
i a les primeries dels anys vuitanta del segle XIX, s’acabà gairebé totalment,
restant per construir els dos campanars. A l’interior es conserva un
interessant paviment d’antics tubots de fang en forma de creu.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7517/rec/82
La construcció de l'edifici sembla remuntar-se a la segona meitat del segle
XII o primer terç del segle XIII i fou dedicat a temple parroquial del poble de
Les Pinyeres.
A l'abandonament d'aquest, per epidèmia segons algunes versions o per fets de guerra segons algunes altres, l'edifici fou reconstruït el segle XVII o XVIII dins l'estil abarrocat tardà propi de la comarca i convertit en ermita. Disposà d'ermità fins al segle passat.
https://www.alforjastark.com/ermita-de-la-mare-de-deu-de-les-pinyeres/
Culpar als francesos de l’època de Napoleó de la desaparició del poble de les Pinyeres, com fa la llegenda, i fer-ho per
una qüestió tant banal – el rebuig d’una noia a les pretensions d’un soldat – ,
fa pensar que eren menys dolents que les tropes castellanes a Bellpuig.
Dels uns i dels altres, si us és possible, alluneu-vos-en tant com us sigui
possible, NO SON BONA GENT.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/goigs-la-mare-de-deu-de-les-pinyeres-el.html
Quan al topònim Pinyeres :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=31671
Hi ha un Pinyeres al terme de Batea a la comarca de la Terra Alta
https://turismebatea.com/audioguia-punts-interes/pinyeres
Tenia una església advocada a la Transfiguració del Senyor :
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/11693
El REINO està convuls, em cridava
l’atenció una pancarta, en la que algú – possiblement descendent dels que
s’alçaven contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – reprodueix
la frase que té el seu origen,en la
història de la mort del líder lusità Viriato, que va ser assassinat per tres
traïdors anomenats Audax, Ditalco i Minuro.
Segons l'historiador Apiano, quan tots tres es van presentar davant el
general Cinquè Servilio Cepión per cobrar la seva recompensa, aquest els va
respondre que Roma no pagava traïdors: "Roma traditoribus non
praemiat".
Els que aguanten la pancarta, i els seus ascendents, possiblement han
viscut i viuen molt bé, d’ençà de la traïdoria del 8 de juliol de 1936
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada